Siguem ambiciosos: més llibres i més cultura en català

Tot i que els llibres publicats en català freguen la impressionant quantitat de més d’11.300 títols, del 95% de persones que llegeixen només un 26% ho fan en català. De més a més, ha baixat per segon any consecutiu la venda de llibres infantils i juvenils. Davant aquestes dades, no és d’estranyar que La Setmana del Llibre en Català hagi tingut un especial interès en crear espais per la discussió al voltant de com fomentar la lectura en català. Antònia Massanet n’escriu una crònica per a Llavor Cultural.

Bel Olid, Anna Fernàndez, M. Rosa Mateu i Martínez i Roc Casagran, ponents de la taula rodona “Com fomentar la literatura en català?” | Foto: La Setmana 2016.

En concret tres han estat les activitats que han reflexionant al voltant d’aquest tema: el divendres 2, primer dia de La Setmana, hi va haver la taula sobre com fomentar la lectura als trajectes en transport públic, recolzada per la campanya a TMB “Devora’ls”; el dilluns va ser el torn de com crear més lectors en català i, per acabar, el dimarts 6 es va celebrar la conversa: “Què me’n dius de les polítiques per a fomentar la literatura en català?”.

Un cop més, l’espai es vey aviat desbordat per la quantitat de públic assistent i es fa palesa la necessitat de plantejar espais més amplis, també a resguard del sol abrusador i de les altes temperatures dels últims dies, per a properes edicions de La Setmana.

Els participants a la taula són Roc Casagran, poeta, escriptor i professor de català de secundària; Bel Olid, escriptora, traductora i presidenta de l’AELC; Anna Fernàndez, llibretera al Cable de Lletres de Terrassa, gestora de les xarxes socials de Paper de Vidre, i membre de l’organització cultural Final de Trajecte; i M. Rosa Mateu i Martínez, membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua, professora de català per a adults i batxillerat i ex-cap del Servei de Llengües i Tecnologia de la UPC). La taula és dirigida per Xavier Pérez Esquerdo, de Plataforma per la Llengua.

Manca de visibilitat de la literatura de qualitat en català

L’Anna Fernández comença assenyalant que la literatura que es ven en català suposa només una petita part del total que es ven a les llibreries, a més que tot i el recolzament institucional acaba sent molt endogàmica i molts autors de gran qualitat passen desapercebuts. Els blogs i xarxes socials, acaben sent una resposta al que els grans mitjans no donen.

Bel Olid veu com a accions per promocionar aquestes obres i autors posar-los més a la vista, ja que duren molt poc temps exposats, i privilegiar aquells que es mereixen més exposició en virtut de la seva qualitat o perquè contribueixen a crear un imaginari col·lectiu, així com les traduccions.

Roc Casagran proposa que es puguin visualitzar més fàcilment els llibres en català i les traduccions en els mitjans de comunicació, on predominen els castellans. Mentre que M. Rosa Mateu apunta al preu, assenyalant que es publiquen molts més llibres de butxaca en castellà. Fernández es suma a aquestes consideracions i afegeix que els clients sempre demanen descomptes a les llibreries, sent una mostra que els llibre no es valoren el suficient.

L’Instituto Cervantes i l’Institut Ramon Llull

El moderador canvia el tema cap a les subvencions i pregunta si n’hi ha més en català. Olid diu que no i denuncia que l’Instituto Cervantes, que en teoria s’ocupa de la promoció i de les traduccions dels autors espanyols a l’estranger, només s’ocupa del castellà. Per això, diu, “ens hem vist obligats a crear les nostres subvencions”, a través de l’Institut Ramon Llull. I subratlla el fet que els autors en castellà de Catalunya es queixen que estan menystinguts, quan l’IRC també els promociona, cosa que no passa a l’inrevés.

Bel Olid, escriptora, traductora i presidenta de l’AELC | Foto: La Setmana 2016.

#OnÉsLaCultura

A continuació Olid es demana si parlem de fomentar la compra o la lectura i que per pal·liar el primer cal traduir els best sellers, mentre que si perseguim el segon caldrà promoure els bons autors, la bona literatura. Treu el tema d’“on és la cultura”, en referència al moviment de queixa per la manca de programació cultural a la nova temporada de Catalunya Ràdio, que des de la setmana passada sacseja les xarxes amb el hashtag #OnÉsLaCultura. Casagran comenta que ell sí que vol la transversalitat a la cultura i que es parli de literatura al telenotícies i Olid li respon que ella és més ambiciosa i vol que la cultura surti al telenotícies i a més tenir 4 hores al dia de cultura als mitjans, però que ara mateix no està passant ni una cosa ni l’altra.

Reforç institucional

El reforç institucional és el que apunta la M. Rosa Mateu com a fonamental per incrementar els lectors en català. Cal veure les mancances, els greuges i les necessitats i donar les subvencions en funció d’això, així com fer-ne un seguiment per veure que es compleixen els objectius. Anna Fernández incideix de nou en el fet que la millor política és repartir els recursos i que les institucions no recolzin sempre els mateixos titans i Casagran suggereix que l’interès el tinguin també els mitjans privats.

Fomentar la lectura des de l’ensenyament: espais i temps

Comença el torn de preguntes i el primer en intervenir és Joan Batllori, del col·lectiu Pere Quart, organitzador del manifest “S.O.S. Literatura a l’Ensenyament” (es pot consultar i signar al següent enllaç). Ell es demana com es pot des de l’ensenyament convèncer al públic lector per llegir en català.

“Donant-los bons llibres i donant-los temps per llegir”, contesta veloç Bel Olid, per afegir de seguida que la Lara Reyes, a la tesi titulada “La formació literària a primària. Impacte d’una intervenció educativa en l’evolució de respostes lectores” , demostra que habilitant un temps per llegir d’uns 10 minuts al dia els alumnes poden desenvolupar una competència lectora envejable i uns sòlids hàbits lectors. Casagran secunda l’opinió d’Olid i subratlla com en alguns centres de secundària s’intenta reservar aquest espai per la lectura, tot i que es segueixen recolzant és inversions com l’informàtica.

Olid es queixa que una de les primeres retallades que es van fer en educació va ser expulsar les bibliotecàries dels centres escolars, eliminant la figura de l’orientadora en les lectures. La Rosa Mateu també assenyala que s’haurien de comprar més llibres en català a les biblioteques.

Llibre digital, socialització dels llibres i fotocòpies

El següent punt que passa a comentar-se és el del poc impacte que ha tingut el llibre digital, que només representa un 5% de les compres, i que no ha afectat a les vendes del llibre en paper. L’Anna Fernández assenyala que és veritat que això no és un problema, com tampo ho és el fet que la gent es deixi els llibres. Casagran afegeix que hi ha una tendència a socialitzar els llibres de text però que no és convenient que es faci amb els de lectura. Olid explica que molts autors de l’AELC en anar a fer xerrades a escoles sobre una obra seva s’han trobat que els alumnes l’han llegida fotocopiada i que amb això es transmet que el llibre no té valor i que hi hauria d’haver uns sistema que assegurés que tots els alumnes poguessin tenir el llibre. També perquè hi ha estudis que demostren que cognitivament és pitjor llegir fotocòpies que llibres, no s’aprèn de la mateixa manera.

L’acte s’ha conclòs amb una copa de cava oferta per Plataforma per la Llengua, entitat organitzadora de la taula, que s’ha fet excessivament curta per l’escàs temps disponible i per la quantitat de propostes fetes, tot i que potser s’ha trobat a faltar la presència de representants institucionals, així com un moderador més mesurat i flexible amb el públic.

Guardar

Guardar