Fang i redempció
La poeta Marta Pérez i Sierra llegeix ‘Escopir al fang (Redempció)’, poemari de Jordi Roig, premi de Poesia Catalana J.M López Picó de Vallirana 2017 i publicat per Viena Edicions.
El poeta Jordi Roig | Foto: Arxiu particular.
La reflexió sobre la possibilitat o no de redempció quan la vida és tan injusta que només pots Escopir al fang. Una vida on els déus es lliguen a la tanca com si fossin gossos, però no, perquè als gossos se’ls assassina. Una vida marcada per un temps personificat, un temps dens i cru. Uns personatges que només tenen “el suc de les ferides”. Una vida contaminada per les experiències vitals del jo poètic que ens parla de soledat, de malaltia i de mort. Culpables de no res, protagonistes i jo poètic, se senten marcats a foc per les circumstàncies. “Somni s’escriu sense el puny a la i.” Amb força i vehemència, com per restablir l’inevitable, en Jordi Roig li posa ales als cucs i enfanga la veu perquè ha sortit a la nit i els estels han fugit a un altre llibre. “L’aire és amarg com un glop d’emergència”, l’aire dels suburbis de la pel·lícula dirigida per Paddy Considine i l’aire de l’últim dia d’abril.
Jordi Roig ens explica en decasíl·labs perfectes, del primer al darrer vers, escenes d’una pel·lícula que aquí es va titular Redempció (Tyrannosaur) travessada per la cruel experiència de la pèrdua que el jo poètic va desgranant. El resultat és que el lector, espectador privilegiat, se sent identificat amb els personatges i amb ells sua sang i ràbia, desconsol i embrutiment. Ja no seu a la cadira còmoda, la butaca del cinema, al sofà de casa, la cadira dura i freda de la sala d’espera d’un hospital, el banc de l’autobús o el tamboret de la cuina. Ja no seu. Fa les maletes i marxa amb el poeta, amb les maletes del poeta, sota un temps dens, personificat amb atributs que ni de lluny són amables, però el lector marxa a pas àgil per les diferents escenes; ha fet les maletes. Amb el poc que pot cabre en una maleta, amb l’imprescindible, amb allò que ha après, amb el que ha perdut. O només amb els records, aquells que li fan tant de mal que no els vol deixar anar.
Escopir al fang de Jordi Roig ple d’imatges terribles, dures i significatives empresona el lector amb el filferro rovellat d’unes vides desfigurades on l’amistat, la mica, mica, d’amor és l’única possible redempció. Podrà el lector de la mà d’en Jordi Roig passar de puntetes sobre el fang tot i que no hagi entès mai la missió d’una rosa?
Related Posts
23 de febrer de 2017
Llavor Cultural
Som el setmanari cultural de literatura que alimenta l’intel·lecte
Amb el suport de:
