Diàleg poètic i musical combatiu i intens al CACIS: Gerard Cisneros i Taral·lejant Albades
Roser Oduber presenta la performance artística del poeta Gerard Cisneros, acompanyat de l’actuació de la coral ‘Taral·lejant albades’, dirigida per Rosa M. Ortega | Foto: Laura Basagaña.
Gerard Cisneros i la coral calderina ‘Taral·lejant albades’ van cloure la passada edició del cicle literari Tocats de Lletra l’últim diumenge d’octubre.
Roser Oduber, artista i responsable del Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS- Forn de la Calç de Calders), explica que és un honor participar per sisena vegada consecutiva en la cloenda del cicle literari Tocats de Lletra.
El recital poètic i musical té lloc a l’aire lliure, en una gran esplanada on els arbres es barregen amb l’obra de l’artista indi Vagaran Choudhary. És una intervenció artística del paisatge que proposa pujar en direcció al cel i abraçar els arbres. Diverses escales pintades de color robí reposen sobre les copes dels arbres i escorces de marró grisenc, de tacte relaxant, aportant una cruixent carícia als dits. Oduber fa al·lusió a una Scala Dei naturalista: una escala cap al cel, cap a la deïtat i a la infinitud de la natura, mentre els arbres remouen les fulles entre el vent de finals d’octubre.
Instantànies recollides per Roser Oduber durant el recital | Foto cortesia de CACiS, Forn de la Calç de Calders.
La coral Taral·lejant Albades, comandada per Rosa Maria Ortega, es prepara per entonar les melodies combatives, enmig del bosc. Són cançons que apel·len a la llibertat, a la resistència, a la resiliència. Les veus sonen sinceres, s’espolsen el dolor dels dies i acaronen els cors dels oients. De tant en tant cruix una branca sota els peus, els insectes hi posen ecos, un nadó balbuceja d’entre el públic. La natura i la quotidianitat es donen la mà. El poeta manresà Gerard Cisneros amaga la mirada darrere unes ulleres de sol i repassa mentalment els versos que dirà, després de l’inici del repertori musical de l’exèrcit vocal. Estableix un diàleg poètic amb la coral, posant sobre la taula imaginària del bosc l’olor d’amors del passat i del present, la pols de les nits de ressaca, el tel de llum als ulls el dia després, el pes de la joventut. La veu poètica de Cisneros és rugosa i barroca, com l’escorça agreste dels arbres del bosc. Ens obsequia amb poemes del seu darrer llibre D’epitalami, res (Premi Cadaqués Rosa Leveroni, 2016) i vibren els silencis i vibra, també, la llum del migdia: “Els ulls són una finestra del més íntim”, mentre l’olor de romaní perfuma l’espai, els peus toquen catifes de molsa: la flonjor feréstega i salvatge de les pedretes de sorra, de fang que vindrà de la pluja, hores més tard, el plaer de veure’s reflectit el verd de la vida als ulls.
Poesia i música es van donar la mà en la cloenda del cicle “Tocats de Lletra”, al CACiS de Calders: Instantànies recollides per Roser Oduber durant el recital | Foto cortesia de CACiS, Forn de la Calç de Calders.
Taral·lejant albades enceten un cànon africà, una melodia vigoritzant, tradicional del Congo: l’espai acarona les veus i les veus acaronen l’espai. D’esquena veiem la directora orquestrant les veus, amb moviments gràcils i energètics, fermament traçant els ritmes. La natura escolta. La nocturnitat dels poemes de Cisneros conjuren una atmosfera introspectiva, retrocedim al seu moment del néixer i als diversos homenatges que fa als poetes que admira: Maria Cabrera, Vinyoli, Ferrater, Núria Martínez-Vernis, Francesc Parcerisas, Vincent Andrés Estellés…
Els versos de Cisneros abracen les frustracions del viure, el temps robat, l’amor que té gust de roca negra, el dol reconvertit en do. “I la nit negra no mata”, diu el poeta, mentre la coral enfila havaneres pacifistes, cançons de bressol reconfortants, melodies que espanten els mals que la situació política actual implica.
El recital pren tints reivindicatius i les escales vermelles de Vagaran Choudhary són ascensors arpegiats que fan pujar els desitjos de pau, reforcen els valors de dignitat, ens comuniquen cap a uns estendards de defensa de les llibertats, són el bell símbol de la resistència pacífica. “Pau, progrés i llibertat”, canten els de Taral·lejant albades, tot lluint els seus llacets grocs que reclamen poèticament l’alliberament dels presos polítics catalans.
I Cisneros ens avisa que “el dimoni sempre és l’altre”, que hi ha façanes que són senceres, mentre a dins hi ha enderrocs i que la destrucció només es cura amb amor i art. Com la poesia, que en fa niu del dolor i papallona de l’oruga.
L’escenari natural va guanyant presència: els sons del bosc tornen a regnar, mentre el poeta i la coral finalitzen la sessió. Durant una estona, art i natura s’han donat la mà: les portes del bosc s’han obert al diàleg musical i poètic, fent-se paradís silvestre de sol lluent, música i paraula. Cel serè, cor serè. La darrera intervenció de la coral resava contundent: “Paraules, paraules, paraules!”, apel·lant a l’acció. I la veu poètica de Cisneros responia a cop de vers: “El meu mal vol una flama/ do’m el mal que en faré do”.
El poeta Gerard Cisneros i la coral Taral·lejant Albades van fer ofrenda d’un repertori intens, reinvidicatiu i vibrant, al mig del bosc | Foto cortesia de CACiS, Forn de la Calç de Calders.
Related Posts
17 de novembre de 2019
Llavor Cultural
Som el setmanari cultural de literatura que alimenta l’intel·lecte
Amb el suport de:
