«La vida entre vides» de Jana Balacciu Matei
Sam Abrams escriu sobre la traductora i editora Jana Balacciu Matei, al llibre homenatge ‘‘La vida entre vides / Viaţa pritre vieţi. Festschrift für Jana Balacciu Matei‘, publicat per Editura Omonia aquest 2017. Aquest homenatge a Balacciu ha estat editat i prologat per Xavier Montoliu i Ilinca Matei, i inclou il·lustracions de Cristina Țurlea. A continuació podeu llegir la ressenya de Sam Abrams, escrita per al públic romanès i publicada a la revista Prăvălia Culturală en l’edició de novembre, i que ara reproduïm en català a la Llavor Cultural.
Sam Abrams, Jana Balacciu, Ilinca Matei i Xavier Montoliu, durant la presentació del llibre, a l’Espai Betúlia, 21 d’abril de 2017 | Foto: Espai Betúlia.
Una de les característiques més destacades de la modernitat és, innegablement, els profunds canvis que es van produir respectes als paràmetres de la identitat humana. L’ésser humà va deixar de ser sòlid, incòlume, comprensible, unívoc i unidireccional per passar a ser complex, divers, plural, difícil, contradictori i paradoxal. I tots els canvis es van fer notar tant en el camp de la teoria artística com en el camp de la creació artística.
En aquest sentit, només hem de pensar per un moment en la llegendària afirmació de Walt Whitman, quan declara als quatre vents, a la secció 51 de «Cant de mi mateix» (1855-1881): «Sóc molt gran, continc multituds». També podríem citar Jean Arthur Rimbaud en la famosa carta al seu professor Georges Izambard, datada el 13 de maig del 1871 on proclama, sense subterfugis: «Je est un autre». O J. V. Foix, al poema IX de Les irreals omegues (1949), on demana, tot aclaparat: «Deixeu-me sol que só molts, i fressejo/Aigua i fullam pels clots assolellats».
La problematicitat de la identitat humana també s’ha fet extensiva a altres aspectes del món de la creació literària. Pensem en Fernando Pessoa que projecta la seva identitat a través dels seus heterònims, personalitats integrals i autònomes com Ricardo Reis o Álvaro de Campos o Alberto Caeiro. També hauríem de citar els casos de canvi radical o parcial de llengua literària. El poeta espanyol Juan Larrea va escriure tota la seva obra poètica madura en llengua francesa i el poeta rus, Joseph Brodsky, va dividir la seva obra entre dues llengües, el rus pel vers i l’anglès per la prosa i l’assaig.
Un altre aspecte seria, indubtablement, l’adopció cultures estrangeres per complementar o contrarrestar la cultura pròpia, la cultura de naixement. Podem observar com el poeta, narrador, dramaturg, traductor i teòric català, Agustí Bartra, va adoptar l’Alta Modernitat de la cultura nord-americana, l’Alta Modernitat de T. S. Eliot, William Carlos Williams, Hart Crane i Wallace Stevens, com a marc de referència per desplegar la seva pròpia obra creativa. O podem constatar que el mateix Eliot va adoptar la cultura francesa del tardoromanticisme i el simbolisme —Charles Baudelaire, Stéphane Mallarmé, Tristan Corbière, Jules Laforgue— com a punt de partida o estímul creatiu per compondre els seus dos poemaris inicials, Prufrock and Other Observations (1917) i Ara Vos Prec/Poems (1920).
Sigui com sigui, la inestabilitat i complexitat de la identitat humana que es manifesta amb l’arribada de la modernitat, ha generat un clima natural d’inquietud i de profunda insatisfacció amb les limitacions de les cultures naturals dels autors. Com a resposta davant del fenomen estès de la insatisfacció amb la pròpia cultura, la gran majoria d’autors moderns han acabat nodrint-se en tradicions alienes. Joan Maragall va pouar a l’obra de Goethe i Novalis. Óssip Mandelstam es van endinsar a l’obra de Dante. Carles Riba va renovar la seva veu poètica a partir dels referents de Friedrich Hölderlin, Rainer Maria Rilke i C. P. Kavafis. El poeta serbi, Charles Simic, ha acollit la llengua anglesa i la poesia nord-americana com a pròpies. El genial Nichita Stănescu va aclamar Vasko Popa i la poesia en llengua serbocroata com a referents insubstituïbles del seu quefer poètic personal.
Justament, hem de situar l’esfera d’actuació humana, intel·lectual, cultural i literària de la lingüista, traductora i editora Jana Balacciu Matei en aquest marc de l’extraordinària xarxa de relacions i complicitats substantives que s’ha produït entre cultures arran de l’esclat de la modernitat amb tota la seva càrrega explosiva de voler qüestionar a fons qualsevol tipus de limitacions. Jana Balacciu Matei, tal com explica el títol general del bellíssim volum de festschrift, publicat amb motiu dels seus 70 anys, literalment ha passat La vida entre vides. Efectivament, la nostra autora ha dedicat gairebé tres dècades de la seva vida al diàleg profund entre les cultures romanesa i catalana. I la joia de la corona de la seva actuació ha estat i és i, presumiblement, serà la creació i execució de la fastuosa col·lecció, «Biblioteca de Cultura Catalana», publicada per Editorial Meronia des de la dècada dels 90 del segle passat, sota l’atenta mirada de Horia C. Matei.
La «Biblioteca de Cultura Catalana» és una iniciativa insòlita que crec que no m’equivoco gens si dic que és gairebé única en el món. Existeixen iniciatives generalistes com ara la «Field Translation Series» d’Oberlin College, als Estats Units, que es dedica a divulgar la literatura europea moderna i contemporània o Nórdica Libros, a Espanya, que s’ha especialitzat en literatura del nord d’Europa. Però una col·lecció com «Biblioteca de Cultura Catalana» és una rara avis en el millor sentit del terme. Resseguint els títols d’obres referencials d’autors i autores com ara Blai Bonet, Jaume Cabré, Pere Calders, Mercè Rodoreda o Joan Sales, un lector romanès culte o general es pot una idea molt ben ajustada del pes i la significació de la literatura catalana moderna i contemporània, i tot gràcies a la insistència i l’habilitat i el talent de la traductora i editora Jana Balacciu Matei.
Per una altra banda, també hem de fer constatar que el diàleg intercultural de la Jana mai ha anat en una sola direcció. He tingut el privilegi personal d’assistir a la xarxa de complicitats que s’ha format al voltant de certs projectes de traducció del romanès al català, on, des d’un discret segon pla, Jana Balacciu Matei ni ha participat. Puc citar un exemple que m’afecta directament. S’acaba de publicar una meravellosa mostra antològica en català del gran poeta Nichita Stănescu, obra de Lilica Voicu Brei i Xavier Montoliu. L’extens pròleg que encapçala l’edició és de qui signa aquestes ratlles. I puc dir directament que el meu text va ser millorat per les sàvies observacions que va fer la Jana després d’una lectura atenta del text.
Jana Balacciu Matei és mereixedora de La vida entre vides, el volum de festschrift que els seus companys de professió li han dedicat. El llibre és un dels millors festschrift que conec, sincerament. Per què? Per diverses raons. En primer lloc, per la bella edició d’Editura Ormonia, a cura de Raúl Campuzano, que ha fet del volum un objecte preciós de fàcil ús. En segon lloc, per la quantitat de picades de l’ullet de caire personal que enriqueixen el volum, com ara, els esplèndids dibuixos de l’artista Cristina Țurlea. Massa sovint, els festschrift són volums rígids i freds i intimidatoris. Sortosament, aquest no és el cas del volum que ens ocupa.
Els dos curadors del volum, Xavier Montoliu Pauli i Ilinca Matei, un model de rigor, eficàcia, intel·ligència i discreció, han tingut la valentia d’adaptar la noció del festschrift a l’autora homenatjada i no a l’inrevés. També, cal dir-ho, han comptat amb el recolzament d’un comitè científic i un consell de redacció sòlid i complet, format per ells mateixos, els dos curadors, i D. Sam Abrams, Elena Lazăr, Fina Llorca i Diana Moțoc.
Després, com no podia ser d’altra manera, tenim la gran qualitat dels textos aplegats al llibre. Hi ha tres categories de textos ben harmonitzats. D’entrada, tenim els textos d’ordre pragmàtic que ens expliquen la nostra personatge, com ara la meravellosa entrevista de Marta Nadal o l’extensa bibliografia que clou el llibre. En segona instància tenim els textos més professionals o intel·lectuals que són una ofrena dels col·laboradors a la Jana. Cadascun dels col·laboradors han ofert una mostra de la seva tasca intel·lectual, pensant en la personalitat i l’obra de la Jana. Els textos es poden llegir de dues maneres. Una, per tot allò que aporten al camp de l’estudi de les dues cultures i les dues llengües en joc. Dues, pel retrat matisat de la Jana i la seva obra que aporten indirectament. I en tercer lloc, tenim les aportacions més específicament creatives, és a dir, els textos creatius escrits expressament pel volum. Aquí, també podem gaudir d’una lectura doble, la lectura del text en si mateix i després la lectura de la complicitat buscant el perquè l’escriptor ha ofert aquest text i no un altre a la Jana, amb motiu dels seus 70 anys, ben viscuts, ben complerts.
Un llibre coral amb vint-i-nou contribucions firmades per: Marta Nadal, Marius Sala, D. Sam Abrams, Francesco Ardolino, Jaume Aymar i Ragolta i Anton Torrents Mestre-Albareda, Alexander Baumgarten, Jaume Cabré, Lavinia Coman, Denisa Comănescu, Maria Conca i Josep Guia, Luisa Cotoner Cerdó, Carles Duarte i Montserrat, Ioana Ieronim, Elena Lazăr, Elisabeta Lăsconi, Fina Llorca Antolín, Ileana Mălăncioiu, Sònia Moll, Xavier Montoliu Pauli, Diana Moțoc, Francesc Parcerisas, Armand Puig i Tàrrech, Sanda Reinheimer Rîpeanu, Juan M. Ribera Llopis, Carme Riera, Joan Santanach i Suñol, Ramon Solsona, Stelian Țurlea, i Amadeu Vidal i Bonafont.
La vida entre vides m’agrada especialment perquè pot ser llegit per tota casta de lectors, des d’especialistes fins a lectors generals. A més, és un acte de reconeixement de cara a una persona, com ja he dit, ben mereixedora d’aquest petit homenatge. La vida entre vides és en si mateix, aprofitant el pretext de l’aniversari de la Jana, un esplèndid acte de diàleg intercultural i interliterària i interlingüística. I Déu sap que aquests exercicis de gran alteritat són més necessaris que mai en el món que vivim, un món assolat per la vanitat, l’egolatria i la gratificació immediata.
Llavor Cultural
Som el setmanari cultural de literatura que alimenta l’intel·lecte
Amb el suport de:
