Trafiquem amb les paraules
i ens les repartim
com si fossin cartes brutes i gastades,
d’un pòquer viciós i grapejat.
Som seduïts per elles
i ens deixem aixecar la camisa,
i furgar dins la ferida
i fingim que som immunes
i dòcilment somriem, submisos.
Laura Basagaña, 2010, poema inèdit.