L’univers creatiu de Joan Brossa

L’obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), poeta visual, poeta de la Revolta, poeta escènic i poeta dels enigmes, va protagonitzar la visita guiada que la setmana passada el MACBA i la Fundació Joan Brossa van oferir a un grup de periodistes i bloggers culturals. Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, Judith Barnés, coordinadora d’activitats de la Fundació, Marta Vega, responsable de la biblioteca del MACBA, i Estel Fabregat, membre del Centre de Documentació del MACBA, van fer-nos de guies en l’endinsament de l’univers creatiu de Joan Brossa.

La poesia és un joc

on, sota una realitat aparent,

hi apareix una altra

d’insospitada

Joan Brossa

L‘obra calidoscòpica de Joan Brossa abraça molts àmbits: poesia escrita -en sonets, odes, sextines, en vers lliure- poesia visual, teatre, i poemes arquitectònics i escultòrics que han servit per intervenir el territori. L’estètica brossiana -trencadora, fantasiosa, psicològica- apunta sovint en diverses direccions i palpa els límits del llenguatge, dels objectes i de la realitat. La setmana passada la Fundació Brossa -que es troba situada dins del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA- va acollir una visita guiada per resseguir l’arxiu de Joan Brossa i descobrir algunes anècdotes i particularitats de la vida de l’artista i, també, de la seva obra.

Santiago Farré va fotografiar Joan Brossa de jove, als anys quaranta, a la carretera de la Rabassada, a Barcelona.| Foto: Fundació Joan Brossa/ Fons del MACBA

Joan Brossa fotografiat per Roman Ferrer, pels volts de 1940 | Foto: Fundació Joan Brossa.

Brossa i les imatges hipnagògiques

Glòria Bordons, directora de la Fundació Brossa, ens va parlar -per exemple- de les imatges hipnagògiques, presents en algunes obres de Brossa. “Tot i que Brossa no es considerava un poeta surrealista -en tot cas, neosurrealista- en alguns casos va treballar amb imatges hipnagògiques presents en alguns dels seus poemaris, que es materialitzaven en versos lliures, o en l’absència de sintaxi i abraçaven la idea de somni -el caràcter oníric- la tècnica del collage o es valien de la utilització de l’absurd, que servia per donar cabuda al món interior de l’artista, emparentant-se amb algunes visions del seu subconscient. Les trobem en poemaris i també en algunes de les seves obres de teatre, com ara El cop desert –la primera obra teatral que va escriure Brossa-“.

El grup artístic Dau al Set

A través de l’arxiu de la Fundació, observem documents del grup artístic avantguardista Dau al Set -que va néixer el 1948 a partir de la revista que duia el mateix nom i que estava integrat per artistes com Brossa -inventor del nom del grup i de la revista- Joan Ponç, Antòni Tàpies, Modest Cuixart, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats -que n’era l’impressor i editor-.

Fons Joan Brossa. Fotografia: L.B.

Bordons destaca les complicitats artístiques que Brossa va mantenir amb Joan Ponç -que va il·lustrar alguns dels seus poemes i amb qui va compartir cinc anys de batalla artística i literària a la revista que va fundar el grup Dau al Set. “Brossa també va tenir una relació molt intensa amb Joan Miró, a qui enviava material literari i amb qui s’escrivia cartes. De Miró, Brossa n’admirava la senzillesa”.

Retrat de Joan Brossa fet per Joan Ponç | Foto: Fundació Joan Brossa.

Durant la visita vam poder visitar els arxius que custodien un fons amb 50.000 documents brossians (amb obra inèdita, correspondència de Joan Brossa amb artistes i personalitats, fotografies i versions d’obres que ajuden a imaginar a l’espectador el procés creatiu que seguia l’artista). “S’ha catalogat, aproximadament, la meitat de l’obra brossiana i els especialistes calculen que encara en tenen per 37 anys més”, comenta Marta Vega, responsable de la Biblioteca del MACBA.

Carta de Joan Miró dirigida a Joan Brossa. Foto: L.B.

Mirant pel forat del pany, espiant les versions que Brossa feia dels seus poemes i totes les anotacions que prenia, entenem que en l’obra de Brossa res no es disposa fortuïtament: “Brossa ha deixat anotacions amb les mesures de tipografies, notes explicatives sobre com calia desplegar l’obra, diferents versions i reescriptures de poemes en diferents papers que reaprofitava i que guardava al seu estudi. Quan Brossa va morir, Isidre Vallès i Eloïsa Sendra van recollir tota la documentació i la biblioteca de l’artista. Una biblioteca que estava conformada principalment per llibres de literatura, filosofia, màgia i art”. Posteriorment es va crear la Fundació Joan Brossa, que avui es troba físicament a l’edifici del MACBA.  Els documents són consultables i es pot venir a fer recerca sobre l’artista i visitar el fons i certs materials sol·licitant-ho amb 48 hores d’antelació.

Glòria Bordons durant la visita guiada a l’arxiu de la Fundació Joan Brossa | Foto: L.B.

La mirada brossiana, carregada de rupturisme de tòpics i emparentada amb la simpatia per la màgia -afinitat que també es ressegueix en l’obra pictòrica de Joan Ponç- continua ben viva i vigent.

EL TEMPS

Aquest vers és el present.

El vers que heu llegit ja és el passat

-ja ha quedat enrera després de la lectura.

La resta del poema és el futur,

que existeix fora de la vostra

percepció.

Els mots

són aquí, tant si els llegiu

com no. I  cap poder terrestre

no ho pot modificar.

Joan Brossa (Poemes escrits, dins de Poesia vista, Amauta Editorial, 2005).