La veu de Maria Sevilla (Badalona, 1990)  forada el paper. S’entreté en les marques que deixa l’absència, la soledat, la quotidiana violència. Es val dels jocs de la paraula, de la màgia negra del vers per retratar el dolor, la diferència, la insolència, la pluralitat dels mils punts de vista: la perifèria. Amb Kalàixnikov va guanyar […]