La cruïlla entre educació i cultura: propostes i reptes

Educació i cultura es retroalimenten. Es nodreixen l’una de l’altra. Però fins ara treballàvem en compartiments estancs: etiquetant, separant, delimitant. Que l’educació i la cultura haurien d’anar de la mà no és cap secret. Però la pregunta és ¿com propiciar, enfortir i fer més estret aquest encontre?

S’ha parlat molt de públics culturals, d’anar a l’arrel i de fomentar les arts i l’educació artística (musical, en arts escèniques i plàstiques) des de l’escola. En no deixar de banda les Humanitats. En recordar, vetllar i defensar el seu necessari i valuós paper en l’ensenyança reglada i també en la que no ho és. També s’està incorporant l’element de la transversalitat i la interseccionalitat, que posa en contacte diversos àmbits aparentment deslligats i que a través d’un eix conductor serveix per dotar de contingut i ampliar l’experiència sensorial de l’aprenentatge.

Potser caldria anar un pas més enllà i començar a plantejar relacions, convenis i accions concretes també en l’educació preescolar. ¿Quins equipaments culturals hi ha a prop de les llars d’infants? ¿Quines sortides i activitats es programen regularment tenint en compte les propostes de la comunitat de persones educadores i les famílies? ¿Com fer més rica i intensa la relació entre companyies d’arts escèniques, grups musicals i experiències de contacte amb les arts plàstiques des d’edats primerenques? Perquè és en aquestes edats quan es conformen molts dels trets, inquietuds personals i sentiments de curiositat on podrem incidir més endavant. És en aquest estadi quan comencem a descobir la sensorialitat del món, l’esclat estètic dels colors, els sons de la música, l’expressivitat dels titelles i del circ. La darrera jornada anual d’Interacció, organitzada per la Diputació de Barcelona i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), es va dedicar, precisament, a la humanitat dels humans i als punts de contacte entre educació i transferència cultural .

Quin ús fem dels equipaments culturals (museus, conservatoris, sales d’art, biblioteques) i com podem fer que se’n beneficïin encara més tots els públics? Si com a ciutadania ja anem al teatre, al cinema, als museus i hi duem les nostres filles i fills, per què no fomentar que també la comunitat d’educadores i educadors infantils puguin participar-ne en hores lectives amb els infants en un programa periòdic d’una visita per cada trimestre?

Fires com La Mostra d’Igualada i el Saló de Literatura Infantil i Juvenil de Catalunya ja fan activitats per a escoles i convé celebrar-ho i fomentar més interaccions en aquesta línia. Existeixen companyies d’arts escèniques com La petita Malumaluga, que estan especialitzades en propostes per a nadons i festivals de titelles brillants com el del Moianès, que fan molt bona feina. ¿Per què no s’articulen propostes i aquestes companyies i festivals especialitzats no reben ofertes per part de les institucions públiques (Ajuntaments, diputacions) per tal de rodar per diferents aules/equipaments visitats per escoles i llars d’infants, per entrar en contacte amb la comunitat educativa i els infants? Una professora d’educació infantil reclamava més interaccions per part de les institucions i propostes per adaptar dins l’aula els programes culturals que s’hi exposen en jornades com Sant Jordi. Cal pensar en adaptar i fer accessible la cultura a totes les edats , compartir recursos i ampliar el radi d’acció, “contaminant” l’escola de propostes pensades en aquests equipaments culturals, fires, festivals i jornades.

Es fan contacontes en català i en anglès a les biblios, hi ha experiències per acostar la ciència a la quitxalla, com el Lab 06 de la FUB de Manresa, el teatre Kursaal té un programa d’educació vinculat a escoles, la Festa de la Poesia de Sitges involucra alguns centres educatius que analitzen i treballen plàsticament alguns dels missatges de poemes dels poetes convidats, però encara queda molt camí per recórrer. El repte és propiciar encontres, sinergies i fer que totes aquests propostes i accions d’ aquests equipaments culturals i els seus programes facin diana enmig del programa educatiu dels centres d’ensenyament. Perquè tots i totes hi sortiríem guanyant: comunitat de persones educadores, artistes, infants, famílies i societat.