Joan Todó: “La funció més digna de l’escriptura és incomodar”

Joan Todó (La Sénia, 1977) desplega una veu intimista, propera, d’un lirisme embolcallador, fosc i personal. Autor dels poemaris Los fossils (al ras) i El fàstic que us cega publicats a LaBreu Edicions, igualment com el recull de contes A butxacades, Todó acaba de publicar L’horitzó primer (L’Avenç, 2013), un llibre que aprofundeix en els paisatges que van veure néixer a l’autor. Viatgem cap a La Sénia, a mesura que ens amarem de l’estat anímic del narrador: algú que fa un viatge invers, abandonant la Barcelona de l’atur i la crisi, cap a les seves arrels. El narrador es capbussa en la identitat d’un poble –el seu- i reflexiona sobre el món d’avui i el d’ahir. ¿Com vivim? ¿Què ens espera? Són molts els temes que L’horitzó primer desgrana: el viatge cap a la maduresa, el neguit cap a un futur que es presenta difícil, la solitud, i també, la dualitat escriptor-ésser. L’escriptor sempre és allà, demanant que li permetin escriure el proper poema, conte o novel·la, malgrat tots els entrebancs.

Llegiu l’article sencer, aquí.

Article publicat el 15 de novembre del 2013.