Ichi-go Ichi-e: dualitats, moments únics, bellesa de clarobscurs

El Forn de la Calç de Calders acull fins aquest proper 15 de desembre l’exposició de títol japonès “Ichi-go Ichi-e”, expressió que traduïda al català remet al concepte zen de resistència, valoració de la saviesa i la crida a l’admiració de la bellesa única de cada moment irrepetible en la seva dualitat de reptes i obstacles. Hi participen els artistes Eva Soto, Heidi de la Paz, Joan R. Reig i Elisabet Salat, amb pintures, art tèxtil i xilografia japonesa, inspirats en textos de l’escriptora Sílvia Amigó i la seva obra “Respirar per la ferida”. Ha comissariat l’exposició Alba Garriga.

Imagineu-vos que sou als boscos de Kyoto. Els bambús són alts, la verdor us ennuega. La bellesa us penetra pels ulls i respireu per tots els porus de la pell un benestar profund. Us beveu un te calent. Aleneu la tardor, una de les estacions nipones més vistoses i l’eufòria del vermell de les fulles dels momiji contrasta amb el verd dels bambús i el gris elegant i enigmàtic dels jardins zen. Però Japó no és només la bellesa serena de Kyoto. Parpellejeu i ja us heu traslladat al brogit multitàctil de Tokyo, on les llums sintètiques dels milers de pantalles de plasma recobreixen els carrers amb anuncis publicitaris de telèfons mòbils i marques de pintallavis. Les músiques, les gents, l’activitat desbordant us atribolen el cervell i el cos. Sou a Japó. La dualitat. Els contrastos i les contradiccions. Les aparences que enganyen. El tot i el res, quan es donen la mà. L’error i l’encert. L’error com a camí per arribar a l’encert. El concepte zen de ichi-go ichi-e, el gaudi de cada moment irrepetible amb consciència, desig, avidesa i serenitat, amb les contradiccions i aprenentatges que això comporta. Amb les ferides i amb els èxits, amb les derrotes i les belles estones de calma. Amb l’amor i amb l’art.

Eva Soto, Elisabet Salat, Joan RReig i Heidi de la Paz dialoguen a través de la pintura, l’art tèxtil i la xilografia japonesa amb el concepte de dualitat que ens transmet Japó i el concepte zen Ichi-go ichi-e.

Si Japó és és modernitat i tradicionalitat, caos i serenitat, brogit i silenci, les relacions humanes també poden assimilar-se a aquests canvis, dualitats i transformacions. Els quatre artistes participants en l’exposició reflexionen sobre les relacions socials i íntimes, inspirats en una selecció de textos del llibre Respirar per la ferida de l’escriptora Sílvia Amigó, que la comissària Alba Garriga ha seleccionat.

Així ha nascut l’exposició Ichi-go ichi-e, que es pot veure al centre CACiS-El Forn de la Calç de Calders fins al 15 de desembre.

Els Llaços i Nusos d’Eva Soto

L’artista Eva Soto explica que partint del text de Sílvia Amigó es va imaginar un arbre on les arrels eren la memòria i a cada branca hi havia una paraula. Totes les paraules acabaven configurant la identitat. Aquell arbre tenia forma de cervell i dalt de l’arbre hi havia un nus vermell que simbolitzava el cor, la passió, el motor. El cervell, la memòria, la infantesa o l’oblit configuren aquests motius duals que han impulsat Soto a reflexionar sobre malalties com l’Alzheimer, les llacunes memorístiques, el pas del temps o la infantesa.

Joan RReig i els clarobscurs

Si mirem els quadres de Joan RReig la vigorositat de l’empremta contrasta amb el silenci del blanc. La bellesa del blanc pot ser, també, un enigma i un entrecreuament de múltiples possibilitats. La pintura de Reig és salvatge i elegant, la foscor d’un drac metafòric sembla que tregui el cap d’entre el llenç esquitxat de blanc. Pluja metafòrica i clarobscurs. Llums i ombres de reconstruir cada ferida. La llum existeix, perquè hi ha foscor.

Misteri-Secret, de la mà d’Elisabet Salat

En l’obra exposada d’Elisabet Salat hi destaca la juxtaposició de materials, en forma de collage. Paraules caçades al vol: raro, amagatall en una dansa de blaus, maragdes i grisos melancòlics que es fusionen amb el magenta viu i el negre de la paraula impresa, o de la tinta del mot manuscrit. Interpretar el quadre és endinsar-nos en aquells secrets no dits, en els misteris que a cadascú li toca resoldre amb serenor, escrupulositat i amor. Construcció i destrucció. Aigua i set, desert i arbre. Les paraules clau a partir de les quals beu l’obra d’Elisabet Salat són misteri i secret.

La llavor dels somnis i la imaginació de Heidi de la Paz

Heidi de la Paz ens acara amb una sèrie de xilografies japoneses que simbolitzen els processos creatius de somiar i imaginar. Hi veiem insectes d’ales multicolor i llavors, o pedres precioses, que poden brotar i fer créixer realitats insospitades. Parteix de la teoria del color de Goethe i proposa una reflexió visual amb “els primers colors que es manifesten entre la llum i la foscor”, que serien el blau -el més proper a la fosca, després del negre- i groc -el més proper a la llum, després del blanc- segons la teoria goethiana. Del diàleg entre puresa i impuresa n’emergeixen la resta de colors, en un dansa d’harmonies -i inharmonies-.

La bellesa sincera i acollidora del centre CACiS acull un diàleg fecund d’art i reflexió.