10a Festa de la Poesia de Sitges, una dècada de propagació de la màgia poètica

La desena edició de la Festa de la Poesia de Sitges va repartir un cop més dosis de somni, cristalls de felicitat, ganivets de glaç, espurnes de joia i va deixar ben clar que la poesia pot ser popular, construïda i estimada per tot un poble, corejada a moltes veus i recollidora de diverses sensibilitats líriques. Els poetes homenatjats d’enguany van ser: Hilari de Cara, Txema Martínez, Antonina Canyelles, Anna Bou, Jordi Guardans, Rosina Ballester i Orlando Guillén. Hem de felicitar els organitzadors, els incombustibles i brillants escuders de la lírica: Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran i Ferrer, que durant tres dies es converteixen en amfitrions de la Poesia i homenatgen una selecció de poetes de casa nostra. Per la Llavor Cultural és tot un honor ser cada any a la Festa, ja que aquest mitjà va néixer amb el novè aniversari de la Festa de la Poesia de Sitges. És per tant, el desè aniversari de la festa sitgetana i el primer aniversari d’aquest setmanari cultural. Un goig fer anys junts!

Els poetes homenatjats a la 10 Festa de la Poesia de Sitges, als jardins de casa la poeta Vinyet Panyella. D’esquerra a dreta: Rosina Ballester, Txema Martínez, Anna Bou, Odile Arqué (en representació d’Hilari de Cara), Antonina Canyelles i Jordi Guardans, al costat de Joan Duran. | Foto: Carles Arola.

Deu anys es diuen ràpid, però alçar del no-res una festa que agraeix la tasca que fan als poetes i que alhora propaga la poesia a les escoles, explica els referents dels poetes al públic general i trenca les barreres que separen els poetes dels seus lectors és tot un èxit.

La lluminositat sitgetana va acollir amb els braços oberts els set poetes i les seves set maneres de fer poesia: la intensitat punyent d’Hilari de Cara -que va ser l’únic dels poetes que va haver d’absentar-se per motius de salut-la rauxa incisiva i maliciosa d’Antonina Canyelles, la síntesi colpidora de Rosina Ballester, la tàctil mirada lírica d’Anna Bou, l’esoterisme melòdic de Jordi Guardans, l’evocadora veu de llegendes i somnis d’Orlando Guillén i la melangia feta poema de Txema Martínez.

L’estesa de cases blanques, flors i blau de mar va conduir els poetes cap a l’edifici Miramar, tot assaborint el batec de la vila i rebent el càlid pregó de poetes amics presents en edicions anteriors, com ara Jaume C. Pons Alorda, Carles Duarte, Odile Arqué, Meritxell Cucurella-Jorba, Víctor Sunyol, Pura Salceda, Anna Aguilar-Amat, Antoni Clapés, Sònia Moll i Eduard Carmona, que des dels balcons llançaven clavells i poemes. El cor femení sitgetà Talcomsona va amenitzar la benvinguda.

Poetes i autoritats sitgetanes van rebre els set poetes homenatjats | Foto: Carles Arola.

Al pati del Miramar, els set poetes van ser homenatjats a través de les veus joves convidades enguany: Tània Riba, Laia Carbonell, Guillem Gavaldà, Irene Solà i Maria Sevilla, que van enllaçar els seus versos per regalar una abraçada intergeneracional als seus mestres de lletra i passió pòetica, acompanyats per la dolçor de la cantant Gemma Humet i l’exquisidesa musical del guitarrista Pau Figueres.

Una nit d’emocions que s’encadena amb un dia nou de trinca on els poetes comencen relaxats -alguns gaudint d’un massatge ayurvèdic i d’altres viatjant en veler per la mar sitgetana- i acaben amb l’adrenalina al cos, ja que els toca pujar a l’escenari i fer sentir els seus versos.

Recital de cloenda de la 10a Festa de la Poesia de Sitges, amb els seus directors Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran, acompanyats dels poetes i de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes | Foto: Carles Arola.

Però abans d’arribar al clímax noctàmbul, deturem-nos al migdia daurat on els poetes van entaular-se amb amics i amants de la poesia, a la Societat Recreativa El Retiro. Allà, un jardí de flors de paper i vegetació de somni els esperava, per recordar-los que la poesia ens alegra els sentits, ens transporta a indrets allunyats i recrea il·lusions i la frondositat de l’inabastable. Angelina Salesas havia confegit un exèrcit de roses, cactus, plantes diverses i un mosaic de color, emulant els efectes que té la poesia sobre els lectors: un raig d’electricitat cromàtica que desvetlla emocions diverses. Després del brindis dedicat a cada un dels poetes i d’un àpat suculent que va culminar amb el pastís dels 10 anys de la Festa, Mercè Garcia Campillo i Oriol Nebleza van obsequiar els poetes amb cançons de cabaret i cuplets diversos. També hi va haver temps per a degustar l’alegria de les gralles sitgetanes i per a fer un tast teatral oscarwildesc, a càrrec de Josep Van Gorkom i Jean Luc Herin.

Fotomuntatge del jardí poètic dissenyat per Angelina Salesas a El Retiro de Sitges | Fotos: Laura Basagaña.

Dinar de poetes amb la decoració enjardinada d’Angelina Salesas | Foto: Carles Arola.

Tarda de dissabte. Un dels moments més esperats pels lectors més petits de la vila és la captura d’ànimes dels poetes, un espectacle que a través de les ombres xineses, l’ingeni musical de Florenci Salesas -intèrpret en directe de la banda sonora de l’espectacle-  i de la versatilitat i plasticitat de la companyia sitgetana La Tija retrata l’essència anímica, biografia, referències i estímuls poètics dels set homenatjats. Durant l’espectacle retrocedim a la infantesa de la poeta Antonina Canyelles, que organitzava musicals al corral de casa i muntava un escenari amb llençols; descobrim el món oníric de Jordi Guardans, que somia amb àngels; les ombres xineses ens fan saber que Rosina Ballester va entrar al món de la literatura quan de petita els pares li llegien Don Quixot de la Manxa i que Orlando Guillén relaciona la seva joventut amb els sonets de Quevedo; que l’ordre de l’espai proporcionen una espècie de pau i energia al poeta Txema Martínez, que converteix els records dolents en matèria útil per a l’escriptura. Descobrim que l’Anna Bou considera que una paret xerra tant com una pàgina de llibre i per això ella sempre ho escolta tot. I també veiem reflectits tots els dubtes que acompanyen el poeta Hilari de Cara, que en fa matèria primera per a escriure; De Cara considera, també, que la literatura per ser literatura cal que sigui honesta i confessa que l’amor és més espès que l’oblit.

Al Saló d’Or del Palau de Maricel, alumnes de primària de l’Escola Esteve Barrachina entreguen als poetes dibuixos i reflexions basades en part de l’obra poètica dels homenatjats.

Un fragment de l’espectacle “Captura d’ànimes” basat en la vida i obra dels set poetes de la 10a Festa de la Poesia de Sitges | Foto: Carles Arola.

I després del sopar al pati del Palau del Rei Moro -sopar que Orlando Guillén no tasta perquè necessita l’estómac buit per recitar- té lloc el recital de cloenda on els poetes convidats fan vibrar els seus versos als Jardins del Retiro. Acompanyats per la dolça veu, plena de matisos, de Gessamí Boada i del virtuosisme de l’orquestra que l’acompanya -tots ells integrants del grup instrumental Col·lectiu Brossa– comença un dels plats forts de la festa! Les actuacions dels poetes donen pas alternativament a una tria de cançons que els poetes han confessat que els són inspiradores i a l’espectacle dels acròbates brasilers Roberto Carlos Rodrigues i Antonio Correa, que propaguen màgia, il·lusió, misteri, encanteris diversos… ben igual que els poetes dalt de l’escenari!

Gessamí Boada, vocalista del grup instrumental Col·lectiu Brossa, va encisar-nos amb la seva veu. | Foto: Carles Arola.

Els jardins del Retiro estaven il·luminats amb tonalitats fúcsies, blaves, verdes i grogues i Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran, artífexs de la Festa poètica sitgetana, donaven la benvinguda als assistents i recordaven que la poesia és màgia i festa.

El primer poeta que va obrir el foc va ser en Txema Martínez, que va ser definit pels directors de la Festa amb les paraules contenció i lucidesa. Martínez va declarar-se enamorat de Sitges i va dir que, per aquest motiu, havia triat tres poemes d’amor. Va recitar la seva traducció al català del sonet 71 de Shakespeare i un poema d’amor paternofilial, dedicat al seu fill Pau, que va escriure quan el seu fill tenia 4 anys i que rememora el pes de les generacions que ja han traspassat. Va acabar amb el poema “El cor de Chopin” que fa niu en la tristesa i recorda la germana absent: “Va caldre temps per apagar la música./ Jo seguia sentint les notes fràgils/ des dels respiradors, a les parets i al sostre,/ al passadís fosc, per les canonades,/ sota l’aigua del bany.”

D’absències també en parla Anna Bou, que sentencia que “un banyador és el que més s’assembla a l’ànima:/ s’arrapa, s’arrapa, s’arrapa“. Bou juga amb imatges que generen sorpreses sinestèsiques. Compara la sort i els desitjos amb un abocador de deixalles. Es recargola en el desencís dels obstacles amb metàfores provinents del món de la quotidianitat.

Jordi Guardans és un poeta de l’ocultisme, centrat en fer visibles les ombres, els ecos de veus llunyanes, les traces misterioses de criatures que transiten en l’espai del somni, en els llimbs de la consciència. La seva poesia és melangiosa, d’una rugositat barroca que recrea alguns contactes amb la mort i l’inexplicable. Davant l’auditori, recita un poema llarg que ens endinsa en els seus inicis en el camí poètic, ens condueix als meandres de la infantesa i recrea els vols de la seva ànima viatgera.

Arriba el torn d’Orlando Guillén, poeta nascut al poble mexicà d’Acayucan però que fa temps que s’ha establert a Barcelona, exiliant-se d’un govern que el va expulsar per mostrar discrepàncies amb la manca de drets humans i les polítiques culturals del seu país d’origen. Activista social i cultural, ha acostat la poesia catalana als països hispanoamericans traduint Guerau de Liost, Josep Carner, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, Clementina Arderiu,  Maria Antònia Salvà, J.V Foix, Pere Quart, Agustí Bartra, Rosa Leveroni, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Enric Casasses, Dolors Miquel, entre d’altres. La seva poesia ens transporta a la màgia de les llegendes mexicanes per explicar l’amor, la denúncia, el terreny de les imatges d’on brollen paraules amb l’elixir de la poesia:”El amor/ No sabía tampoco hacia dónde tirar/ Pero tiraba siempre/ Por lo primero que se le pusiera/ Delante/ Y le era igual porque acertaba/ De pura naturaleza/ Y si se equivocaba total/ Ya estaba dentro“.

Rosina Ballester és la següent poeta en actuar. Recita amb contundència i ens obsequia amb l’essencialitat de poemes despullats, de saviesa que s’administra a ràfegues, amb colpidora brevetat: “Veig les llargues cames del silenci,/ cristalls que encara lluen,/ clivellada tela per l’antic midó/que obliga a fer-nos vells./Inquietud i part en el conflicte/de tot el que segueixo conservant.” Ens diu que “l’enyorança és una forma de dol continuat” i evoca Menorca, terra on ha viscut molts anys. Retransmet el dolor amb musicalitat cromàtica i ens posa la pell de gallina.

Tot seguit la vivesa irònica de la poesia d’Antonina Canyelles omple l’escenari. La clatellada fresca de la denúncia dels seus versos fa que el públic aplaudeixi embravit: “Menjaràs morena, no altres peixos./Menjaràs arròs amb gramenera./Beuràs aigua amb cabotins de la més bruta./Et prohibiran trencar la ce i geminar la ela./A poc a poc perdràs la fesomia./A poc a poc perdrà sonoritat la essa./La be i la ve serà un tant se me’n dóna./El so neutre es tancarà com una porta.//Acabaràs amb el cos ple d’autopistes.”

El recital poètic arriba al seu final. L’escriptor Sebastià Portell Clar i l’actriu Carme Sansa, directora de la cloenda de la primera Festa de la Poesia de Sitges, són els encarregats de fer reverberar pels jardins del Retiro els versos d’Hilari de Cara, que s’ha absentat a la Festa per problemes de salut. Sansa i Portell ens transporten al sublim de la poesia de l’autor de Refraccions. La intensitat apassionada d’una manera d’escriure i de viure, amb la fortalesa i fragilitat de la bellesa i les ressurreccions a què ens porta la vida es plasma en els seus poemes: “Com un elaborat, delicat joc de mans / es converteix l’amor en un espai, una casa, un país. / T’estim esdevé un topònim”.

Roberto Carlos Rofrigues i Antonio Correa van oferir un espectacle circense als poetes | Foto: Carles Arola.

I no podem acabar la crònica sense fer un passeig virtual per les obres d’art basades en poemes dels set homenatjats enguany. Obres que han fet artistes sitgetans, coordinats per l’artista Núria Corretgé.

Diumenge, darrer dia de la Festa, els poetes van llegir poemes davant els aparadors sitgetans “contagiats” per l’essència poètica de cadascun dels protagonistes i, més tard, van acomiadar el cap de setmana a casa de l’escriptora Vinyet Panyella.

Feliç dècada poètica i per molts anys més!

Aparador dedicat a un poema d’Hilari de Cara | Foto: Carles Arola.

Aparador dedicat als versos d’Antonina Canyelles | Foto: Laura Basagaña.

Aparador dedicat al poema “Postal viva” d’Anna Bou | Foto: Laura Basagaña.

Aparador dedicat al poema “Monstres” de Txema Martínez | Foto: Laura Basagaña.

Aparador dedicat als versos de Rosina Ballester | Foto: Laura Basagaña.

Aparador dedicat al poema “Missatger” de Jordi Guardans | Foto: Laura Basagaña.

Aparador dedicat als versos d’Orlando Guillén. A la foto, el poeta admira l’aparador acompanyat pel músic Florenci Salesas | Foto: Núria Corretgé.

L’artista sitgetana Núria Corretgé amb el poeta Orlando Guillén | Foto: Carles Arola.