Anna Casassas: “Abans que res, traduir és escoltar els ritmes”
La traductora Anna Casassas acaba de ser guardonada amb el Premi Trajectòria 2016 a la Setmana del Llibre en Català. Anna Punsoda l’entrevista per a Llavor Cultural.
La traductora Anna Casassas, Premi Trajectòria 2016. | Foto: La Setmana 2016.
Anna Casassas es lleva i passeja les seves gosses al bosc. Després seu a l’ordinador i es posa a traduir fins al vespre: Honoré de Balzac, Marguerite Duras, Amin Maalouf, Irène Némirovksy, Georges Simenon, Andrea Camilleri, Claudio Magris. Si un mal vent matés tots els catalans i haguéssim de repoblar el país amb un sol exemplar femení de l’espècie, jo la triaria a ella. Pel que té d’àvia sàvia i bonhomiosa, de dona sensual i molt pràctica, de nena múrria i llesta. I naturalment, per la seva llengua. Anna Casassas no escolta la ràdio ni es mira la televisió. No té intenció d’escriure cap novel·la.
Anna Punsoda: Què intentes fer, quan tradueixes?
Anna Casassas: Traslladar textos d’altres llengües a un català natural, ric, viu, expressiu. Com el que jo he après.
A.P: On l’has après?
A.C: A casa. I a la literatura que llegia de nena. Joaquim Carbó, per exemple. El cavall fort. Maria Novell i Les presoneres de Tabriz, la primera novel·la que va impressionar-me. O llegint determinats autors que m’interessen: Aurora Betrana, Joaquim Ruyra, Víctor Català, Magí Morera. O traductors més grans: Francesc Parcerisas, Feliu Formosa. I després amb traduccions antigues, d’abans de la guerra.
A.P: I traduccions dels anys vuitanta, no?
A.C: Més aviat traduccions d’abans de la guerra.
A.P: Traduir avui al català és resistir a l’empobriment general de la llengua?
A.C: És una manera de dir-ho. No tradueixo el francès o l’italià al català que en general ara es parla a Barcelona, clar. Aquí hi ha, diguem-ne, una barreja acústica, i jo intento quedar-ne al marge. T’has d’aïllar una mica perquè no t’afecti.
A.P: Comentava Juan de Sola que els traductors de llengües més establertes i esteses com el castellà tenen més ‘màniga ampla’ a l’hora d’empescar-se solucions pròpies.
A.C: No hi estic d’acord. Els traductors de llengües com el francès o l’espanyol carreguen a sobre l’imperi. Una tradició tan fixada com la seva, per rica que sigui, et lliga molt. Els traductors al català som molt més lliures. Pots crear. O no crear. El català es pot anar fent amb molt de gust.
A.P: Anar fent?
A.C: Clar, quan tu importes autors, estàs obligat a traslladar nous mons, altres esperits creadors, innovacions a la teva llengua. Així la fas àmplia i apta per dir el que encara no coneixia. Si un autor vola alt, com és el cas d’Wajdi Mouawad amb Ànima, la traducció també ho fa.
A.P: Anem al francès. El francès dels autors nascuts a França deu ser diferent del d’un Amin Maalouf o d’un Wajdi Mouawad o d’una Irène Némirovski. Què et suposen, aquests altres?
A.C: Doncs aquests que em dius, que tenen un origen diferent, són molt més rics. I són els que més m’agrada traduir. Les paraules són franceses. El seu francès és perfecte. Però tot el que hi ha darrera de les paraules no correspon a la literatura francesa i al seu món. Correspon a l’imaginari algerià, oriental o xinès en contactes diversos amb França. I això et porta a buscar unes altres solucions, més originals.
Anna Casassas, el dia que va rebre el Premi Trajectòria 2016, a la Setmana del Llibre en Català | Foto: La Setmana del Llibre en Català 2016.
A.P: Tu com treballes?
A.C: Primer tradueixo tot el llibre a raig, per tenir-ne una visió global. Després vaig fent revisions: una, dues, tres, les que convinguin. Quan ja sé què diu un autor en conjunt puc saber què vol dir en aquells passatges concrets. A la primera versió sí que puc quedar més lligada a l’estructura de la llengua original. Però després ja me n’adono, endreço i corregeixo.
A.P: No recrees gaire.
A.C: No, no, intento no explicar-me. Si l’autor ha triat un sol adjectiu en francès o en italià, trio un sol adjectiu en català. Sempre intento conservar la mida original de frase per conservar el seu ritme.
A.P: Un ritme que vas trobant?
A.C: Hi ha autors que veig per dins des de la primera pàgina, com l’Ahmadou Kourouma de Costa d’Ivori, i hi ha autors que he traduït de dalt a baix i que encara no tinc ni idea del que senten, com el xinès Dai Sijie. Després hi ha autors com Giordano Bruno, que t’obliguen a llegir altres obres seves, a fer recerca, a entrar en tot un món, a consultar especialistes. Tot i que els especialistes…en el cas d’El sopar de cendra no em van servir gaire. Un estudiós em deia molt convençut que, amb aquella expressió, Bruno volia dir tal cosa. Un altre, que volia dir tal altra. Al final vaig anar a visitar la plaça on van cremar-lo viu i vaig fer el que vaig creure més encertat. El que importa és oferir un sentit intern i global deixant parlar el text tant com sigui possible.
La traductora Anna Casassas durant l’acte on se la va homenatjar com a Premi Trajectòria 2016, a la Setmana del Llibre en Català. | Foto: La Setmana 2016.
A.P: Per tant, el primer exercici que fas és la lectura atenta de l’original?
A.C: No, l’escolta atenta de l’original. Abans que res, traduir és escoltar. Escoltar els ritmes. La puntuació, l’ordre dels elements a la frase, l’entonació és la base d’un bon autor. Això es veu molt bé en Claudio Magris, on cada coma hi està tan estudiada que de vegades, quan vaig traduint i alguna cosa no m’hi encaixa, és perquè o ell no s’hi ha fixat, o li han corregit malament. Aleshores li ho consulto i en general l’encerto.
A.P: És agraït, traduir Magris?
A.C: Quan publica un llibre envia una carta a tots els seus traductors. Comentant un doble sentit. Una referència cultural que per a un no-italià és poc clara. O dient, si per exemple afegeix una referència a El Quixot o a una obra de Goethe, quines edicions podem anar a buscar.
La traductora Anna Casassas | Foto: La Setmana del Llibre en Català 2016.
A.P: I això a què t’obliga? A fer perífrasis? A moltes notes explicatives?
A.C: No, a empescar-me solucions. Magris és partidari de no mastegar els textos a la gent. Un cop va dir: si a mi m’ha costat un esforç escriure-ho, és normal que el lector hagi de fer un esforç per comprendre-ho.
A.P: I tu hi estàs d’acord?
A.C: Completament.
Related Posts
9 de desembre de 2015
Llavor Cultural
Som el setmanari cultural de literatura que alimenta l’intel·lecte
Amb el suport de:
