Un 2016 ben poètic!

Volem començar l’any nou amb poesia. Recordant alguns dels poemaris més interessants que s’han publicat i amb l’esperança que aquest any tindrem molt de temps per llegir amb calma un bon grapat de versos. Us emplacem a mirar de fit a fit el 2016 a través del filtre poètic! Bon any i que la poesia us bressoli.

Peter Handke ha estat traduït al català per Marta Pera Cucurell.

Peter Handke ha estat traduït al català per Marta Pera Cucurell.

La màgia de la durada i Peter Handke

La col·lecció Jardins de Samarcanda de Cafè Central en coedició amb Eumo Editorial acull el Poema a la Durada de Peter Handke, amb una traducció bellíssima de Marta Pera Cucurell. Handke fa un cant a la vàlua de la reflexió, a la consciència de l’espai i del temps, a la valoració de les petiteses intangibles i màgiques: “i llavors vaig poder descriure el sentiment de durada/ com un esdeveniment que és estar alerta,/ un esdeveniment que és conscienciació,/ un esdeveniment que és sentir-se abraçat,/ un esdeveniment que és sentir-se recollit,/ per qui?, per un sol addicional,/ per un vent refrescant,/ per un acord silenciós, delicat/ on totes les dissonàncies estan unificades, afinades.”

Memòria, intuïció, revelació… Handke s’acosta molt al dibuix precís i musical d’allò que en diem ensenyances vitals:”La durada és l’aventura d’un any després de l’altre,/ l’aventura de la quotidianitat,/( però no és una aventura de la ganduleria,/ ni una aventura del lleure (per molt actiu que sigui).”

Instantània signada per la fotògrafa Gemma Miralda, procedent del poemari 'Última oda a Barcelona' de lluís Calvo i Jordi Valls (Tanit Edicions, 2015).

Les fotografies de Gemma Miralda acompanyen la reedició del poemari ‘Última oda a Barcelona’ de Lluís Calvo i Jordi Valls (Tanit Edicions, 2015).

Sismes literaris i ciutats desesperades

Els poemaris Llum cinabri. Calma tectònica, Bare nostrum, Última oda a Barcelona (2a edició) i De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna), editats per La Garúa Libros-Tanit, tenen en comú el cru retrat de ciutats modernes que deixen anar totes les misèries als ulls de qui les sap mirar.

Una crítica a la misèria, al flaire del fracàs, la descripció de l’aroma de l’alcohol que amara les nits més fredes de la perifèria barcelonina: “la lliçó més fosca de la vida/ aprèn-te-la -en got i ànima- a l’altar dels badocs.// potser li tremolarà la veu capciosa al desfici/ en veure’ns desatesos vagament/ remenant els records més calents amb soda.// ara ja és tard pels pèls”, escriu Joan de la Vega a Bare nostrum, al poema dedicat al bar “La Pera” de Santa Coloma de Gramenet. Mentre Lluís Calvo i Jordi Valls veuen reeditat el seu diàleg poètic inspirant-se en els paisatges de Montjuïc, el Camí del Fondo, el contacte amb presos de la Model, acompanyant-se de les personalíssimes instantànies urbanes de la fotògrafa Gemma Miralda.

En els llibres bicèfals (escrits a quatre mans) que publica Tanit Edicions hi trobem un diàleg líric entre Joan Navarro i Lila Zemborain, amb l’acompanyament d’alguns acrílics de Pere Salinas.” Des d’on/ s’emet la/ calma tectònica/ que obliga/ a seguir?// Parlaré de mi/ i dels meus cingles/ si no queda/ més remei”, escriu Lila Zemborain i Joan Navarro li replica: “I perquè em parle, puc fer que les coses posen a l’ull/ de l’esperit, i ser contraclaror i curvatura, ombra inerta/ i aigua de baia, plec de rialla: cèrcol de l’invisible.// I perquè em somie, puc inventar-me un cos per veure’m, jo que a penes sóc, en el dors de tots i cadascun dels mots”.

De guanys i pèrdues, de la mà de Letiţia Ilea

Letiţia Ilea | Foto: La Createca.

Letiţia Ilea | Foto: La Createca.

L’antologia de poemes de Letiţia Ilea Sobre pérdidas y ganancias, publicada per Valparaíso Ediciones i traduïda per Xavier Montoliu, recopila poemes dels llibres eufemismos (1997), justo la vida (1999) i una persona seria (2004).  Amb el seu estil lliure i alliberat, deixant de banda la puntuació i construint imatges poderoses, la poeta romanesa Letiţia Ilea ens acosta de manera molt vívida al catàleg de soledats triades i memorables, al costat de l’espera, l’enyor o el canvi: “estamos aquí cara a cara/ como dos fotografías mal reveladas/ por el objetivo la imagen tenía profundidad contraste/ ahora vemos solo el humo no el fuego/ solo las piedras duras no el agua corriendo// podremos todavía decir recordar algo/ por este camino ya no pasa nadie”.

Garbellant els detalls de la història real i de la fictícia en el camí del viure

Ramon Boixeda | Foto: Marc Roca.

Ramon Boixeda captura les ànsies de la natura per brotar, les músiques invisibles dels somnis i la gravetat de la pedra, que és la metàfora de la vida del desgast, del petit pas primerenc per canviar certes coses- però també del record inamovible, perenne. El sedàs de Boixeda (LaBreu, 2015) acull caigudes, enlairaments, homenatges i arrels: “La memòria va venuda a les mans que l’escriuen./ L’oblit continua esculpint-nos el rostre amb por.// La violència callada del món demana a crits/ una pau que no s’avergonyeixi del seu nom.”

 

Els poemes panoràmics de Kenneth Patchen

Kenneth Patchen | Foto: Edicions Poncianes.

Kenneth Patchen | Foto: Edicions Poncianes.

Enric Casasses ha traduït els Panorames de poemes de Kenneth Patchen que Edicions Poncianes publica en una edició bilingüe català-anglès. La poètica de Patchen, transgressora i constructora d’un imaginari surreal en les imatges triades però amb un alt contingut metafísic, evoca imatges naturalistes banyades d’una atmosfera onírica. El regal de la vida, la fúria de la quotidianitat, la bellesa fugissera, la crítica al poder i diverses reflexions acolorides són allò que Patchen captura en les seves panoràmiques en prosa poètica: “És prescindible creure que la qualitat especial de cada vida no rau en el seu ser (si per ser entenem ser en algun indret: i si no ho fem, darrere la cua de qui altre haurem de córrer?) sinó en la seva estranya movimentabilitat, en el seu impetuós fugir de tota i qualsevol cosa que tingui ni que sigui un remot regust de “aquest dia”, “aquest lloc”.

 

Laura Basagaña

Laura Basagaña

Editora de Llavor Cultural.

Fes el teu comentari