La quarta edat, la societat i els tabús

Cèlia Sànchez-Mústich acaba de publicar ‘Els vells, aquella nosa’ amb l’editorial Comanegra.

Hi ha llibres que t’inspiren. Hi ha llibres que t’obren la ment. Hi ha llibres per reflexionar i per riure, on rebolcar-se sobre l’humor negre i on plorar a cor què vols. Hi ha la màgia escrita i històries estranyes i fascinants.

De l’autora Cèlia Sànchez-Mústich només puc dir que té un punt de vista personalíssim que esbotza amb musicalitat alguns dels grans tabús de la nostra societat: la dependència, la distància, els sacrificis personals, la quarta edat.
La vida, la mort, les maneres d’estimar i les decisions personals apareixen en pinzellades brevíssimes i intenses en aquest llibre bellíssim.

El llibre ‘Els vells, aquella nosa’ camina entre l’assaig, el microrelat i els bitllets d’opinió d’una autora que fa una autòpsia a la moral de la nostra societat occidental hiperal·lèrgica a la tercera i quarta edat.
Què passa quan deixem de ser joves? Per què lliguem tant la vàlua (i l’autovàlua) a una eterna joventut? L’obra ‘Els vells, aquella nosa’, publicat per l’editorial Comanegra i amb l’espurna poètica i les preguntes agredolces de la Sànchez-Mústich, segur que us remourà les entranyes. En temps de Covid-19 és més actual que mai. Llegiu-la!