
Homenatge a Benet Rossell, l’artista murri
Dimecres 21 de setembre, a un mes exacte de la seva mort, va tenir lloc un homenatge a Benet Rossell a l’Horiginal, que estava ple de gom a gom per demostrar l’estima que els amics i poetes tenen envers aquest artista polifacètic a qui la bonhomia natural i un punt de murrieria havia convertit en un personatge entranyable i necessari.
A l’Horiginal, Benet Rossell ja hi té reservada una taula, com la tenen Francesc Garriga i Carles Hac Mor, poetes a qui les joves generacions reivindiquen i estimen.
L’acte va començar puntualment a les vuit, mitja hora abans de l’habitual i va durar unes dues hores. Ferran Garcia, responsable de les activitats de poètiques del local, va donar la benvinguda i, a continuació, Antoni Clapés, que va conduir l’acte en nom de Cafè Central, i Víctor Sunyol van recordar que Benet ja feia part d’aquest col·lectiu des del moment de la seva creació.
La primera intervenció va ser la de l’artista Eugènia Balcells, que va fer una acció consistent a llegir una sèrie d’aforismes poètics que ella va adreçar a en Benet, publicats en un número de L’avioneta (revista mítica de les avantguardes). Juan Antonio Masoliver va llegir un poema inèdit en què evocava la seva amistat amb Benet i Lluís Maristany, i un estremidor text sobre la proximitat de la mort. Encabat es van anar succeint les altres 23 intervencions, en forma de records personals (Carles Andreu, Joaquim Sala-Sanahuja, David Ymbernon, Dolors Udina —que va llegir un text d’Isabel Núñez, evocador de l’exposició de Benet al Macba—, Joaquim Pibernat, Lis Costa —un esplèndid text oníric—, i Javier Caballero), lectura de textos o poemes de Benet (Eduard Carmona, Matthew Tree, Catalina Girona, David Caño i Víctor Sunyol), textos escrits per a l’ocasió (Joan Vigó, Carles Sanuy, Sònia Hernández, Josep R. Bach, Tomàs Arias, Andreu Subirats —unes sextines plenes d’ironia), l’acció (Vicenç Altaió, Eduard Escoffet, Toni Moreno) o els videopoemes (Aleix Gallardet, Adolf Alcañiz).
La vetllada va acabar amb una cantada de garrotins, a càrrec de Xavier Boira, que va fer entusiasmar el públic.
Una jornada intensa, plena de poesia i d’amistat, en què la figura de Benet Rossell va ser homenatjada d’una forma que, ben segur, a ell li hauria agradat: coral i décontractée.