Woolf, Lessing, Rodoreda… Pessarrodona (Per Àngels Gregori)

Llavor Cultural se suma a l’acció poètica conjunta que serveix per homenatjar els nostres #SèniorsPoètics vius. Avui, dia 16 d’octubre, una colla de plataformes culturals dediquem les nostres pàgines -virtuals o en paper- a homenatjar els poetes sèniors de casa nostra. Arran del cas de Francesc Garriga, poeta importantíssim dels nostres Països Catalans, que no va ser (re)conegut per la totalitat de la societat en vida, i com molt bé explicava el poeta Jaume C. Pons Alorda al digital de cultura Núvol, l’acció poètica pretén donar a conèixer i difondre el valor que té l’obra de tants i tants poetes grans de casa nostra, que mereixen ser reconeguts ara i aquí. Àngels Gregori homenatja Marta Pessarrodona.

La poeta Marta Pessarrodona | Foto: Lletra.

La poeta Marta Pessarrodona | Foto: Lletra.

Si la literatura catalana compta actualment amb una donassa -o donota, que dirien a la comarca de la Safor-, una dona amb majúscules igual que com abans hi havia hagut una Albert, una Capmany o una Roig, aquesta és, sens cap mena de dubte, Marta Pessarrodona. Fins i tot el seu cognom ho confirma. Una amiga seva diu que és l’única persona que coneix que podia esmorzar a Nova York amb Susan Sontag i sopar a Londres amb Doris Lessing. A això jo afegiria que ara, de tant en tant, comparteix escenaris amb Julie Christie.

Tenia quinze anys i anava a l’institut quan vaig llegir un poema seu titulat “Amb vocació de Sarah Bernhardt” i des d’aleshores no he parat de llegir-la i, sobretot, rellegir-la. A grans trets hi ha quatre aspectes de la seva poesia que segurament són els que més m’interessen d’aquesta autora. En primer lloc, la intertextualitat: entrar en qualsevol dels seus poemes és habitar un joc d’influències que esdevé, com a lectora, un repte constant. Punt i a part: confesse que potser per aquest motiu em va costar entrar en la seva poesia, encara que requereix un esforç que cada cop em diverteix més. En segon lloc, per la influència en la seva obra de la literatura anglesa. També ara confesse que si, en els meus anys d’institut, em va caure un exemplar del Prufrock, és perquè un tal T.S. Eliot apareixia, constantment, a la seva obra. En tercer lloc perquè no s’oblida (tot al contrari: reivindica) una genealogia femenina de totes aquelles autores que l’han precedida; un fet que, tant en la seva obra en vers com en prosa, sempre hi és present. Pensem, només, que ha estat autora de les biografies de Mercè Rodoreda i de Virginia Woolf. I, en quart lloc, per la poètica urbana i el tractament de la ciutat que en fa als seus poemes; un aspecte, aquest, que és el que em va dur, fa un temps, a fer la tesi doctoral sobre la seva obra en vers. Pessarrodona ha desplegat, al llarg de la seva obra, una “poètica de l’espai” a través, sobretot, de tres ciutats concretes (Londres, Berlín i Barcelona). A llibres com Berlin Suite, Homenatge a Walter Benjamin o L’amor a Barcelona la poeta ens ha anat llegint la ciutat, deixant-nos perdre, a través dels seus poemes, pels carrers d’allà on la poeta ha viscut. Perquè, com deia Benjamin, saber orientar-se per una ciutat és fàcil; el més difícil (i el que requereix, fins i tot, un aprenentatge) és saber perdre’s.
En el moment en què em demanen que escrigui sobre la Marta Pessarrodona perquè aviat tindrà lloc a la xarxa una moguda de reconeixement dels joves poetes als sèniors de la poesia catalana, pense en els vincles que molts poetes de la meva edat (els nascuts al voltant de 1985) mantenen amb alguns autors de l’anomenada Generació dels 70. En general -i sense voler generalitzar- uns vincles i unes amistats molt més fortes que amb autors posteriors, possiblement perquè els autors dels setanta són els que més hem llegit, amb els quals més ens hem emmirallat i els que més ens han influït. O, potser, simplement perquè els millors lectors de l’obra d’un autor no pertanyen, sovint, a la mateixa generació que el seu autor. Potser cal que passin almenys dues generacions perquè hi hagi un reconeixement total i més que merescut cap als poetes que admirem i que són per nosaltres, a més d’amics, mestres i mites.

Angels Gregori

Angels Gregori

Poeta i gestora cultural.

1 comentari

Fes el teu comentari