Les Escriptures Alçurades Hacmorianes: recitHACcions a La Calders

Anna Pantinat assisteix a la presentació de l’obra pòstuma de Carles Hac Mor i n’escriu una crònica per la Llavor Cultural.

Ester Xargay llegint un fragment de les Escriptures Alçurades d’Hac Mor | Foto: Anna Pantinat.

L’acte previst per a presentar el llibre Escriptures Alçurades/Escrituras insurrectas, obra pòstuma de Carles Hac Mor, promet ser una festa perquè:

• se celebra a La Calders.
• Hi participen 31 artistes (com a mínim).
• S’estrena, pràcticament, la nova editorial :RATA.
• És de l’HAC Mor!!
• Estem a punt de començar el Nadal i ja n’estem fins els nassos de tot.

Així que aquesta cronista, que a més ha estat convidada a pujar a l’escenari i fer el que li doni la gana, arriba a la seva cita, un 15 de desembre de 2016, certament expectant.

Una hora abans, l’Ester Xargay, artista i companya de l’autor, tragina per la llibreria amb la Mireia Zantop, que està preparant la seva acció. Pengen un focus per a poder immortalitzar les ombres d’aquells que passin per l’escenari. DissertHACcions, contrHACdiccions, recitHACcions, HACcions, reHACcions, reflexions, lectures, silencis, soliloquis, proclames, i etcètera, hi diu al flyer.

La llibreria comença a omplir-se. Arriben en Carles Morell, en Francesc Gelonch i en Sebastià Portell, que acaba de ser nomenat “creador de l’any” per la revista Time Out. Mentre xerrem sobre l’efecte groupie en la literatura catalana, uns nois se l’hi acosten i l’hi demanen que es faci una foto amb ells. M’aparto, discretament. L’ambient és simpàtic, entre d’altres, per extravagant. Xapes DADA, tints de cabell curiosos, barrets; molta gent duu alguna peça de roba vermella en homenatge al mestre.

L’Ester Xargay, una d’elles. Amb un mitjó del mateix color posat com si fos la carxofa del micro, inaugura l’acte. Parla d’Hac Mor com “l’ull de poll de les convencions”. Tot seguit, Iolanda Batallé, l’editora, dóna les gràcies a “aquesta estranya família que va crear Carles hac Mor”. Molts dels que participem en aquest celebració, no coneixíem personalment l’escriptor. Tot i això, la sala està plena de gom a gom.

Performance de Xavier Giol en homenatge a Carles Hac Mor | Foto: Anna Pantinat.

Es projecta un vídeo amb una entrevista. Hi ha alguns problemes tècnics. La imatge desapareix i només queda el so. Algú del públic exclama “m’agrada més així!” i algú altre, encara, “el Carles s’ha rebel·lat!”. Mentrestant, la veu de l’autor parla de militar en el PSUC. De Duchamp i de Cage. I també que la tradició literèria pesa massa, que l’horitzó de la seva generació era la revolució i que el millor de la Facultat (de Dret) era el bar. Que ell escrivia quan en tenia ganes, encara que no tingués res a dir.

La primera ronda de convidats és pel post-introductors. Els pròlegs, com no podia ser de cap altra manera, se situen al final del llibre. Àlex Broch destaca com la radicalitat de l’escriptor enriqueix el debat amb les seves aportacions provinents de l’art conceptual. Uns minuts abans hem sentit el propi Hac Mor dient que se sentia més a gust entre artistes plàstics que en els cercles literaris. Pons Alorda el reivindica amb la dignitat del fracassat. El traductor Pablo Martín Sánchez, ens llegeix el seu decàleg per a futurs traductors de Carles Hac Mor. En transcric algunes. “Si una frase no se entiende, que no se entienda”. “Si una palabra chirría, que chirríe de verdad”. “No intentéis mejorar un texto, solo conseguiréis empeorarlo”. “No intentéis empeorar un texto, solo conseguiréis mejorarlo, y por ende, empeorarlo”. Rialles generals.

Max Porter, llibreter, editor i autor de :RATA, parla d’amistat. Dóna pas a la segona ronda de convidats, els amics. Joan Casellas ens explica el perquè del retrat fotogràfic que immortalitza l’autor amb una cadira sobre la seva esquena, La cadira que seu, que es pot veure al fulletó de l’acte i al llibre. Ens passa algunes diapositives que acompanyen el seu discurs sobre les cadires més famoses de la Història de l’Art. De fons se senten les veus de Catalina Girona i Marta Darder, fent de contrapunt sonor, d’alguna manera musical i en algun estrany llenguatge mamífer. “La perfecció és feixista”, cita Casellas. Després, en Vicenç Altaió ens mostra algunes claus més del seu pensament.“El Carles sempre va estar preocupat pel poder” i “creia que Marx era menys efectiu que els germans Marx”. Tot seguit, Pilar Parcerissas ens demana silenci fotogràfic, és a dir, que es deixin de fer fotos; i aquesta cronista, que ja porta una hora i escaig prenent apunts desesperadament, aprofita el convit al no-registre per deixar d’escriure.

Collage dedicat a Carles Hac Mor | Foto: Anna Pantinat.

Mentrestant, l’atmosfera és clarament distesa. La gent transita, hi ha qui marxa i qui entra. Alguns encara seuen a les escales per falta d’espai. En Toni Clapés ens llegeix un conte d’Hac Mor amb gran entusiasme del públic. A l’escenari intervenen Dolors Udina, Manel Guerrero i Patricio Vélez, que ens reparteix unes postals. De la mateixa manera, Elena Sixto distribueix una plaquette d’anti-poemes. En Xavier Giol fa una performace amb una cadira vermella, uns llibres i l’abecedari. També Andrii Antonovski i Maria Darder utilitzen l’abecedari per a crear les seves accions, aquesta última amb l’ajut del públic i unes lletres vermelles que ha anat repartint entre els presents. A aquestes alçades de la nit decideixo fer alguns canvis en la meva intervenció.

En Joan Vinuesa ens fa una versió de “Satisfaction” amb una calimba i Francesc Gelonch presenta les bases del nou concurs de poesia amb el nom d’Hac Mor que premia plaquettes d’escriptura subversiva. Finalment, pujo a l’escenari. Convido a Ester Xargay a tocar el piano mentre faig un “collage oral” amb els seus textos. Li passo la bufanda del piano a l’Eduard Escoffet i llegeix un poema amb xifres. La Paulalba canta. S’acaba el show. Són les deu passades.

Tothom marxa a sopar. M’acomiado de l’Ester Xargay felicitant-la per la seva actuació. Ha estat el seu debut com a pianista i m’ha acompanyat magníficament. Diu que s’ha divertit molt. Repetirem.

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar