El poliamorisme de Jules i Jim

¿L’amistat sobrepassa els termes de l’amor? ¿És l’amistat, en certa forma, una variant més de l’amor? ¿L’amor pot traspassar els límits d’una sola parella? Henri-Pierre Roché ens acosta aquests debats interns a través de la novel·la ‘Jules i Jim’ (Adesiara, 2016), publicada el 1953 i que Adesiara recupera en una acurada i bella traducció al català, feta per Maria Cirera.

Adesiara ha publicat en català la novel·la ‘Jules i Jim’ de Henri-Pierre Roché, traduïda per Maria Cirera. | Foto: Fotograma de la pel·lícula homònima de François Truffaut.

Henri-Pierre Roché (París, 1879-Sèvres, 1959) ens acosta als torrents salvatges de l’amor i a les aigües mogudes de les relacions poliamòriques, a través de la història de dos amics, Jules i Jim. Ambientada durant els anys previs i posteriors a la Primera Guerra Mundial, la novel·la relata la particular vida bohèmia d’aquest parell de personatges que són escriptors, forgen una amistat i comparteixen conquestes amoroses, confessions i turbulències sentimentals.

La història dels dos personatges serveix per analitzar conceptes com la llibertat dins l’experiència amorosa, el sentit de propietat dins l’amor i els sacrificis i perjudicis a què ens pot portar el viatge amorós. Les amants de Jules passen a convertir-se en amants de Jim, sense que l’amistat dels dos escriptors se’n vegi afectada. Ara bé, l’amor esporàdic de totes aquestes amants efímeres contrasta amb el triangle amorós de llarga durada i intensitat que s’estableix entre Jules, Kathe i Jim. Els dos amics s’enamoren de la magnètica Kathe, que defuig els convencionalismes, s’entrega a les seves passions pròpies i alterna les visites amb diferents amants, entre els quals Jules i Jim. ¿Fins a quin punt l’amor és dúctil, sense esquinçar-se, i suporta les giragonses amatòries d’amants passatgers, traïcions, infidelitats, venjances i frustracions? ¿Quin paper hi pren aquí, l’amistat entre dos homes que es deixen arrossegar per les flamarades amoroses de Kathe?  El personatge de Kathe és dolç i seductor de bon principi, però oscil·la cap a una personalitat irada amb rampells de venjança quan se sent maltractada. L’amor i el sexe s’encavalquen, sent el segon una arma per executar les venjances dins del triangle amorós, quan aquest es tenyeix de gelosia.  A través de les seves múltiples infidelitats, Kathe sadolla el seu furor i guareix la ira interna que de tant en tant se li desperta; Jules, manté una posició passiva i se centra en l’escriptura i en no tallar les ales a Kathe, a qui no vol perdre i que es resigna en conservar entomant les seves infidelitats amb estoïcisme. Jim, que manté una altra relació activa, guarda l’esperança que Kathe l’accepti, tal com ell accepta que ella complementi l’amor que rep de Jules i Jim:

Si eren quatre éssers lligats de manera diferent per l’amor, ¿per què haurien d’aparèixer discòrdies obligatòriament? Kathe no enganyava Jim essent afectuosa amb Jules. Jim no enganyava Kathe conservant els seus sentiments envers Gilberte. Per a ell eren conciliables i no emocionaven les mateixes parts del seu cor. Si Jules i ell mateix eren conciliables en l’ànima de Kathe, Kathe i Gilberte no tenien per què ser enemigues!

Jim sempre havia parlat de Gilberte a les dones que havia estimat durant les seves estades a l’estranger i els l’havia descrita d’una manera que els havia infós respecte. N’havia parlat a Kathe l’endemà de la gran passejada. Kathe havia expressat una certa ironia per aquesta llarga afecció sense esdeveniments que ella trobava prudent i resignada. Per a ella no existien pitjor qualificatius. (Jules i Jim, de Henri-Pierre Roché, amb traducció de Maria Cirera i publicada per l’editorial Adesiara en català).

A través d’un estil concís, amb una veu detallista però alhora directa i essencialista, Henri-Pierre Roché s’atura an la psicologia analítica de Jim, el paper reservat de Jules i l’actitud variable i camaleònica de Kathe. La novel·la incorpora passatges poètics i gran càrrega dramàtica, tot i el seu to marcadament sintètic i ponderat. La traducció que en fa Maria Cirera és musical i precisa.

L’autor va publicar aquesta obra -la seva primera incursió en la novel·la- l’any 1953, a l’edat de 74 anys, inspirant-se en l’amistat que va mantenir amb l’escriptor Franz Hessel i amb la seva dona Helen, de qui n’era l’amant. François Truffaut va portar la novel·la al cinema, aportant gran popularitat a l’autor, que era conegut per ser marxant d’art i promotor d’artistes cubistes i dadaistes com Picasso, Braque, Max Jacob, entre molts d’altres. Jules i Jim és una obra que indaga en les diferents formes d’amor, publicada quan va començar a donar-se la revolució sexual en diversos països a Occident.