Fraternitat en temps d’indiferència

El Festival Internacional de Cinema Solidari (CLAM) que se celebra anualment a Navarcles centra la seva temàtica en la idea de fraternitat. Podem viure al marge de la societat? Cap on desembocaria un món sense igualtat ni empatia? Sobre tots aquests temes reflexionen molts dels films que el festival CLAM està divulgant. Una de les pel·lícules que el CLAM ha programat és la neerlandesa ‘De niewe Wereld’ (El nou món) -que ja va ser seleccionada per l’International Film Festival de Rotterdam i va aconseguir el premi a la millor pel·lícula al Festival de Cinema d’Ourense. Dirigida per Jaap Van Heusden, ens fa capbussar en la marginalitat, la desesperança i el naixement de l’espurna de solidaritat entre dos personatges aparentment allunyats i amb poc de comú. Les interpretacions exquisides de Bianca Krijgsman i Issaka Sawadongo són un dels millors regals del film.

De nieuwe Wereld (El nou món).

La Mirte porta una vida anodina. Immersa en una profunda depressió i amb un fill a qui no pot mantenir, lluita cada dia per portar una vida el més digna possible. Ja és gran, els anys han anat passant i la soledat s’ha atrinxerat en la seva quotidianitat. Netejadora de l’ambaixada de la capital dels Països Baixos, es manifesta tosca, agressiva, endurida per la tristesa i la negror del desànim. Ella és la “dona del telèfon” i trafica amb els somnis dels immigrants que arriben en patera a terres neerlandeses on -desesperats- malvenen les poques joies o objectes de valor que tenen per 3 minuts de telèfon mòbil il·legal, a la porta d’un lavabo.

El film retrata amb cruesa la vida dels immigrants arribats en patera, un cop trepitgen la terra somniada. Molts han conviscut llargues hores del viatge amb cadàvers, han perdut éssers estimats -fills, amics, la parella- han patit gana i set, i han arribat a un nou món on se’ls tracta amb atrocitat: el més comú és que després de moltes vexacions i de llargs interrogatoris siguin repatriats als seus països d’origen. Alguns d’aquests immigrants proven de treure’s la vida a l’ambaixada mateix, altres menteixen per intentar que el viatge en patera on s’han jugat la vida no hagi estat en va. Un d’ells, interacciona amb la Mirte i aconsegueix transformar la manera com ella afronta el seu dia a dia.

El sentit de l’humor, el lirisme musical, la bella fredor dels paisatges neerlandesos i el guió són alguns dels punts forts de la pel·lícula, que acaba d’arrodonir-se amb les brillants interpretacions de Bianca Krijgsman i Issaka Sawadongo. Sobta que un immigrant a qui tothom tracta d’una manera tan deshumanitzada sigui qui s’acosti amb naturalitat, calidesa i respecte a la dona a qui tothom tem i odia: la tracta d’igual a igual, sense abaixar el cap ni tampoc sense orgull o prepotència. La dolça poció de l’amistat, de poder allargar la mà perquè algú altre s’hi pugui agafar, la fraternitat i els miralls de l’empatia aconsegueixen fer més passadora la realitat més crua i aterridora.