Avui maridem un poema de Laura Basagaña amb una fotografia de l’artista Isabel Muntan. Moríem i vivíem moltes vegades en cada mirada. Galtes-cor- cerebel en sincronia parlant la parla de l’abisme. Ens submergíem en les aigües de l’Amor maragda. El temps no pot fer malbé aquesta imatge.
Aquesta setmana maridem una il·lustració carregada de sentiment de Lídia Gázquez amb un poema inèdit de Laura Basagaña. Dues peces artístiques que ens remeten al moment actual de violència i incertesa. Deserts de canvi tupida esperança que invoca l’enyor d’un temps menys fratricida. Laura Basagaña (Poema inèdit, març de 2016). […]
El maridatge entre poesia i fotografia continua! La fotògrafa Isabel Muntan dialoga -a través de les seves imatges de paisatges naturals- amb els poemes de Laura Basagaña. #Micropoema Camins de buit, topalls de dubte. Blau, el temps. Laura Basagaña. Poema inèdit.
Aquesta setmana maridem poemes amb fotografia. Laura Basagaña i Isabel Muntan fan tàndem creatiu. #Poema Qui ets? Preguntes a l’Inconegut. Dubte, pedra, fosca. Què vols? Li dius al Dolor. Guany, deute, por. Què som? Rellotges esperitats, a l’abrigall de la tendresa. Laura Basagaña. Poema inèdit.
Trafiquem amb les paraules i ens les repartim com si fossin cartes brutes i gastades, d’un pòquer viciós i grapejat. Som seduïts per elles i ens deixem aixecar la camisa, i furgar dins la ferida i fingim que som immunes i dòcilment somriem, submisos. Laura Basagaña, 2010, poema inèdit.
Amb el suport de:
