L’Arca de la llum i el silenci: arquitectura efímera i poesia es donen la mà

La Biblioteca de Catalunya acull fins al dia 5 de febrer la instal·lació artística l’Arca, a l’espai Zero. Comissariada pels artistes visuals Asunción+Guasch, la instal·lació conté poemes d’Antoni Clapés. El passat dia 19 va tenir lloc una performance poètica, on es va intervenir la instal·lació a la vegada que es feia una lectura de poemes. Actualment es pot visitar la instal·lació intervinguda i veure el vídeo del procés creatiu de construcció de l’espai, elaborat pels artistes Josep Asunción i Gemma Guasch.

Imatge de la instal·lació d’arquitectura efímera L’Arca, amb poemes d’Antoni Clapés | Foto: Asunción + Guasch.

Fragilitat i ombra. La llum feta paraula. Silenci recreat en vers. És dimarts 19 de gener, són les vuit del vespre i som a la Biblioteca de Catalunya, sota la llum difosa per uns quants flexos disposats en diversos punts, que aporten un aire íntim a l’espai. Tot és foscor i pedra. I els versos d’Antoni Clapés s’il·luminen dins l’Arca retallada, paraules refulgents a causa de la claror que emana de la instal·lació artística que han posat en escena els artistes visuals Asunción+Guasch. La casa lluminosa que representa l’Arca és un espai contenidor del coneixement que la poesia de Clapés recull. I la instal·lació evoca un caminar pels camins de la saviesa i espiritualitat que comporta la lectura i el coneixement que aporta la poesia, o qualsevol altra manifestació d’introspecció. Un espai on es recull l’essència de l’indicible, per a evocar la transformació de la paraula en vers; dels misteris recollits en bellesa.

Els poemes d’Antoni Clapés reflexionen sobre l’eternitat de la paraula, la fragilitat del silenci, la subtilitat de la bellesa, la màgia de l’espai i la sonoritat dels no-sons (en diferents capes d’espais), la fosca i la llum com a dualitats de la nostra entitat subtil: “esborrar-se de mots – callar/ dir el gran i sublim silenci/ mentre la llum incendia l’absent”. El poeta, per a crear, necessita buidar-se per a omplir-se dels misteris del silenci i intentar acostar-s’hi amb l’essencialitat dels mots.

Clapés fa una reflexió sobre l’ésser i els camins de coneixement de la poesia: “creus haver arribat a l’indret d’on vas partir/ i com més t’hi atanses més sembla allunyar-se’t// habita just a la llinda/ de la paraula-allí on la llum/ és invisible/ i tot esdevé visible”.

Dóna la benvinguda el vers: “el buit que ho conté tot”, que convida a mirar cap a les absències, cap als camins de record i memòria. Ens submergim amb interès en l’atmosfera de recolliment a la qual ens transporten els poemes de Clapés, mentre comença la performance poètica. Els artistes visuals Josep Asunción i Gemma Guasch anuncien que l’acte performàtic “es donarà a través d’un context operístic, on diferents actes artístics tindran lloc alhora”. D’aquesta manera, els visitants podran anar llegint els poemes projectats sobre el paper que conforma l’estructura de l’Arca, a la vegada que escolten una selecció de poemes recitats en directe pel mateix Antoni Clapés i per altres poetes i artistes com ara: Odile Arqué, Nú Miret, Montse Vellvehí, Corina Oproae, Tomàs Arias, Dolors Udina.

Els clarobscurs poètics d’Antoni Clapés ressonen per boca de Nú Miret: “buidar-buidar-se/ desconèixer-deseixir-se/ ni posseir ni ser posseït/ desaparèixer dins l’obra-confondre-s’hi”. I tot seguit, els espectadors intervindran la instal·lació “alliberant mots, que retallaran amb un cúter” creant un poema nou, empeltat de silenci, segons expliquen els artistes visuals Asunción + Guasch.

A mesura que va tenint lloc la intervenció de l’Arca, ens arriben les veus de diferents poetes per boca dels artistes convidats, on es reflexiona sobre les transformacions, desaparicions i els renaixements: poemes de Felícia Fuster, de Mary Jo Bang (recitada en directe per la seva traductora al català, Dolors Udina), Antoni Clapés, Tomàs Arias, Odile Arqué, Corina Oproae, Riambaud, Rilke, entre molts d’altres.

Finalment, es llegeix el poema intervingut; empeltat de silenci, havent fusionat la visita artística de l’Arca amb l’acte mateix que invoquen els poemes d’Antoni Clapés: la transformació, creant una realitat i espais nous.