#Poema de Mireia Calafell

Mireia Calafell acaba de ser guardonada amb el premi Lletra d’Or pel poemari Tantes mudes, publicat per Perifèric. Abans d’entrevistar-la, hem triat un poema d’una època anterior: “Condicional” es troba al poemari Costures (Viena Edicions, 2010).

Calafell s’endinsa en una realitat paral·lela on res del què explica ha succeït. La veu lírica projecta un món bessó, on l’autora actua obviant els esculls del món real. El poema juga a fer de mirall d’un món inexistent que podria haver tingut lloc, si els condicionants haguessin estat uns altres. Un acte d’amor fallit, un amor frustrat, un enamorament que no ha arribat a cristal·litzar, en són el punt de partida. La inspecció de l’impossible és un dels temes de l’autora.

La contraposició de l’ideal amb el real juntament amb l’ús del temps verbal a què fa al·lusió el poema -el condicional- construeixen aquesta microfaula, on la protagonista somnia amb aquesta segona realitat. Somni i realitat, o realitat i ficció es fusionen dins del poema.

“Condicional”

Saps? T’escriuria un poema

però el soroll de les grues no em deixa concentrar .

Et diria t’estimo sense el verb estimar

i tu somriuries amb ulls enamorats.

Faries créixer els arbres que estan desarrelant.

Mireia Calafell