Germà de gel: investigant els icebergs anímics

Vorejant els camins de l’autoficció i sumint-se en metàfores plenes de neu, gel i la fredor àrida de la solitud, Alicia Kopf (Girona, 1982) ens transporta a geografies anímiques plenes de revolts, nusos  i fites per conquerir. De quina forma trobar la veu pròpia per expressar-se? Com caminar cap a l’infinit, quan ens trobem desorientats? Com abraçar el blanc en lloc de témer la por a l’inconegut? El segon llibre de Kopf, Germà de gel (L’Altra Editorial, 2016), és un estudi sobre la descoberta dels propis icebergs i precipicis que amb un llenguatge intimista i tallant fa que anem devorant pàgines sense aturador. Amb aquesta obra, a mig camí entre el dietarisme i el llibre de reflexió científica i històrica, Kopf va guanyar el Premi Documenta 2015.

Alicia Kopf | Foto: Arxiu particular.

Alicia Kopf, pseudònim literari i artístic d’Imma Ávalos, publica Germà de gel (L’Altra Editorial, 2016), després del seu celebrat debut Maneres de (no) entrar a casa (Autoeditat, en col·laboració amb la beca Girona Kreas 2011). Germà de gel, que va obtenir el Premi Documenta 2015, s’emparenta amb el projecte artístic Àrticantàrtic, que engloba les exposicions artístiques Die Weltmeere Wunderatlas, Seal Sounds Under The Floor (Galeria Joan Prats, 2013) i Diari de Conquestes (La Capella, 2014). Aquesta artista multidisciplinar ha investigat a fons el pelegrinatge en entorns hostils com a vehicle per a l’autoconeixement a través del dibuix, la fotografia i diversos documents històrics. Amb tot aquest material ha confegit Germà de gel.

L’orografia de la desesperació absorbeix el llibre: el dolor s’acumula com ho fa l’aigua en un fiord. L’autora explora els punts de dolor íntims i afilats, que tenen a veure amb els desenganys vitals, amb la duresa d’endinsar-se en l’autoconeixement. Les friccions familiars, les reflexions sobre els paisatges mentals que omplen el nostre cap quan ens sentim sols, la superació d’obstacles contínua en un món d’incomunicacions i de sobreentesos -amb uns pares absents i la bufetada glaçada de la realitat més crepuscular-. Tot això és Germà de gel: la narració d’una reconstrucció interna, d’un esfondrament per a edificar una explicació identitària, la clau que obre l’origen dels interrogants interns:

Insistint i avançant fins al punt cec des del qual tot és blanc al voltant, el punt des del qual no es veu res i no se sap en quina direcció caminar, a partir d’aquest moment, és important posar mesures, acotar i, encara que sigui anant a les palpentes, identificar bé l’origen i la direcció de les petjades.

Va ser seguint aquest rastre que va trobar, entre la neu, molt més endavant, la figura més petita del joc, la figura ja no buida sinó massissa, la matriu que expandint-se havia generat la resta de figures i situacions.

L’estranyesa de la vida es veu plasmada a través d’un joc literari que combina diverses formes, desdibuixant la frontera entre gèneres. D’aquesta manera, els aforismes, els retalls de vida, la història de la ciència i el llibre de viatges es condensen en el fil de l’autoficció que és la brúixola que assenyala el canvi interior que viu la protagonista. Les contínues referències a pel·lícules, cançons, obres teatrals, lectures, poemes configuren l’orquestra d’acompanyants imaginaris que Kopf s’emporta a la neu, per retrobar-se a ella mateixa.

Escriu Claudio Magris a Alfabets. Assaigs de literatura (Edicions de 1984, 2010): “En una cèlebre i fulminant paràbola Borges parla d’un pintor que pinta paisatges; regnes, muntanyes, illes, persones. Al final de la seva vida s’adona que, en aquelles imatges, ha pintat el seu rostre; descobreix que aquella representació de la realitat és el seu autoretrat. La nostra identitat és la nostra manera de veure i de trobar el món”.

Germà de gel és un itinerari valent, dolorós, escarpat, que documenta la solitud dels qui caminen fora pistes, dels qui s’arrisquen a enamorar-se del fred. El llibre incorpora fotografies i dibuixos (alguns, fets per l’autora), subratllant el sebaldià homenatge als gruixos de la història, a la transgressió i a la plasticitat, a la fusió entre literatura, coneixement i vida. Les metàfores de trànsit meteorològic serveixen per guiar el lector cap a la metamorfosi de creixement que viu la protagonista. I en paral·lel a la història d’avançament, superació d’obstacles i vehiculació de l’expressió artística de la veu narradora s’articula una segona narració que mostra les vicissituds dels exploradors polars, comparant la solitud de l’artista amb la solitud de l’investigador científic.

El fred, però, malgrat el seu temperament hostil viu carregat de poesia i l’autora ho sap i se’n serveix:

Les cascades de Godafoss li entren per les conques oculars i s’enduen tots els ossos del seu esquelet riu avall cap al volcà. Després que un parell d’erupcions n’esfondrin la càmera magmàtica, l’aigua s’hi estanca formant un glaciar. El cràter vessa de neu. Icebergs tabulars n’emergeixen i baixen pels flancs xocant entre ells amb un gran brogit sord d’allau.

En aquesta obra hi predomina la reflexió i l’essència estètica de la forma ben meditada.  Kopf dibuixa un dolor líric, tot i que el fragmenta amb petites píndoles d’humor que sobresurten:

M’imagino també una realitat en la qual abans que cada professor entrés a classe al començament de curs una autoritat enviada pel Departament de Cultura el presentés davant els seus futurs alumnes amb molt de respecte:

-Us presento X. La seva pràctica docent se situa entre la performance, la conferència i l’activisme. Té una llarga trajectòria creativa: ha pronunciat 875 variacions sobre el mateix tema -matemàtiques- en 75 situacions diferents: a primera hora del matí i última de la tarda, davant d’alumnes del centre de la ciutat, de poble, i amb risc d’exclusió social. Aplaudim doncs X i donem-li la benvinguda!”.

Germà de gel és un homenatge als resistents lluitadors de les batalles diàries, que s’alimenten de somnis i generen caliu intern per tirar endavant. Cal llegir-lo per traçar els propis mapes i itineraris. Cal emmirallar-se en la neu, construir a partir del buit.