Qui tem Sylvia Plath?

Alba Editorial ha reeditat els diaris complets de Sylvia Plath, traduïts al castellà per Elisenda Julibert. Anna Pantinat s’hi submergeix.

El mite de Sylvia Plath (Boston, 1932- Londres, 1963) fascina. El seu espectacular suïcidi als 30 anys, la qualitat de la seva obra, poètica i narrativa, el seu matrimoni amb el poeta Ted Hughes. En l’imaginari col·lectiu Sylvia Plath encarna el misteri i la passió, el talent i la bogeria. Què pot portar a una escriptora jove i exitosa, amb dos fills petits i una obra recent publicada, a matar-se amb el gas del forn de la seva cuina?

Reeditada i estudiada arreu del món, l’enigma de la seva personalitat ha captivat lectors i estudiosos del segle XX i XXI. Gran part de la seva poesia destil·la una vivacitat i una força demolidores. Però què sabem, a part de la intensa relació amorosa amb Hughes o de les seves depressions recurrents? Més enllà de la Fantasia Plath, els seus escrits.

No és estrany, doncs, que l’editorial ALBA reediti els seus dietaris. Diarios Completos, traduïts per Elisenda Julibert i editats per Juan Antonio Montiel i Luís Magriñá, abasten els 13 anys de la joventut de Plath en un volum de més de 700 pàgines. La seva lectura és imprescindible si volem copsar la realitat del seu mite, sobretot tenint en compte que s’hi afegeix el material que el seu vidu va prohibir publicar fins l’any 2013. Sembla que Hughes temia pel seu contingut. De fet, va destruir l’últim dels quaderns, el que va escriure just abans de morir. Durant els anys 70, i després que la rival de Plath, Assia Wevill, se suïcidés de la mateixa manera, Ted Hughes va ser al centre de la polèmica de l’opinó pública britànica.

Llegir aquests dietaris, sobretot, és important per desfer alguns dels tòpics que l’envolten. Per exemple, la de la seva relació de parella. El biopic que s’estrenà el 2003 protagonitzat per Gwyneth Paltrow, més que un retrat personal, és el d’una història d’amor. El film arrenca quan Plath coneix Hughes. En la mateixa línia, part de la crítica ha assenyalat la gran influència que la poesia de Hughes tingué sobre Plath. I si bé la seva és una història interpersonal d’una gran intensitat, l’edició dels seus diaris, que comencen 6 anys abans del seu encontre, mostren altres evidències.

Per començar, Plath no era cap ingènua quan es van conèixer. Havia aconseguit dues beques, una per estudiar al prestigiós Smith College i una altra per a Cambridge. Havia treballat en diferents feines per a poder seguir estudiant i publicat poemes i contes en diverses revistes de les que també havia estat redactora. Havia tingut una depressió i l’havien tractada amb electroshocks. Tot això abans dels 24. I sobretot, havia conegut homes. Sorprèn la quantitat de pàgines dedicades a l’amor als seus diaris primerencs. Amors fugaços, duradors, platònics, de conveniència. Recordem que estem als anys 50, la dècada on va créixer exponencialment el nombre de matrimonis nord-americans. L’època en què “la dona és només una màquina de plaer, una imitació perfecta de la Terra, des de les puntes dels rínxols fins a les ungles pintades de vermell”, com escrivia Plath als 18. La tensió entre vocació artística, pressió social i passions amoroses es repetirà insistenment durant aquests anys, els de la noia “casable”.

Passades les noces la neurosi continua, però ara es tracta de la vocació literària. En els moments més crítics, Plath passa d’escriure de la primera persona a la segona, com si el seu jo s’escindís en una mena de jutgessa de sí mateixa, força intransigent i que la tracta com a una nena malcriada. Hi ha mesos sencers de recriminacions quan no escriu prou, o prou bé. Descriu una animositat brutal cap a la seva persona quan no és prou productiva o quan està bloquejada creativament sense tenir en compte que porta la casa, una vida social esgotadora, treballa a la Universitat i, a més a més, publica poemes. Tot això en els anys “feliços”, quan parla amb una adoració total del seu marit.

Però potser, el que resulta més revelador és el dietari censurat. Aquí descobrim que Hughes no està protegint la seva figura sinó la de la mare i el germà de Plath. La família havia de témer per força gran part de l’odi que l’autora expressa vers ells en aquestes pàgines? Potser no es va tenir en compte que es tractava d’un quadern terapèutic escrit en argot psicoanalític: “matar” al pare o “desitjar sexualment” la mare no són, exactament, ni una cosa ni l’altra. Interpretacions a banda, sorpèn la claredat amb què Plath es delimita a sí mateixa i als seus. El torrent de paraules que hem llegit anteriorment propi d’una escriptura confessional dóna lloc a un dibuix clarivident de la seva situació vital.

Autoexigència, insomni, amor, ambició, maternitat, notes per a obres inacabades i una capacitat profètica en què l’autora es projecta en el futur amb una precisió més que oracular. Recomanació: complementar la lectura d’aquests dietaris amb l’edició de La poesía completa de Bartleby Editores o Sóc vertical, d’edicions Proa, traduïda per Montserrat Abelló. Literatura, literatura.

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar