Love me not o la sensualitat del mal

Ingrid García-Jonsson i Oliver Laxe a ‘Love me not’ de Luis Miñarro.

Enric Umbert escriu sobre el film Love Me Not del director i productor Lluís Miñarro, que es va presentar el passat 27 d’abril a la Filmoteca de Catalunya dins del Festival D’A de Barcelona.

En la presentació a la Filmoteca, dins el Festival D’A de Barcelona, de la pel·lícula Love me not, el productor i director Lluís Miñarro va dir que«el motiu bàsic d’aquest film és la banalitat del mal representada a través de la guerra d’Irak». El cineasta ha traslladat a la pantalla un intangible tan proper com és la trivialització del dany situant el mite bíblic de Salomé en el plató d’una tragèdia humana viscuda, recentment, en diversos països de l’Orient Mitjà. Una al·legoria que s’explicita a través del llenguatge simbòlic i poètic del cinema i que pren com a referent la versió que d’aquest mite va escriure Oscar Wilde el 1891.

Situats al bell mig del desert, una Salomé vestida de soldat (Ingrid García-Jonsson), demana al seu padrastre, el Comandant Antipas (Francesc Orella), com a recompensa per haver ballat una dansa hipnòtica davant seu, el cap del presoner Jokanaan (Oliver Laxe), considerat un terrorista per uns i profeta per altres. Salomé va haver d’inocular el verí del seu indòmit desig davant la negativa del profeta a cedir als seus lascius impulsos. Per això reclama, embriagada, el trofeu que la coronarà com una bèstia, «com que no vas voler besar-me, ara jo mossegaré els teus llavis».

Lluís Miñarro juga a diverses bandes en aquest artefacte, com el defineix. Denuncia la barbàrie d’una societat bel·licista que necessita aliats subdesenvolupats per demostrar la seva fortalesa amb la convicció que només la sang sotmetrà a l’enemic. Un mètode que «programa els seus súbdits perquè no qüestionin res i obeeixin com gossos». Per altra banda no s’oblida del divertimento, de mostrar la sensualitat d’uns personatges que despullen les seves febleses més arcaiques, «perquè la vida està per sobre de tot». Per arrodonir-ho, i com bon cineasta que és, atorga un toc molt personal a la narrativa i dona plena autonomia a les imatges amb independència del context; cinema dins el cinema, llenguatge exclusiu de la pantalla gran.

Lluís Miñarro denuncia una societat bel·licista, indagant en la banalització del mal. Al fotograma, Salomé (Ingrid Garcia-Jonsson) i Jokanaan (Oliver Laxe).

Hannah Arendt es referia a la banalitat del mal tot afirmant que «qualsevol persona pot dur a terme els més horribles crims quan pertany a un sistema totalitari». Persones amb un adormit instint de domini i que desperten les seves fantasies més esfereïdores lligant pels extrems sensualitat i venjança. Serà, tanmateix, la víctima, el profeta/terrorista, qui aportarà la mirada més premonitòria i assenyada en dir que «tot es confon, el bé i el mal, el paradís i l’infern, la llibertat i la presó… Malgrat tot, el cel enviarà pluja amb abundància i el desert florirà».

Lluís Miñarro ha produït 38 llargmetratges i va debutar com a director l’any 2009 amb el documental “Familystrip”. Dirigí, el 2014, la reconeguda i premiada “Stella cadente”, protagonitzada per Àlex Brendemühl i Bárbara Lennie, i va formar part de la secció oficial del Festival de Rotterdam aconseguint tretze nominacions als Premis Gaudí.

Miñarro ha escrit el guió de Love me not, juntament amb el dramaturg Sergi Belbel, i ha comptat amb un repartiment on, a més dels ja esmentats, intervenen Lola Dueñas, Luis Alberti, Fausto Alzati i Hugo Catalán. Es tracta d’una coproducció amb promotors mexicans, rodada al desert de Chihuahua (Mèxic) i a Cardona (Barcelona). Ha estat presentada en diferents festivals i en breu entrarà en el circuit comercial.

Francesc Orella i Lola Dueñas al film ‘Love me not’ de Lluís Miñarro.

És d’agrair una proposta d’indubtable alè poètic que incorpora valuoses reflexions, frases brillants i captiva per l’entrega absoluta dels intèrprets. Una proposta que transmet, amb traça molt personal, allò que va assenyalar Nietzsche: «el mal és un monstre que pertany a la vida de manera tan inevitable com la nit i el dia». No us la perdeu.

Enric Umbert-Rexach

Enric Umbert-Rexach

Poeta.

Fes el teu comentari