“La ment i el cos es troben en un diàleg constant”
Roger Masdeu fa 15 anys que practica ioga i en fa 5 que fa d’instructor. Va començar practicant ioga amb la organització “Ioga en la vida quotidiana” i després va practicar ioga Iyengar i va rebre formació en ioga terapèutic a l’escola Pranamanasyoga. Va entrar en aquest món a causa d’una lesió al maluc. Gràcies al ioga terapèutic va poder reduir el dolor i rehabilitar la zona. El defineix com un ioga “molt respectuós amb les fases de recuperació de certes lesions i que serveix per enfortir el cos amb les postures habituals del ioga, però amb petites variacions”.
Roger Masdeu és professor de ioga terapèutic | Foto: Jordi Calvet.
Els beneficis de la pràctica del ioga -un bon to muscular que fa que puguem mantenir la columna vertebral sana, units a la serenitat i calma mental que aporten els exercis de respiració- poden ser absorbits també per persones amb determinades particularitats, molèsties musculars o lesions.
Ens submergim en la pràctica d’aquesta branca del ioga, seguint les indicacions de la veu profunda de Masdeu, concentrant-nos en el ritme de la respiració i abandonant el pes del nostre cos sobre el tapís. Ben aviat relaxarem la musculatura i sense deixar de parar atenció al so de la nostra respiració començarem a fer una sèrie d’exercicis que ens permetran estirar i tonificar articulacions, tendons, músculs i guanyar espai entre vèrtebres.
Un grup de sis persones assistim a la classe del Roger al centre Ram Das, al passatge de la Pau número 8. Abans d’iniciar la pràctica de ioga terapèutic, hem pogut conversar amb el Roger.
El ioga terapèutic s’enfoca únicament a les persones que pateixen alguna lesió i no volen deixar de practicar ioga?
No només. El ioga terapèutic va dirigit a qualsevol persona que vulgui fer un treball per millorar el benestar, però també és una pràctica enfocada a solucionar determinats problemes de salut o molèsties musculars. Aquest tipus de ioga estableix una pràctica segons les singularitats de cada cos. D’aquesta manera, la persona que té -posem per cas- una lesió al canell, dolor als malucs o problemes de cervicals rebrà indicacions de l’instructor per adaptar les postures a les seves singularitats. La pràctica estarà dissenyada per enfortir les zones que més ho necessitin i poder-se practicar de forma segura i eficaç sense posar tensió a les zones que estiguin adolorides. Es practica en grups reduïts -d’entre 8 o 10 persones com a molt- o bé es poden fer pràctiques individualitzades.
Quines lesions o particularitats impedeixen practicar el ioga tradicional però podrien beneficiar-se de la pràctica del ioga terapèutic?
El ioga terapèutic individual funciona molt bé a l’hora de desfer contractures, mal d’esquena o dolor d’articulacions. També és aconsellable per a les persones que es vulguin iniciar en el ioga, ja que tot es fa amb molta consciència dels límits de cada cos.
A les classes en grup de ioga terapèutic hi ha espai per a tots, al marge del nivell de flexibilitat o de coneixement del ioga, perquè la pràctica s’adapta a cadascú. Estem més interessats en l’experiència interna i la percepció del moviment, que en la forma externa de cada postura.
El ioga terapèutic utilitza blocs, cintes i altres instruments per fer variacions de les postures tradicionals del ioga i adaptar-les a les necessitats de cada practicant | Foto: L.B.
Aquesta branca del ioga es val de suports i instruments per ajudar a enfortir el cos progressivament i fer-lo arribar a la postura concreta sense forçar-lo, oi?
Les postures -o asanes- són les mateixes que en altres branques del ioga, però en el nostre cas es té en compte l’adaptació de cada cos a la postura. En les nostres sessions recollim coneixements de diversos tipus de ioga -com ara el ioga Iyengar- i integrem l’ús de cintes, cadires i totxanes que ens ajuden a agafar altura, a repartir equilibradament el pes del cos i a realitzar les postures sense risc de lesió.
A la imatge es pot veure una manera alternativa de practicar la postura Uttanasana amb l’ajuda de cadires i mantes. Fins que els practicants no tinguin la musculatura prou enfortida s’ajudaran d’aquests suports. Els suports, a més, impedeixen que s’arrodoneixi l’esquena. | Foto: Jordi Calvet.
Quin és el perfil de persona que acudeix a les sessions de ioga terapèutic?
Qualsevol persona el pot practicar, i fer-ho el portarà a entendre i sentir millor el seu cos i la seva ment. Obtindrà recursos pràctics per a la vida quotidiana, per ser conscient de les postures habituals i poder gestionar un dolor físic o un moment d’estrès, per exemple. A les sessions individuals sol venir gent a treballar un dolor o problema concret.
Quins problemes de salut podem tractar amb el ioga terapèutic?
El ioga terapèutic individual funciona molt bé per persones amb mal a la part alta de l’esquena (trapezis tensionats o dolor a les cervicals) i també serviria per les persones amb descompensacions als malucs i la pelvis o amb dolor d’articulacions. En el capítol de problemes relacionats amb estats de tensió, el ioga serveix per tractar, també, bruxisme, migranyes o insomni i ansietat.
El ioga treballa molt els canals físics però els uneix als canals emocionals. Cada postura o seqüència serveix per treballar determinades àrees o emocions?
La ment i el cos estan en diàleg constant. De vegades el que la ment no pot gestionar ho deriva al cos en forma de contractura o molèstia, i en certes ocasions un problema físic -com ara les males digestions- ens pot portar a sensació de pesadesa i fatiga mental. Les postures ens ajuden a moure diferents parts del cos per recuperar espai físic perdut, tonificar i deixar-hi fluir l’energia. I això sempre té una bona repercussió en l’àmbit mental.
Com resumiries les ensenyances que t’ha aportat el ioga en una sola frase?
He pres consciència de la relació entre la ment i el cos. El ioga ens acosta, també, als nostres límits i a l’acceptació de la nostra morfologia i complexió. No hem triat el cos que ens ha estat donat. El podem treballar -esclar- dins d’uns límits, però hem d’aprendre a conèixer-lo i anar guanyant espai i flexibilitat progressivament.
Sirsasana amb corda de suport per enfortir els braços. Amb aquesta variació el cap no toca a terra. | Foto L.B.
Quan vas descobrir el ioga?
Fa quinze anys. Venia del món de l’esport federat i havia practicat de tot: hoquei, waterpolo, natació, atletisme. Als trenta anys, però, m’ho vaig replantejar tot. Era de viatge per Mongòlia, amb amics, i passejant per aquells paisatges desèrtics vaig decidir -en tornar- fer un treball de cos que em permetés aprofundir en l’autoconeixement. Sense perdre la part física, però unint-la més als canals energètics i als estats mentals. Ioga vol dir “unió” en sànscrit, la unió del cos i la ment. I així ho vaig fer. Vaig practicar ioga Iyengar i també vaig fer Hatha ioga. En un punt concret -per culpa d’una lesió- vaig investigar altres formes de fer ioga. En aquest temps he practicat i m’he format en diversos tipus de ioga i els he anat integrant. En l’actualitat dono classes de ioga terapèutic al meu centre Ram Das (Passatge de la pau, 8) i a Tierra Roja (c/ Londres 41).
Quins llibres ens recomanes sobre ioga i lesions o dolències?
La bibliografia és àmplia. Jo recomano: Anatomia del movimiento de Blandine Calais Germain; Somàtica de Thomas Hanna; Las bases posturales en el Hatha Yoga del meu mestre Víctor Morera Siscar. I, finalment, Yoga Iyengar, manual de iniciación de B.K.S. Iyengar.
Etiquetes: ioga terapèutic, Roger Masdeu
Llavor Cultural
Som el setmanari cultural de literatura que alimenta l’intel·lecte
Amb el suport de:
