Fer-se un mateix el foc: vuitanta-cinc escriptors en homenatge a Víctor Sunyol

Dimarts l’Horiginal va acollir l’homenatge a Víctor Sunyol i la presentació del llibre ‘Fer-se un mateix el foc’ (Cafè Central/ Emboscall, 2015), llibre on han participat vuitanta-cinc escriptors que han dialogat amb la poètica de Sunyol.

L‘interrogació poètica perpètua que es percep en l’enfoc poètic de Sunyol, l’experimentació sintàctica i fonètica del llenguatge, la voluntat de dir no-dient, l’acostament cap als misteris filosòfics més existencialistes, totes aquestes característiques conformen la veu de Víctor Sunyol. I d’alguna manera es veuen, també, reflectides dins el llibre Fer-se un mateix el foc, que Cafè Central/ Emboscall han publicat per homenatjar la tasca poètica de Sunyol aprofitant que el poeta ha celebrat 60 anys.

El llibre és, doncs, una oportunitat per veure les reinterpretacions de la poètica de Sunyol fetes per vuitanta-cinc escriptors que conversen líricament, reversionen i homenatgen el poeta de Vic.

“La llengua en què escrius/ és un llibre interminable que cada dia reneix en flames,/ un ocell alat que gronxa en el seu vol la sort i la dissort,/ una eruga impacient que devora decepcions i esperances,/ és un pètal d’una margarida enorme que et desfulla la vida a la cara”, escriu Corina Oproae. I Roger Costa-Pau replica: “…des del lloc que mai, el lloc on/ tot/ qui només és ésser imatge/ primera- )// mai/ mai en dir-nos segellem l’etern/ ni no només el dir serà un oracle// cap tot per dir”.

L’homenatge a Víctor Sunyol a l’Horiginal va començar amb la interpretació de Júlia & Rico de la “La Cançó de Matusalem o L’aigua de la font és més clara que la paraula” de Benet Rossell i van passar per l’escenari molts dels escriptors i poetes que han participat al llibre, com ara Manuel Guerrero, Ester Xargay –que va llegir el seu poema i el de Carles Hac Mor- Anna Aguilar-Amat, Josep Lluís Badal, Jesús Aumatell, Sònia Moll, Abel Figueres, Marc Romera, Sito Subirats, Jordi Vintró i molts d’altres!

Antoni Clapés, ideòleg del llibre, escriu: “El blanc s’extravia en el blanc/ cada cop més blanc/ com una vida que s’esllangueix i s’arrisca a deixar de ser/ mentre encara és” i David Ymbernon respon reversionant Sunyol: “de pas/ cap a enlloc parant/ on(  les llums, els cargols i les coses/ mai (  en sempre/ potser sí en tots els arbres, els costats i en tot no contar”. Teresa Pascual es remet, també, al temps: “Injust,/ passa per alt intercalar/ entre els detalls/ els fils sorpresos de la vida,// i amb una calculada resistència/ proposa en el seu lloc/ el blanc gastat de la memòria”. Carles Morell fa al·lusió a les ensenyances sunyolianes: “Com bé saps, Víctor; com saps tu/ i el teu inconformisme, teu/ de tan nostre -segons com-;/com sabeu tots dos, com sabem tots tres/ (dos hemistiquis de cinc són mentida?):/ ens hem de situar, malgrat els mots,/ agafats als mots, batallant/ -la sang fora del cos, la tinta que ja és tòpic-/amb la sintaxi dins una casa tan buida/ com els mots mateixos. En soledat”.

Víctor Sunyol | Foto: L’Horiginal.

Montse Vellvehí recita alguns poemes de poetes que no han pogut assistir a l’homenatge, com ara el tanka de Kirmen Uribe, traduït per Aitor Antuñano: “Sento, de nit,/ al lòbul de l’orella/ batecs de cor./ Oceà tan estrany/ aigua on m’ofegaré.” O els poemes de Pau Vadell, Jordi Larios, Margarita Ballester.

Com dir el silenci? Com enfrontar-se al dubte, com fer de la paraula un niu i com acostumar-se al buit de la soledat del poeta? “Tota cultura és natura”, escriu Josep Maria Sala-Valldaura i Rosa Font rebla: “Convé saltar els horitzons./ Tots:/ els del temps, els del llenguatge./ Saltar per caçar l’essència/ de l’instant, de la paraula./ Saltes els horitzons://   hi plantes casa”, al·ludint a la tasca poètica i a la poètica sunyoliana. I Lluís Servera ens recorda, al llibre: “La joia de viure,/ el pal callat/ d’un Mestre sufí,/ un dàtil suspès/ entre la tímida arena.”