Guillem Gavaldà, una veu pròpia

Liberisliber, la fira de les editorials independents, ha tingut lloc aquest primer cap de setmana d’octubre a Besalú. Presentacions, diàlegs, trobades, recitals han omplert dissabte i diumenge en una setena edició ja del tot consolidada. Irene i Misael Alerm fan la crònica per a la Llavor Cultural de l’entrega del 1r premi Francesc Garriga de poesia, que ha guanyat el poeta Guillem Gavaldà.

El guanyador del 1r Premi Francesc Garriga de Poesia amb els editors de Cafè Central, LaBreu Edicions i AdiA, a la fira Liberisliber d’editors independents. D’esquerra a dreta: Antoni Clapés (Cafè Central), Ester Andorrà (LaBreu), Guillem Gavaldà (guanyador del premi Francesc Garriga de Poesia), Pau Vadell (AdiA), Miquel Àngel Codes (director de Liberisliber), Ferran Garcia (escultor i ànima de l’Horiginal) i Marc Romera (LaBreu).| Foto: Misael Alerm.

És dissabte a la tarda, havent dinat: l’hora de la migdiada, la lentitud del temps i el treball digestiu. Aprofitem l’estona asseguts a una terrassa d’un bar de la plaça Prat de Sant Pere, mirant d’afilar la somnolència amb digestius i ombra. Conversa d’havent dinat. La tarda passa i anem descobrint el què i el com del poemari que, estona després, guanyarà el primer guardó del Premi Francesc Garriga. La presentació oficial serà a les 18.45h. Aprofitem, doncs, que encara no els tenim massa ocupats, per parlar amb el guanyador i els editors de les tres editorials que convoquen el premi.

Per començar cal destacar que és un premi singular, el Francesc Garriga. Primer, perquè està convocat per tres editorials de poesia de casa nostra: Cafè Central, LaBreu i AdiA Edicions. Tres editorials amb diferents recorreguts i estils i amb tres generacions diferents d’editors que, per ordre, fa trenta, deu i tres anys que roden. I no només està convocat per aquestes tres editorials sinó que es publicarà una col·lecció especial anomenada “Francesc Garriga” només per aquest premi. Una col·lecció que, segons Víctor Sunyol, de Cafè Central, amb el temps serà de referència de primers llibres, ja que el premi és destinat a poetes inèdits. Segons Marc Romera de LaBreu, aquesta és una experiència maca per recordar almenys un cop l’any en Francesc Garriga. Totes tres editorials tenien vinculació i amistat amb en el poeta i la intenció del premi és mantenir el nom del Francesc Garriga en visibilitat per seguir-lo estimant i reconeixent.

El jurat, format per Antoni Artigues, Eduard Sanahuja, Pau Vadell, Jordi Marrugat, Víctor Sunyol, Esther Andorrà i Marc Romera com a secretari, es va reunir l’11 de setembre i va decidir, sense gaires disputes i amb força unanimitat, atorgar-li el guardó a Guillem Gavaldà Mestres amb la seva obra Fam Bruta.

Guillem Gavaldà Mestres és molt jove. Del 97. De fet, amb el seu permís els editors el classifiquen a la categoria literària dels ”insultantment joves”. Ens diu que és de Cerdanyola del Vallès. Està cursant el segon any del grau d’estudis clàssics i admet que les principals influències poètiques són justament clàssics de la Grècia arcaica i posteriors: Homer, Hesíode, Safo… De fet, els mites d’Acteó i Tàntal hi són presents, no de forma explícita però sí en el rerefons de tot el llibre: la fam i la voracitat insatisfetes, profundes, constants.

Com a referències artístiques, l’autor diu que rellegint-se va veure que tenia quelcom del tríptic del pintor renaixentista El Bosch, El Jardí de les delícies, no només per la plasticitat de les imatges sinó perquè Fam Bruta també es desplega, estructuralment, com un tríptic.

Estudia i treballa de professor de grec, llatí i història de l’art fent classes particulars i en una acadèmia. Tot i ser de Cerdanyola ha viscut temps a Sant Hilari Sacalm. Així, natura, fauna i flora, són l’epicentre de la seva poesia i això es reflecteix a Fam Bruta, no d’una manera bucòlica sinó d’una manera sensual, salvatge. Animals que devoren animals, animals que devoren homes, homes que devoren homes. Tot gira entorn la fam, la visceralitat en forma de poemes breus, que van a l’estómac directe. Abans el dubte que no pas una idea clara, diu.

“Es van rebre 77 originals de persones de totes les edats, que toqués a algú tan jove és circumstancial”, diu Marc Romera. “Hi havia moltes veus diferents  i tot i que es va debatre bastant, totes les mirades van convergir al recull de Guillem Gavaldà”.

Preguntem a diversos membres del jurat què és el que valoren del poemari. Víctor Sunyol, de Cafè Central, ens diu que la contenció, el to, la imatgeria i el tractament de la llengua. “Fa un exercici molt bo, que és tractar la llengua com a llengua poètica – que això només es pot fer o estimant-la molt o odiant-la molt”. Sunyol també en destaca la llengua condensada, dislocada i la sensació que el poemari és hereu d’unes tradicions que sembla que s’hagin oblidat.

Així, si Víctor Sunyol incideix en el llenguatge, Pau Vadell, d’Adia Edicions, posa el focus en la voracitat de la carn, cadascú troba el què veu i busca en la seva poesia, també.  Hi ha un poeta, però, que ressona a tots els editors quan llegeixen Fam Bruta: Andreu Vidal. Guillem Gavaldà esmenta que l’ha llegit poc i que ja s’hi endinsarà.

Ester Andorrà i Marc Romera, de LaBreu Edicions, coincideixen en la unitat del llibre, més enllà d’una juxtaposició de poemes. Aquesta unitat sorgeix de la veu poètica, que és la mateixa poema rere poema, no només pel sentit sinó per l’impuls que genera cada una de les peces. Andorrà, a més a més, afegeix que al llibre hi va trobar un diàleg amb Garriga. Potser perquè Garriga també havia estudiat clàssiques, sembla com si seguint el seu llegat no hi hagi res en aquest llibre que pogués irritar a en Garriga.

Tot i així, el projecte del premi no només queda en mans d’aquestes tres editorials sinó que també hi ha col·laborat l’obrador poètic Horiginal, lloc on els darrers anys en Francesc havia creat lligams, on havia rebut el reconeixement que els seus deixebles reclamaven de feia temps i on també exercia el seu mestratge. I just el Ferran Garcia, arquitecte i dinamitzador del “garito” en qüestió, ha col·laborat elaborant el guardó: una pipa garriguenca encastada a un llibre horiginalià. Com tot allò que decora l’Horiginal, el guardó és una amalgama de materials reciclats i reconduïts poèticament.

Finalment, a l’entrega del premi, es recorda que Garriga deia que tot està dit, però que les maneres de dir-ho són infinites. El que s’elogia més de Guillem Gavaldà és que sembla que ha trobat just aquesta veu pròpia. La seguirem de prop.

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar