Josefina Caball: “La traducció literària és un joc d’equilibris”

Josefina Caball (Manresa, 1958) sempre s’ha sentit atreta per l’anglès i pel món de la traducció. Després de diverses estades a Oxford es va diplomar a l’Escola Universitària de Traducció i Interpretació (EUTI) de la UAB (1986). També ha impartit classes d’espanyol durant un curs acadèmic a la Universitat de Carolina del Sud. Des de 1987 es dedica professionalment a la traducció i des de 1998 és professora associada de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha traduït autors de literatura infantil i juvenil (Enid Blyton, Charles Dickens, Neil Gaiman, Philip Pullman); novel·la (Don DeLillo, Richard Yates, Richard Ford, Tom Sharpe); i assaig (Zygmunt Bauman, Ngũgĩ wa Thiong’o, George Steiner). Sílvia Romero l’entrevista per a la Llavor Cultural.

Sílvia Romero: Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?

Josefina Caball: Ara tradueixo bàsicament de l’anglès al català. També he traduït de l’anglès al castellà, del català al castellà, del castellà al català, i molt poc del francès.

Sílvia Romero: Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?

Josefina Caball:  Va ser Norby i els invasors, que era el número 4 d’una col·lecció de llibre juvenil titulada «Norby», signada per Janet i Isaac Asimov.

Sílvia Romero: Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t’estàs trobant?

Josefina Caball:  És una obra titulada In the Distance, d’Hernán Díaz, autor d’origen argentí i educat a Suècia i als Estats Units. És una mena de western atípic i singular, ambientat a mitjan segle XIX, que narra l’aventura d’un noi suec que perd el seu germà a Anglaterra quan volen embarcar per anar a Nova York. El vaixell no arriba a Nova York sinó a Califòrnia, i a partir d’aquí comença el periple d’aquest noi que es dirigeix cap a l’est per arribar a Nova York on creu que hi ha el seu germà. Encara estic al primer esborrany i les dificultats principals són de descripció de paisatges, costums i maneres de viure ja desapareguts.

Sílvia Romero: En general, qui tria el traductor d’una obra?

Josefina Caball:  Normalment és l’editor qui tria el traductor.

Sílvia Romero: Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?

Josefina Caball:  Entenc que un traductor ha de conèixer els recursos lingüístics de la seva llengua; ha de saber transmetre idees, conceptes, imatges, encara que en aquest cas són les idees, els conceptes i les imatges d’un altre autor. Per tant, el traductor ja és escriptor.

Sílvia Romero: Hi ha alguna traducció que t’hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu “x” que sigui?

Josefina Caball:  És difícil triar-ne només una. En destacaria l’assaig La poesia del pensament, de George Steiner, per la profunditat i brillantor de les tesis d’aquest gran pensador. També esmentaria Canadà, de Richard Ford, per la sobrietat i falsa senzillesa del seu estil; Somnis en temps de guerra de Ngũgĩ wa Thiong’o, per l’estil equànime, serè de l’autor; Vincles ferotges i La dona singular i la ciutat de Vivian Gornick, unes memòries que impacten; o Milkman, d’Anna Burns, un llibre molt original que sortirà aquesta tardor de 2019.

Sílvia Romero: Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l’original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d’un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?

Josefina Caball:  És difícil parlar de mecanismes en general. Cada obra demana opcions diferents. Cal, sobretot, saber llegir bé, és a dir, interpretar bé l’original, i després, a partir del nostre bagatge i la nostra intuïció lingüística, buscar les maneres de reproduir el to de l’obra, a més del sentit. S’han de prendre decisions que de vegades comporten haver de sacrificar un aspecte per mantenir-ne un altre; però sovint es pot compensar aquesta pèrdua en algun altre moment del llibre. És, en certa manera, un joc d’equilibris.

Sílvia Romero: També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d’altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?

Josefina Caball:  Sí, és cert i lògic. La llengua d’un poble que viu al desert tindrà molts més termes per designar la sorra (segons el color, la part del dia, etc.) que la d’un poble de la selva. Pel que fa a l’anglès i el català, ens trobem sovint que cal completar el sentit d’un terme concret amb adjectius, adverbis o de vegades amb més d’un substantiu. És conegut el cas del verb “mirar”, que en anglès es correspon amb «look at», «stare», «squint» «glance», «behold», «gogle», etc., que descriuen maneres diferents de mirar.

Sílvia Romero: Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?

Josefina Caball:  Si és possible, conèixer l’obra de l’autor sí que ajuda a entendre conceptes o usos sintàctics i morfològics singulars d’aquest autor. Però no sempre tradueixes autors que tenen una llarga trajectòria.

Sílvia Romero: Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?

Josefina Caball:  Suposo que un cert grau d’empatia ajuda a posar-te al lloc dels personatges, a entendre el que senten, les situacions en què es troben. De tota manera, penso que el que més hi ajuda és llegir molt.

Sílvia Romero: Quines són les darreres obres que has traduït? Cita’n tres o quatre.

Josefina Caball: Lluitar amb el diable, Ngũgĩ wa Thiong’o (Barcelona: Raig Verd, 2018); Un vespre al paradís,(tret dels dos primers contes) de Lucia Berlin (Barcelona: L’altra editorial, 2018); Per què les dones salvaran el planeta, diverses autores (Barcelona: Raig Verd, 2019); Milkman, Anna Burns (Barcelona: edicions de 1984).

Sílvia Romero: Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l’instant estrella de “La veu del traductor”. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.

Josefina Caball: Traduir és apassionant. Em permet llegir d’una manera més intensa i m’ajuda a ampliar i aprofundir els coneixement de la meva pròpia llengua.