La poesia és llar

Sebastià Portell ha resseguit i antologat veus que han dibuixat les identitats sexuals i de gènere no normatives en la lírica catalana dels últims cent anys. Així ha nascut ‘Amors sense casa’, la primera antologia de poesia LGBTQ catalana, que publica Angle Editorial.

Reescriure la tradició literària (i rellegir-la), trencar motllos, qüestionar el sistema simbòlic preestablert, donar veu a la contracultura, fer visible l’invisible, tot això és el que pretén el recorregut poètic que l’escriptor Sebastià Portell ha antologat a ‘Amors sense casa’. El llibre ve acompanyat per una reflexió en forma de pròleg que conté textos dels assajos ‘Una cambra pròpia’ de Virginia Woolf, ‘Sota el signe del drac’, de Maria Mercè Marçal, ‘Digues que m’estimes encara que sigui mentida’ de Montserrat Roig, i l’exposició dels arguments que han fet que Portell confegís aquest “contracànon no excloent, que se suma i que busca l’aparició de tots els altres, i no a la inversa.”

Escriu Sebastià Portell al pròleg de l’antologia: “Bòrnia o estràbica, la mirada de les veus que no pertanyen al discurs canònic, les que Harold Bloom anomena sense miraments ‘escoles del ressentiment’, es veu condemnada a la revisió constant. Robar temps al temps abans que el temps les esborri.” I aquest donar veu a la contraculturalitat, a altres mirades i punts de vista, a realitats que se surten de la norma és el que enriqueix la literatura i fa més viva i plural la realitat: que és múltiple i caudalosa.

Una antologia que pren com a nom la imatge d’un poema de Maria Mercè Marçal: “El meu amor sense casa” i que fa, a través de la poesia, la llar de totes les veus, donant espai i oïda a les veus dissidents.

“I a poc a poc, com l’heura,/instauraràs la revolució dels mots/ i es trencaran cadenes,/ anomenaràs el món amb les teves paraules,/ encetaràs la perspectiva d’un sistema possible/ que ara s’encega amb la llum de neó/ d’un mercat que ha enterrat les nostres necessitats.”, escriu Mireia Calafell. Aquesta i tantes altres veus que és fan lloc en una tradició literària que calia ser actualitzada, esquerdant el mur de la invisibilitat.