Recomanacions literàries per Sant Jordi!

Avui és Sant Jordi i tot i que assaborim llibres tot l’any, el 23 d’abril és un bon dia per celebrar un cop més la lectura i autoregalar-se un llibre o regalar-ne alguns a la parella, la família i els amics. A continuació us fem algunes propostes!

Lucia Pietrelli| Foto: Joan Vidal.

Cadenes, de Lucia Pietrelli (Edicions 62, 2015)

Amb un estil directe, feridor, musical, Pietrelli ens condueix als confins d’un triangle amb més de tres vèrtexs. Les fronteres de la realitat i la il·lusòria fantasia porten a reconstruir la psicologia de personatges entregats a una relació complexa i dramàtica. Amb aquesta obra, Pietrelli va guanyar el Premi Joanot Martorell 2015. A les llibreries, també trobem dues altres obres recents d’aquesta autora: els poemaris V (Jardins de Samarcanda, 2015) i Ortigues (AdiA Edicions, 2015).

Marina Espasa | Foto: Arxiu particular.

El dia del cérvol, de Marina Espasa (L’Altra Editorial, 2016).

Fantasia, amor, un retrat de la Barcelona actual i la frescor, marca de l’estil personal de Marina Espasa, amaneixen El dia del cérvol, que ens porta a reflexionar sobre les rutines, el pas del temps i la mort. Els salts en el temps i en l’espai condueixen la protagonista a conversar amb Patricia Heras, la poeta que reivindica el documental Ciutat Morta, a qui van empresonar per error i que va acabar suïcidant-se. També apareixen els paisatges de la Suècia de Diari d’Escània, d’Enric Casasses, poeta que Espasa admira, i un cameo del grup post-punk indie rock Les Sueques.

El poeta Jaume Munar | Foto: Joan Vidal.

Wunderwaffe, de Jaume Munar Ribot (Cafè Central-Eumo Editorial, 2015)

Jaume Munar es detura en la reflexió sobre el poder amb Wunderwaffe, poemari que qüestiona la paraula, la veritat, les visions unívoques.  En forma de diàleg, Munar encadena versos lúcids que exemplifiquen la corrupció dels poderosos, la tirania del diner, els esclavatges del sistema, i ho qüestiona tot a través d’un llenguatge vívid, juganer, amb la pols eròtica del joc. La fe, l’Estètica, la versemblança, l’assincerament, la moralitat, les paraules, les hipocresies passen pel tamís dels versos de Jaume Munar: “Devots/ oblidareu que l’incert/ és principi del possible/ i “certesa” serà un feix/ de ronyós diner llençat/ sobre els vostres culs calents/ regalimosos encara.”

Estel Solé | Foto: Arxiu particular.

Animals de companyia, d’Estel Solé (Comanegra, 2016)

Mentides, embolics que es fan grans, confessions i recriminacions en una trobada entre amics, escrita d’una forma desimbolta i crítica per la poeta, dramaturga i actriu Estel Solé. L’amor, la desesperació, l’amistat posada en dubte, les enveges i els secrets nodreixen aquesta reflexió dramatúrgica  que analitza amb profunditat com ens relacionem els uns amb els altres, entrellaçant silencis incòmodes i riallades de pànic. Animals de companyia és una de les obres que estrena la col·lecció “Dramaticles” que l’editorial Comanegra i l’Institut del Teatre han fet néixer enguany. Les altres dues obres teatrals publicades dins la col·lecció són Sis personatges en cerca d’autor de Luigi Pirandello, traduïda per Jordi Sarsanedas i amb pròleg de Francesco Ardolino; i La pols de Llàtzer Garcia, amb pròleg de Marilia Samper.

Joan Todó | Foto: Ester Andorrà.

Lladres, de Joan Todó (LaBreu Edicions, 2016)

Els diners no són l’única cosa que ens poden robar. En els contes de Joan Todó som testimonis de com usurpen als personatges la tranquil·litat, l’amor, la dignitat, la comunicació… Els personatges batallen contra la tragèdia dins la voracitat del món on vivim, que Joan Todó retrata amb ironia, administrant-nos els sots i les clatellades amb la seva veu inconfusible: lírica, boscosa, d’un misteri greu.

Míriam Cano | Foto de Lita Bosch.

Ancoratge, de Míriam Cano (Terrícola Edicions, 2016)

La lluita contra les absències, el fred del passat, els dols d’Alaska. Míriam Cano trena melangia, desolacions i ensenyances, recollint la pluja guaridora dels petits conhorts que amaneixen l’aventura del viure: “Faré sentit només per la pròpia sang/ per la saliva que em lubrica el crit,/ per la profunda humanitat/ de l’ombra perpètua i voraç/ que temo i conec tothora/ per la por/ que alimenten aquestes ganes/ salvatges de viure.” Dins la col·lecció “L’afrau” que acull Ancoratge, Terrícola Edicions també publica una altra novetat enguany: l’esperat poemari Pluja de foc, de Carles Rebassa.

Svetlana Aleksiévitx | Foto: Margarita Kabakova/ Raig Verd.

Temps de segona mà. La fi de l’home roig, de Svetlana Aleksiévitx (Raig Verd Editorial)

La Premi Nobel de Literatura 2015 Svetlana Aleksiévitx ens acosta a través de Temps de segona mà a la Rússia dels anys 90, la que viu el final del règim soviètic. Amb una traducció acurada de Marta Rebón podem llegir en català les converses i reflexions que l’autora manté amb persones a peu de carrer. “En l’espai de seixanta anys i escaig, al laboratori del marxisme-leninisme, van crear una mena d’home particular, l’Homo sovieticus. Uns el consideren un personatge tràgic, d’altres el qualifiquen de sovok. Em sembla que conec bé aquest home, fins i tot que el conec massa bé, hem viscut braç a braç molts anys. Ell sóc jo. Són els meus coneguts, amics, pares”, escriu Aleksiévitx.

El poeta Carles Morell ha publicat el seu segon poemari | Foto: Arxiu particular.

Escola de cecs, de Carles Morell (Curbet Edicions, 2015)

Cavar la terra, per trobar les arrels. Ensumar les cendres de l’ahir, fetes de tant haver esmicolat records. Pactar amb la rutina, abandonant la culpa mentre la ràbia aguaita latent. Refregar-se les paraules pel cos, retrobant-ne el tacte, redimensionant el llenguatge. Això és el que fa el poeta Carles Morell amb Escola de cecs, el seu segon poemari. Apamant l’alteritat, reversionant els seus paisatges: “Potser serem, per sempre, innocents./ I ens recordarem de quan érem cecs,/ de quan érem muts de visió confiada./ Pro ho volem dir tot amb desig de ser,/ amb desig d’una llum/ que no és mai satisfeta.// Així ho hem volgut i així ho hem dit.// I hem perdut la innocència.”

L’escriptora Jenny Offill | Foto: Emily Tobey/ Libros del Asteroide.

Departamento de especulaciones, de Jenny Offill (Libros del Asteroide, 2016)

Les aigües fondes de l’amor són revisitades per la prosa de Jenny Offill, que se submergeix en els líquids del passat, els corrents del dubte, els obstacles de cada meandre. El matrimoni, les distàncies anímiques, la reconciliació, el tedi, l’enamorament, la maternitat són els temes sobre els quals pivota aquest retrat de la vida de parella que Offill fa amb la pulcritud elegant que la caracteritza.  ¿Què fa malbé l’amor? ¿Què en manté viva la flama? Eduardo Jordá tradueix l’obra al castellà.

Florenci Salesas | Foto: Arxiu particular.

Matar ningú, de Florenci Salesas ( 3i4, 2015)

El músic Florenci Salesas debuta en la novel·la amb Matar ningú, ambientada al Congo on el protagonista es trasllada a viure amb els seus pares. El desmantellament colonial del Congo, la petja del racisme, l’abús per part del primer món envers els països pobres són alguns dels elements que enquadren aquesta novel·la que es pregunta ¿què vol dir ser innocent? ¿El sentiment de culpa és il·limitat?, mentre reflexiona sobre el món d’avui i la violència perpetrada pels humans.

Bel Olid | Foto: L.B

Vents més salvatges, de Bel Olid (Empúries, 2016)

El lirisme de l’escriptura de Bel Olid agermana els contes de Vents més salvatges, reivindicatius de les escletxes que encara queden per conquerir. Amb personatges dissidents, visions allunyades del paradigma, denúncies de les violències que el món engendra. Vents salvatges que són com cops de puny de mans fredes contra el vidre de la invisibilitat i que agiten consciències.

Hèctor Serra | Foto: Arxiu particular.

Cinètica, d’Hèctor Serra Cubilles (Viena Edicions, 2016)

Hèctor Serra reflexiona sobre itineraris vitals, moviments transformats, cruïlles i tempos engabiats. Si viure és moure’s, la cinètica és l’energia que propaga aquesta agitació de recorreguts, de sabers apresos a còpia de fer viatges i resseguir coordenades: de perdre’s i de retrobar-se: “Ets finitud, ets recomençament,/ i aquell feix de llum, l’espectre/ del que mai t’has desprès.” Amb Cinètica, Hèctor Serra va rebre el 35è Premi de Poesia 25 d’abril de la Vila de Benissa 2015.

Bon Sant Jordi i bones lectures!