Les confessions literàries de Panait Istrati

És un dimarts al vespre de les primeries de desembre. Són les set de la tarda. Fosqueja. Correm cap a la llibreria Calders, del barri de Sant Antoni, perquè s’hi presenta la traducció al català d’una obra inspiradora i que traspua amor per la lletra: Els meus començaments, de l’escriptor romanès Panait Istrati. Valeria Bergalli, editora del llibre, Anna Casassas, traductora d’Istrati al català, i Xavier Montoliu, admirador efervescent de la cultura romanesa conversen amigablement i ens contagien les ganes de devorar l’obra d’aquest autor viatger, inconformista i autodidacta.

Valeria Bergalli, Anna Casassas i Xavier Montoliu van conversar sobre la vida i l’obra de l’escriptor romanès Panait Istrati a la Llibreria Calders | Foto: Laura Basagaña.

La traductora Anna Casassas va proposar-li a Valeria Bergalli, editora de Minúscula, la traducció de Els meus començaments, perquè li entusiasmava el seu autor, Panait Istrati. “Un autor carregat de força, que encomana vitalitat i que deixa constància del seu gran amor per la paraula escrita”, s’afanya a dir Bergalli. Però, qui era Istrati? “Aquest autor romanès, controvertit i admirat a parts iguals, és encara un desconegut per molts lectors”, explica el filòleg i romanòfil Xavier Montoliu.

“Va escriure tant en llengua francesa com en llengua romanesa i va guarnir la seva obra del cosmopolitisme i dels motius exòtics que la seva terra li proporcionava, cruïlla de parlars diversos, de cultures diferents on convivien romanesos, jueus, grecs, gitanos, búlgars, tàrtars i molts d’altres personatges d’orígens diversos. Va néixer a la ciutat portuària de Brăila, de mare romanesa i pare grec. Era el fill il·legítim d’una bugadera i d’un contrabandista grec, a qui no va conèixer, fet que li va despertar la curiositat per aprendre -de forma autodidacta- la llengua del seu pare”.

Montoliu prossegueix:”Enguany fa 80 anys de la mort de Panait Istrati, un autor a qui a l’inici de la seva carrera se’l considerava un revolucionari -l’anomenaven el Gorki dels Balcans- però més tard va ser titllat de feixista, ja que al començament era partidari de la causa comunista però després d’un viatge que va fer a la URSS va denunciar els abusos del règim i, també, els punts negres dels poders romanesos”, explica Montoliu, que remarca que era “un autor que buscava la veritat i que defensava la llibertat, denunciava les injustícies i lluitava amb l’arma de la lletra, malgrat que l’esquerra ortodoxa li girés l’esquena quan ell va denunciar els abusos del govern”.

La traductora Anna Casassas destaca alguns dels trets de l’obra istratiana: “La història d’amor que manté amb el riu Danubi, amant perenne; el seu periple de viatger -fet que va fer que fos conegut com ‘l’escriptor rodamón’ o ‘l’escriptor vagabund’; el seu compromís amb la llibertat: la recerca constant de la veritat i de la llibertat, i -per acabar- el seu relat acolorit, vitalista, enriquit amb tota mena de detalls exòtics i regust oriental i balcànic” i que trobem en obres com El pescador d’esponges, Kyra Kyralina, Codine, o Els meus començaments.

“Només hi ha bellesa en la il·lusió. I tant si s’arriba a la meta com si no, en tots dos casos l’amargor té gairebé el mateix gust. Els finals sempre són iguals. El que compta, per a l’home de desitjos desmesurats, és la lluita, la batalla que lliura contra el destí mentre aquests desigs persisteixen: això és la vida, la vida del somiador.” (Panait Istrati, Els meus començaments).

La lluita de l’escriptura. El viatge. L’exotisme i el compromís per les llibertats

“És un autor que es nodreix de vivències personals a l’hora d’escriure, amb un estil intens, directe i avessat a l’oralitat i l’espontaneïtat. Va passar per moltes penúries. Amb tot, el seu estil vitalista i, a voltes, humorístic explica algunes situacions grotesques que la vida li va propiciar. Va morir de tuberculosi, però anys abans va provar d’acabar amb la seva vida, en un moment de desesperació. Quan intentava suïcidar-se, li van trobar a la solapa de la jaqueta una carta adreçada a l’escriptor Romain Rolland, a qui admirava molt pel seu caire humanista i compromís amb els valors de la no-violència, la defensa de les llibertats i la pau. I Rolland, Premi Nobel de Literatura l’any 1915, va quedar fascinat per la força de l’escriptura d’Istrati i va signar el prefaci de l’obra Kyra Kyralina,  animant-lo a continuar amb la seva obra literària”, resumeix Xavier Montoliu.

“Però la lluita és signe de vitalitat, en qui s’hi aficiona. Lluitar per una idea, lluitar per un sentiment, per una passió o una follia, però creure en alguna cosa i lluitar, això és la vida. Qui no sent la necessitat de lluitar no viu: vegeta.” (Panait Istrati, Els meus començaments)

Anna Casassas reconeix que va sentir-se molt identificada amb Els meus començaments, perquè la figura del diccionari “aquell llibre on hi caben totes les paraules i que serveix per entendre el món” hi té molt de protagonisme i és el millor amic dels traductors.”A Els meus començaments ens endinsem en l’època en què l’autor descobreix el món dels mots, aprèn llengües estrangeres de forma autodidacta i deixa enrere la infantesa fent de polissó i viatjant pel món”, apunta. Un altre dels trets característic del llibre és “l’alegria per les paraules que desprèn i l’humor i la bellesa per explicar passatges molt difícils. L’autor és rebel perquè vol llum, espai, llibertat i ens anima a ser rebels, també”.

Casassas va descobrir l’autor amb l’obra El pescador d’esponges. “Em va fascinar tant l’escriptura d’Istrati com el seu personatge: aquest aventurer sense família, rodamón, capaç d’escriure grans veritats amb una bellesa com la dels seus textos. Escriu en primera persona, com a lector te’l sents molt proper. La seva forma d’escriure és un destil·lat amb passió: sintetitza la set que té de llibertat, es fixa en els desvalguts, els lluitadors. La seva obra és d’una gran intensitat”.

L’editora Valeria Bergalli coincideix amb la traductora de Panait Istrati al català: “En aquesta pressa per dir les coses que té Istrati -escriu directe i sense allargar-se- trobo que hi ha una gran modernitat”, apunta.

Casassas en subratlla el lirisme: “Panait Istrati narra les desventures de la vida amb humanitat i amb bellesa, també. Quan se li mor un amic, recorre al seu gran amor etern: el riu Danubi. I es consola mirant-lo. És el moment del desgel i l’autor escriu que fins i tot el riu fa la Revolució. Sempre hi ha aquest sentiment de lluita, de canvi i superació”.

“El dia de l’enterrament de l’home a qui devia la “bíblia” de la meva adolescència, vaig sortir a fer la ronda matinal dels apuntats. De tornada, passant a prop del barranc, vaig veure el Danubi Gelat des del desembre, el gran revolucionari acabava de rompre durant la nit, la seva formidable cuirassa! L’havia trencat. I ara, malhumorat, fulminant, invencible, s’enduia avall la seva massa de taüts blancs.” (Panait Istrati, Els meus començaments).

Panait Istrati.