#LesMevesBiblioteques

Enguany és l’Any de les Biblioteques. Des de Llavor Cultural n’hem volgut visitar unes quantes, per fotografiar-les i fer-ne el següent homenatge. A més, aquest dijous dia 15 d’octubre en el marc del cicle poètic manresà “Tocats de Lletra” tindrà lloc una lectura dramatitzada dels “Dietaris de les Bibliotecàries de 1920 a 2015” i una tertúlia posterior a la Sala d’actes de la Biblioteca del Casino de Manresa, a les 18h. A continuació fem un recorregut emocional per algunes biblioteques arreu del territori català.

Antiga biblioteca de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, als anys 20 | Fotografia: Arxiu de l’Institut Lluís de Peguera.

Recordo el primer dia que vaig trepitjar una biblioteca majestuosa. La mare em va acompanyar a la biblioteca més antiga de Manresa, un edifici modernista datat del 1927, dins l’institut  Lluís de Peguera. Havia de buscar informació sobre els fets històrics que havien succeït el dia del meu naixement. I vam consultar l’hemeroteca. Val a dir que en aquella època Internet encara no s’havia popularitzat i fins a finals dels anys noranta res de tenir-ne a casa. Recordo que la mare em va dir:

-Entres aquí i és com si s’aturés el temps.

I tenia raó. Les lleixes de llibres antics, l’olor especialíssima de pergamí, de pols de llibre sobre les cobertes, la llum d’una tarda jove de tardor filtrant-se pels vitralls. El silenci espès trencat per algun xiuxiueig, o la sirena que marcava el final de les classes de l’institut per a adults eren sons característics d’aquell espai. Amb la fascinació per l’univers llibresc que s’obria davant dels meus ulls de nena, vaig resseguir els lloms enormes fins a trobar l’any 1984. I després vaig anar passant les pàgines fins a trobar el mes exacte, el dia concret. El recolliment, el silenci suau, l’accés a tot aquell coneixement encapsulat en lloms de llibres de tots colors i mides provocava en mi una estranya sensació de pau.

Biblioteca Vapor Badia, a Sabadell | Foto: Arxiu Biblioteca Vapor Badia.

Quan anàvem a Bellaterra, a la Universitat, els manresans havíem de fer un llarg peregrinatge des de  Manresa fins a Cerdanyola del Vallès, passant per Sabadell Centre. Agafàvem la Renfe, situada als afores de Manresa, contemplàvem com s’allunyava La Seu des de la finestra del tren i havíem de baixar a Sabadell Centre on caminàvem deu minuts fins arribar als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que ens havien de portar a la Universitat Auònoma de Barcelona. En aquell passeig matutí -o vespertí- amb aquell aire gelat dels hiverns que ens fregava les galtes i que feia que acceleréssim el pas, teníem temps per enfilar pensaments, fer córrer els ulls pels paisatges sabadellencs i sempre ens creuàvem amb la Biblioteca Vapor Badia pel camí. Quantes vegades no havíem fet temps, bevent un te i quedant-nos a consultar llibres abans no passés un tren de tornada cap a Manresa, un cop havíem perdut l’anterior, perquè les classes s’havien allargat, o perquè ens havíem quedat a  conversar al bar o havíem participat en alguna activitat improvisada.

Veig la Biblioteca Vapor Badia com un refugi de mitja tarda, el refugi dels nòmades que són una mica d’aquí i una mica d’allà. I és que anar en trànsit fa que totes aquestes biblioteques ens siguin properes i conformin els nostres paisatges emocionals. Són biblioteques on hem conegut autors, on hem tastat lletra diversa i on l’escalf literari no ens ha faltat mai.

La Biblioteca Agustí Centelles de l’Eixample Esquerre de Barcelona | Foto: Laura Basagaña.

Les biblioteques de Barcelona, lloc on m’he acabat exiliant per qüestions de feina, sempre m’han acollit amb els braços oberts. En els múltiples reportatges que he preparat i que m’han conduït a consultar una quantitat ingent de llibres, les biblioteques han estat les meves aliades. Amb un cop de mòbil i un parpelleig, el catàleg Aladí m’ha informat quina de les biblios albergava els llibres que ansiava. Només m’ha calgut teclejar la paraula clau i anar d’excursió cap al prestatge de llibres en comú que té un barri, un districte, una ciutat o un poble.

N’hi ha que hi fan mitja vida, a les biblioteques. Estudiants, periodistes freelancers sense internet a casa, traductors, jubilats…

Detall d’una finestra de la Biblioteca Agustí Centelles de Barcelona |Foto: Laura Basagaña.

A les biblioteques s’hi va a llegir, però el fet de llegir farà que encetis fàcilment una conversa més endavant; o et farà bullir unes quantes idees al cap i propiciarà que a més del llibre que necessitaves, en surtis amb un parell o tres més sota el braç que espontàniament has decidit que t’anrien tan bé per aquell altre projecte que tot just és a punt de començar.

Hi ha gent que s’hi ha enamorat, a la biblioteca: dels llibres, de la literatura, o d’un espai de pensament i reflexió buscada.  Altres hi han escrit les seves novel·les, tesines, cartes d’amor, declaracions de principis. I alguns altres han començat el seu projecte personal, trobant un petit oasi de silenci en les sorolloses torrentades del caos contemporani.

Fotomuntatge a partir d’imatges de la Biblioteca Sofia Barat de l’Eixample Dret barceloní | Foto: Laura Basagaña.

És igual que es tracti del temps de l’hivern o que estiguem immersos en les vacances de l’estiu. Sempre hi ha un temple dels llibres disposat a acollir-nos. Aquest any, que és l’Any de les Biblioteques, la millor manera que tenim de celebrar-les és participar-hi encara una mica més: hi ha clubs de lectura, tallers, contacontes per a nens i nenes, col·loquis i les bibliotecàries i bibliotecaris segur que ens acompanyen a viure mil aventures més. Endavant i que la festa continuï!