#Poema de Montserrat Abelló

Fa un any que la poeta Montserrat Abelló ens va deixar. La recordem amb un poema publicat al poemari ‘Foc a les mans’, l’any 1990, que també trobareu en la magnífica compilació de poemes  ‘Al cor de les paraules. Obra poètica de Montserrat Abelló, 1963-2002’ (Proa, 2002) on a més dels poemes de l’autora podreu llegir algunes de les seves traduccions d’Anne Sexton, Sylvia Plath, May Sarton, Margaret Atwood o Adrienne Rich, entre d’altres.

La paraula com un ens misteriós capaç d’evocar el pas del temps, els anys perduts, els dies que no tornaran i també els anhels, els miralls del present. El mot com a recer, com un guariment transgressor i esvalotat, que aporta consol al “foc d’aquestes mans/ que cremen”. L’escriptura com a vehicle per a portar al límit els records: “Fes que els seus colors esclatin/ al raig de la font./ Que l’aigua humitegi els ulls.” El poema ens acompanya a l’estat mental de la poeta abans de fer néixer el poema: la mirada posada en un ahir que reviu en la lletra, en un somni transfigurat, en l’actitud de donar forma a cada vers. Una actitud de contrastos, de recerca, d’autoexploració i de trobar aixopluc en la paraula escrita.

Tenyeix de blau el temps:

transfigura el somni,

transgredeix els mots.

Fes que els seus colors esclatin

al raig de la font.

Que l’aigua humitegi els ulls.

Que la seva frescor gelada

temperi el foc d’aquestes mans

que cremen.

Fes teu aquest desig.

I endinsa’t al cor

de les paraules.