Sis poetes del Barcelonès nord omplen de versos l’Eixample

Dijous passat vam poder assistir a la inauguració de la quarta temporada de la Poeteca, el cicle de poesia coordinat per Maria Antònia Massanet, poeta i dinamitzadora cultural incansable. Les trobades tenen lloc un dijous al mes a la Createca (Comte Borrell, 122), i s’estructuren al voltant d’un eix temàtic que aglutina diversos poetes. El recital que va obrir la temporada 2016-2017 tenia, però, un eix vertebrador més aviat geogràfic, ja que va aplegar sis poetes procedents de municipis del “Barcelonès Nord”. Mireia Companys fa de cronista per a la Llavor Cultural.

Fotografia de grup de tots els poetes que van participar al recital. D’esquerra a dreta: Joan de la Vega, Maria Sevilla, Carlos Vitale, Odile Arqué, Jordi Valls, José Antonio Jiménez i Bel Granya | Foto: Mireia Companys.

Després d’una estona de copes i converses teixides al voltant de la barra de la Createca, poetes i assistents ens vam encaminar a la sala que acull els recitals. Maria Antònia Massanet va donar la benvinguda a tothom i va presentar els autors i, tot seguit, va cedir l’escenari a Odile Arqué, que va encapçalar el bloc d’autors procedents de Badalona. La poeta i cantant badalonina, amb la seva elegant rapsòdia, va recitar diversos poemes inèdits. Els primers feien referència a carrers de Badalona; els darrers formaven part del poemari Llibre de branques, i giraven al voltant de temes com el pas del temps, la memòria o la poesia: “no sé si era aviat / perquè el temps és ara que comença, / quan el miro pàvida, pendís avall / i se m’obren les venes si et llegeixo”.

Els següents protagonistes van ser dos autors molt vinculats a la vida cultural de Badalona, Bel Granya i José Antonio Jiménez, que a banda de conrear la poesia també s’encarreguen de gestionar l’Espai Betúlia, un centre cultural badaloní que es dedica a la difusió de la literatura de manera multidisciplinària. Bel Granya ens va llegir alguns poemes del seu darrer llibre, Mudar de pell (Meteora, 2016), en què el temps i el record esdevenen elements cabdals. Combinant l’evocació de la infantesa, el desencís i la ironia, l’autora va fer referència als dos paisatges fonamentals de la seva trajectòria vital i poètica, Badalona i Mallorca, i ens va recordar que “la felicitat és un tatuatge / gravat a la memòria de la pell, / on el pas del temps / no hi té accés”.

Bel Granya recita ‘Mudar de pell’ | Foto: Mireia Companys.

Tot seguit, José Antonio Jiménez va omplir l’escenari amb els versos del seu poemari Salvando las distancias (guanyador del premi Gerardo Diego de la Diputación de Soria, 2015). L’autor va recitar diversos poemes de la tercera part del llibre, “Los amores carnales”, plens d’imatges punyents relacionades amb la passió amorosa i el pas del temps. És el cas d’un poema en prosa dedicat a la nit de Sant Llorenç, que ell mateix va definir com a “eròtic i irònic” i que li va fer evocar les muntanyes de la seva ciutat natal, Cuenca. El text descriu el record d’una intensa trobada amorosa durant la qual “se estremece la tierra, las dimensiones, los relámpagos. Te demoras en las negaciones y en las vísperas hasta que toda la sangre clandestina acude a la congregación de las almas”.

Després que els tres autors badalonins recitessin els seus poemes, va arribar el torn dels poetes de Santa Coloma de Gramenet, encapçalats per Jordi Valls, que va ser el més reivindicatiu a l’hora de visibilitzar l’àrea poètica i territorial definida pel terme que donava títol al recital. Valls va recordar que el Barcelonès Nord (intregrat per Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià) té tres límits físics: el riu, el mar i la muntanya; va reivindicar, però, el dret d’aquest “cinturó” a no formar part de la perifèria barcelonina des del punt de vista cultural i literari, sinó a esdevenir un “centre”. També va subratllar que es tracta d’una “terra de tots”, tal com diu el poema “Sender”, de Màrius Sampere (un dels referents essencials del mapa literari del Besòs), amb el qual Valls va començar la seva lectura. En una intervenció tan militant com carregada d’humor i ironia, el poeta va recitar alguns textos inèdits, com “Cant general”, que “explica on neix la meva comarca”, i que, després de recórrer indrets com el Camp de la Bota, el Fòrum, la ronda Litoral o el Bogatell, arriba fins a la Mina, on “el vermell és un capvespre que no acaba de tancar-se”. A més, l’autor ens va comunicar una primícia: la publicació el proper mes de gener del seu nou poemari, Guillem Tell, per part d’AdiA Edicions. Valls ens en va llegir diversos poemes, com “Betuls”, on afirma que “la defunció de la essa sonora apropa la vigilància fonètica a una ortografia emancipada que fumeja de la pipa de Pompeu Fabra, sempre amatent a les pèrdues de l’os de la llengua”.

Jordi Valls recita poemes inèdits del seu proper llibre, ‘Guillem Tell’ | Foto: Mireia Companys.

La següent intervenció va ser la de Joan de la Vega, poeta i director de les editorials Tanit i La Garúa, també de Santa Coloma de Gramenet, que va començar la seva lectura recitant “Auca colomenca”, un poema carregat d’ironia i protagonitzat pels principals referents poètics dels autors del Barcelonès Nord: Màrius Sampere, Vicenç Llorca, Rodolfo del Hoyo i el mateix Jordi Valls. Tot seguit, però, el to va canviar de manera radical, i un Joan de la Vega molt emocionat va llegir-nos alguns versos del seu darrer poemari, Manat de dol (El Pont del Petroli, 2016), escrit arran de la mort de la seva gossa. Poemes concisos i intensos que transiten el camí del dol i la superació de la mort: “Vindrà la mort / i ens retornarà els lladrucs”; “Treure’s el mort de sobre, / el cadàver del poema”; “A les fosques / beso l’urpa de la dona / que et besava les mans”.

Joan de la Vega recita poemes de ‘Manat de dol’ | Foto: Mireia Companys.

El viatge pel Barcelonès Nord el va tancar Carlos Vitale, poeta i traductor premiat en nombroses ocasions, nascut a Argentina en el si d’una família italiana i resident des de fa molts anys a Santa Coloma de Gramenet. Vitale va agrair als assistents la seva “militància poètica” i va recitar diversos poemes del seu llibre Unidad de lugar (Candaya, 2004). L’autor ens va oferir algunes mostres d’un llibre on el jo poètic, a través de diverses màscares, s’interroga sobre la seva identitat, com a “Jean Laguardia pinta un autorretrato de Rembrandt”: “exploro el arte de ser otro y el mismo, / uno más y uno nuevo. / ¿Quién duplica a quién? / ¿Quién guía el pincel / que en el espejo ve un rostro inmerecido?”.

Carlos Vitale llegeix ‘Unidad de lugar’ | Foto: Mireia Companys.

Finalment, com és característic en els actes de la Poeteca, va arribar el moment del micro obert, que en aquesta ocasió va comptar amb la participació de Maria Sevilla, també originària de Badalona. La poeta ens va llegir “CCCP”, un poema escrit a partir de la reflexió sobre alguns episodis de violència contemporània, com el conflicte entre Rússia i Crimea o l’atemptat de Niça: “acarona’m, potser / amb tot el pes de la metralla / de la llarga condemna de Txernòbil solitària / i jo em faré la pell palpable de la història / acumulant-se entre els plecs / que cobreixen el teu sexe quan t’acotxes”. A continuació vam poder gaudir una mica més de la poesia de Maria Sevilla, ja que un dels assistents al recital va llegir un poema del seu llibre Dents de polpa.

Odile Arqué recita poemes inèdits | Foto: Mireia Companys.

Però l’acte no va acabar aquí, ja que encara ens esperava una agradable sorpresa. A petició de Jordi Valls, Odile Arqué va recitar el poema de Jordi Sarsanedas que es troba a la plataforma del Pont del Petroli, un dels símbols culturals i paisatgístics de Badalona, una estructura que s’endinsa en el mar i s’adreça a l’horitzó esperant que “algú d’enllà atengui, / algú respongui per mi. // Ventura feliç: / allò que no vindrà mai / però no deixa de poder venir, / de voler venir”. Arribava així a la fi el recorregut pel mapa poètic del Barcelonès Nord, en un vespre que va crear vincles entre el “centre” i una “perifèria” que reivindica el seu dret a deixar de ser-ho. Un recital amb propostes estètiques variades però coherent i intens, un acte d’afirmació en un espai que, al capdavall, no pot ser altra cosa que “terra de tots”: la poesia.

Maria Antònia Massanet presenta la nova temporada de la Poeteca | Foto: Mireia Companys.

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar