Els escriptors dibuixats de Lídia Gázquez

Les il·lustracions de Lídia Gázquez tenen vida pròpia. Amb el seu llapis i pinzell ha capturat la presència de poetes i artistes que admira. Aquarel·la i tinta, frases i versos i el retrat de tants escriptors i creadors. La il·lustradora sitgetana ha participat en una exposició col·lectiva coordinada per Ignasi Blanch, dedicada als poemes de la Joana Raspall. Els dibuixos de Gázquez també han acompanyat els reportatges del programa “Redes para la ciencia” i alguns articles del setmanari “l’Eco de Sitges”.  Avui l’entrevistem per parlar de la seva sèrie de dibuixos dedicats a escriptors i poetes.

Mercè Rodoreda, dibuixada per Lídia Gázquez | Foto: Lídia Gázquez.

Mercè Rodoreda, dibuixada per Lídia Gázquez | Foto: Lídia Gázquez.

Com et sorgeix la idea de fer una sèrie de retrats de poetes?
He començat a pintar moltíssim amb aquarel·les d’una forma molt lliure fent el que realment em ve de gust fa només uns mesos. El retrat és el que més m’agrada fer i em trobo descobrint coses en aquest terreny i amb aquesta tècnica. El cert és que m’agrada retratar persones que sento que em poden dir alguna cosa, ja sigui per l’estètica de les seves faccions o la bellesa de les seves paraules i pensaments. I com que la poesia i la literatura en general formen part de la meva vida intensament vaig començar a retratar aquelles persones que m’inspiren i que m’ensenyen coses cada dia a través de les seves lletres. He començat a dibuixar escriptors i poetes de la literatura catalana, espanyola i universal, però ara vull fer una sèrie de retrats més grans amb una selecció de poetes catalans actuals acompanyats d’uns versos escollits.
De quina forma selecciones els poetes retratats? Primerament busques la frase o vers que acompanyarà el retrat? Has retratat poetes catalanes de referència com Maria-Mercè Marçal i Joana Raspall. També artistes de la paraula actuals com Núria Pujolràs (Núria Miramelsmots), però també poetes estrangeres com Sylvia Plath i escriptors com Julio Cortázar, Montserrat Roig o Ernest Hemingway. Els hauràs d’acabar exposant a alguna banda…!
Normalment llegeixo uns versos que m’atrapen del o la poeta en qüestió i decideixo que el retrataré. Però pot donar-se la situació inversa perquè el rostre de la persona em desperta moltes ganes de dibuixar-lo i plasmar una expressió interessant o uns trets únics. M’encantaria poder exposar tots aquests dibuixos. De moment, m’agradaria acabar la sèrie en format més gran de poetes actuals catalans i parlar amb algun espai, galeria o festival que m’oferís aquesta possibilitat. Aquest és un objectiu que m’agradaria portar a la realitat. Per tant, em trobo cercant un espai. Si no pugués ser, sempre tenim Internet, que ens ofereix també els seus espais per mostrar el nostre treball.
La il·lustradora Lídia Gázquez | Foto: Arxiu particular.

La il·lustradora Lídia Gázquez | Foto: Arxiu particular.

La tècnica emprada és dibuix i aquarel·la, oi?
Sí, t’explicaré una cosa anecdòtica. L’aquarel·la sempre m’havia fascinat però li tenia una mica de por perquè jo no sóc una il·lustradora precisament tècnica, sóc autodidacta. Em sentia insegura. Però des que estic embarassada, ara estic d’uns 6 mesos, li he perdut la por i he començat a treballar amb ella com boja. Un dia era a casa i vaig anar a agafar la capsa que tenia a un calaix pràcticament per estrenar i no he parat. Ha estat com un miracle. I ja no li tinc por.  Fins i tot m’agrada que de vegades se’m descontroli perquè em dóna resultats interessants. Abans treballava molt més amb acrílics, per exemple.
Retrat de Núria Miramelsmots fet per Lídia Gázquez, dins la sèrie "Poetes" | Foto: Lídia Gázquez.

Retrat de Núria Miramelsmots fet per Lídia Gázquez, dins la sèrie “Poetes” | Foto: Lídia Gázquez.

La teva faceta com a il·lustradora es remonta molts anys enrere, quan va començar?
Bé, vaig començar a estudiar il·lustració de forma tardana. Des de petita m’ha agradat dibuixar. Durant els anys d’estudi a l’institut i la universitat la vaig deixar de banda i després vaig tornar a dibuixar de nou com a necessitat vital. Són coses que portes dintre i no pots deixar de banda. Tard o d’hora surten a la superfície. I quan en vaig fer 30 vaig tornar a dibuixar. Una estada a Berlín també em va marcar força i vaig voler aprendre’n més. Així va ser com vaig arribar a l’Escola de la Dona, a l’espai Francesca Bonnemaison. Mai li agrairé prou al meu mestre, l’Ignasi Blanch l’oportunitat que em va donar d’entrar a una escola amb un projecte educatiu en aquesta matèria molt especial i molt professional. Jo em vaig trobar, de sobte, envoltada per companys que venien de branques com les Belles Arts i el Disseny, amb una formació i una tècnica molt depurada. Jo sempre he hagut de seguir el meu instint i la meva intuïció per seguir avançant, amb moments de tot. Però al final, crec que es tracta d’una qüestió de confiança en un mateix, en perdre les pors i sentir-te lliure amb el que fas. Al final, per mi, l’art és llibertat. I una cosa molt important que vaig aprendre de l’Ignasi: la il·lustració és un ofici. Sense treball constant no hi ha recompensa.
Maria-Mercè Marçal per Lídia Gázquez | Foto: Lídia Gàzquez.

Maria-Mercè Marçal per Lídia Gázquez | Foto: Lídia Gàzquez.

De totes maneres, ets una artista polifacètica. Has fet vídeoart, ets il·lustradora i també tens una forta passió cap a la paraula escrita. A través dels teus dibuixos intentes fusionar aquest amor que sents per diferents vessants de l’art?
Sempre m’he considerat més escriptora que il·lustradora perquè el meu ofici és el de l’escriptura, principalment. Vaig estudiar Publicitat i Relacions Públiques, treballo com a Social Media Manager i Copy a una agència de publicitat i he exercit el periodisme a la TV, la ràdio i la premsa durant molts anys. Però és cert que compagino principalment l’escriptura i la il·lustració, que al final són formes diferents per transmetre, per comunicar quelcom. Tot està molt interrelacionat.
Quan dius que a través dels meus dibuixos intento fusionar l’amor per diferents arts (com la literatura, la pintura, el cinema, etc.) és així i crec que m’has sabut llegir molt bé. Sóc una amant de tot això. I aquestes il·lustracions permeten que el que desperten en la meva ànima les persones, les paraules i les formes recaigui al paper; totes aquestes coses fascinants queden aquerel·lades, entintades. És una forma de congelar bellesa en matèria i en essència i crec que és meravellós.
Joana Raspall per Lídia Gázquez | Foto: Lídia Gázquez.

Joana Raspall per Lídia Gázquez | Foto: Lídia Gázquez.

Montserrat Roig per Lídia Gàzquez | Foto: Lídia Gàzquez.

Montserrat Roig per Lídia Gázquez | Foto: Lídia Gázquez.

Ernest Hemingway per Lídia Gázquez | Foto: Lídia Gázquez.

Ernest Hemingway per Lídia Gázquez | Foto: Lídia Gázquez.

Ana María Matute per Lídia Gázquez | Foto: Lídia Gázquez.

Ana María Matute per Lídia Gázquez | Foto: Lídia Gázquez.

Julio Cortázar per Lídia Gázquez | Foto: Lídia Gázquez.

Julio Cortázar per Lídia Gázquez | Foto: Lídia Gázquez.

Laura Basagaña

Laura Basagaña

Editora de Llavor Cultural.

1 comentari

Fes el teu comentari