“Hi ha tantes formes de poesia com poetes”

Homenatjar la paraula viva, acostar la poesia al poble i contribuir a fer pròxima la figura del poeta a la societat són algunes de les funcions que la Festa de la Poesia de Sitges porta a terme any rere any. I ja en fa nou que aquesta festa de la paraula es troba en actiu, nascuda de la inventiva i passió dels poetes Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran i Ferrer. Conversem amb els directors i organitzadors d’aquest sarau líric, per desvelar alguns dels ingredients d’aquesta festa major poètica.

Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran i Ferrer, directors de la Festa de la Poesia de Sitges | Foto: Florenci Salesas.

Laura Basagaña: La Festa de la Poesia a Sitges ve de lluny. Com va començar tot aquest embolic poètic?

Cèlia Sànchez-Mústich: Seria llarg d’explicar, però si entenem per “embolic poètic” la Festa tal com és, amb les seves característiques i objectius i motivacions… va ser un començament insòlit de tan senzill, gairebé telepàtic: tots dos ens vam adonar que teníem la mateixa idea, i la idea era homenatjar uns quants poetes durant un cap de setmana intens, però amb un nou concepte d’homenatge, que fugís de tota solemnitat i per contra fos ple de detalls, sorpreses, regals immaterials i personalitzats, artesania i alegria! En una paraula, fer als altres el que ens agradaria que ens fessin a nosaltres.

L.B: Es tracta d’una festa que encomana poesia i que intenta capturar moltes de les manifestacions o formes que pren la poesia: passant de l’abstracte al concret i homenatjant uns quants poetes cada any. La festa de la poesia acull diverses arts: música, pintura, cinema, dansa, teatre…

Joan Duran i Ferrer: Sí, sobretot música perquè Sitges és molt musical -i molt percussiu, també!- i la Festa pren el caràcter del poble d’on neix. Però a petites dosis, o no tan petites, sempre s’hi infiltren altres arts, algunes vegades també titelles, ombres xineses… Sempre, però, amb una complicitat genuïna amb la poesia i els set poetes.

Susanna Rafart recitant poemes a la 3a Festa de la Poesia de Sitges | Foto: Arxiu de la Festa de la Poesia de Sitges.

L.B: De quina forma feu la selecció dels poetes convidats? Hi ha molts estils poètics, tots hi tenen cabuda, a la Festa?

C.S.M: És una selecció instintiva i alhora meditada. No és pas com en un curt de cinema que l’any passat vam fer, on se’ns veia a tots dos en una mena de local mafiós, ple de fum, bevent vodka i decidint -amb un criteri vague- quins poetes venien! La veritat és que és difícil, però valorem que en el grup hi hagi estils poètics diferents, fins i tot contraposats, i que la majoria dels poetes tinguin una trajectòria llarga i sòlida -sense tancar les portes a algun poeta de trajectòria més breu sempre que ho compensi la seva vocació poètica-.

J.D.F: També valorem que interpretin bé els seus poemes en veu alta -perquè al capdavall la Festa és espectacle- i que com a grup hi hagi una certa diversitat d’edats, gènere, llocs d’origen, però sense fer quotes estrictes que ens restarien llibertat.

C.S:M: I sobretot, sobretot… que els poetes es vulguin deixar mimar per nosaltres, amb els nostres excessos i excentricitats.

J.D.F: Que siguin prou humils com per concedir-nos el plaer de rebre’ls –no recordem qui ho va dir, això- amb honors de cap d’Estat o estrelles del rock.

L.B: Quants poetes han passat per la Festa? Custodieu un bon grapat d’anècdotes, imagino…

C.S.M: Exactament, incloent els de la novena Festa, 65. Moltíssimes anècdotes, tot i que el primer lloc del rànquing l’ocupa aquella de quan l’actriu Rosa Andreu havia de recitar un poema des d’un balcó, durant la cercavila de rebuda dels poetes, i llançar-los clavells des de dalt. El mateix dia arribaven a Sitges un grup de trenta alcaldes de diverses poblacions per reunir-se amb el nostre alcalde. El grup va passar pel carrer del balcó on la Rosa ja estava preparada, deu minuts abans que la comitiva dels poetes, i ella els va confondre amb els poetes: els va fer aturar, els va llegir el poema, els va llençar els clavells, i els alcaldes (que s’havien aturat, misteriosament, al crit de “benvinguts, poetes!” ) es van emocionar i tot, ben convençuts que allò anava per ells! No cal dir que uns minuts més tard, la Rosa va haver de repetir l’operació, amb els quatre clavells que li quedaven al cistell…

Francesc Garriga va ser un dels poetes homenatjats durant la 3a Festa de la Poesia de Sitges | Foto: Arxius de la Festa de la Poesia de Sitges.

L.B: Cada poeta és un món i la poesia obre la porta a molts universos diferents. A través d’aquests tres dies de festa intenteu obrir l’escletxa de la cova poètica i fer-la arribar a tothom. Durant la Festa feu d’ambaixadors poètics, divulgadors lírics i de “traductors/intèrprets”  del llenguatge únic i excitant de la lírica? 

J.D.F: El que és segur és que durant la Festa estem com en trànsit, immersos en la bombolla poètica, com si aquells set poetes i el públic que els festeja, fossin el més important de les nostres vides. I fem el possible, sí, perquè la gent -incloent-hi els infants- descobreixi la poesia, si no l’ha descoberta encara, i que hi ha tantes formes de poesia com poetes.

L.B: La festa és per a petits i grans. Per a lectors de poesia convençuts, però també per a qui s’hi acosta per primera vegada. Què hi trobarà a la Festa algú que s’iniciï en aquest viatge poètic?

C.S.M: Veurà que els poetes no són persones distants, circumspectes o lànguides -almenys, els que nosaltres convidem!- que són persones normals, properes…

J.D.F: Trobarà poesia acompanyada d’espectacle, que no és el mateix que fer espectacle de la poesia. Trobarà passió.

Durant la Festa, la poesia s’agermana amb moltes altres formes d’art | Foto: Carles Arola.

L.B: A més, la Festa de la Poesia de Sitges homenatja i agraeix la tasca artística de poetes vius! Fet molt important, perquè podem celebrar la poesia contemporània.

C.S.M: Tal com és la nostra Festa… mal aniria que no fossin vius! Ho han de ser, i molt. És ben cert, hi ha una tendència, en poesia i en totes les arts i activitats humanes, però en poesia especialment, a reconèixer el valor dels morts més que dels vius.

J.D.F: Com si la distància que crea la mort fos en si mateixa un plus, o bé ens donés una perspectiva lluminosa que no som capaços d’atènyer mentre hi ha vida. No hauria de ser així, hi ha poetes contemporanis excepcionals, n’hi ha alguns que encara no hem convidat a la nostra Festa però que si tenen paciència…

L.B: És una Festa que porteu preparant tot l’any. Hi ha implicada moltíssima gent de Sitges i vosaltres us encarregueu de coordinar, relligar i dirigir totes aquestes complicitats poètiques. A més teniu un públic molt fidel: qui tasta la Festa de la Poesia de Sitges, repeteix! Em consta que els poetes participants ja s’estan preparant molt bé per al gran recital de dissabte al vespre…

C.S.M: Et consta que s’estan preparant? Que bé! Creiem que el fet d’organitzar-ho tot entre tots dos, sense més ajuda que la dels còmplices habituals i fidels forma part de l’essència de la Festa, fa que “la bombolla” sigui com és. Fins i tot l’esgotament que això ens provoca es recicla en il·lusió.