Elisabet Ràfols: “Quan traduïm, interpretem el text amb la llengua, el cor i l’intel·lecte”

La filòloga i traductora Elisabet Ràfols (Barcelona, 1960) fa més de vint anys que es dedica a la traducció i té com a llengües de treball l’anglès, el francès i el castellà. Ha traduït novel·la, conte, teatre i poesia, i tan aviat s’encarrega en solitari de la traducció d’una obra (com seria el cas d’El pelegrí secret de John Le Carré, la primera que va traduir), com també participa en projectes col·laboratius de traducció (en aquests moments està treballant a quatre mans la traducció quebequesa de l’obra de teatre Fairfly de Joan Yago). Sílvia Romero l’entrevista dins la secció ‘La veu del traductor’.

La traductora Elisabet Ràfols | Arxiu particular.

Sílvia Romero: Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?

Elisabet Ràfols: Anglès, francès i castellà.

Sílvia Romero: Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?

Elisabet Ràfols: El pelegrí secret de John Le Carré, l’any 1991. El recordaré tota la vida. Va ser un patiment intens, perquè a banda de ser la primera publicació, el termini de lliurament era de bojos. La tecnologia no ajudava com ara, i havia d’anar lliurant capítols a mida que els enllestia. Sort encara que cada capítol era una història diferent, sense lligams entre sí. Una experiència així no l’he tinguda mai més, afortunadament!

Sílvia Romero: Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t’estàs trobant?

Elisabet Ràfols: Ara mateix treballo en un projecte de traducció a quatre mans. Es tracta de la traducció quebequesa de l’obra de teatre “Fairfly” de Joan Yago. L’obra en versió original catalana es va estrenar l’any passat a Barcelona i ha tingut molt d’èxit, a més d’haver guanyat el premi Butaca pel millor text i millor muntatge de petit format. Jo estic fent ara una primera versió en francès i la traductora Maryse Warda la refarà en francès quebequès. M’encanta el treball col·laboratiu, perquè entre totes dues tenim més opcions per a resoldre els reptes. En aquest cas, el repte és trobar el registre col·loquial adequat. 

Sílvia Romero: En general, qui tria el traductor d’una obra?

Elisabet Ràfols: Pel que fa a publicacions, en general és l’editorial que et truca i et fa l’encàrrec. Pel que fa a teatre, de vegades et venen a buscar, però en general jo m’he buscat molt els projectes i soc jo que els he anat a proposar a la direcció artística d’un teatre o d’una companyia.

Sílvia Romero: Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?

Elisabet Ràfols: Jo crec que tant per ser traductor com escriptor cal haver llegit molt. I que tant es pot arribar a l’escriptura a partir de la traducció, com a la traducció a partir de l’escriptura. Penso que són dos aspectes de l’escriptura que es complementen. Dit això, no crec que sigui necessari ser una cosa per ser l’altra. I en definitiva si tradueixes, escrius. I si escrius, tradueixes, si més no tradueixes el pensament en escriptura. Tradueixes el no dit en dit. O sigui que el procés es força similar.

Sílvia Romero: Hi ha alguna traducció que t’hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu “x” que sigui?

Elisabet Ràfols: Puc pensar en diverses obres que han estat especialment satisfactòries. Recordo el plaer de traduir ja fa molts anys “Gossos negres” d’Ian McEwan, perquè tot traduint gaudia descobrint els secrets, per dir-ho d’alguna manera, de l’escriptura. Tot venia rodat, tot encaixava, i això te n’adones molt més quan tradueixes, és clar. Pel que fa a la traducció col·laborativa, la que em té el cor més robat ha estat la traducció a l’anglès que vaig fer amb Ona Bantjes-Ràfols, la meva filla, del recull de poemes Huckleberry Finn de Martí Sales. Un cas idíl·lic de comunicació artística, i d’aprofitament de recursos lingüístics. També puc parlar de la meva traducció més recent, un recull de contes de l’autora estatunidenca, A.M. Homes, que publicarà l’editorial Angle ben aviat, en què cada conte és ben bé un món tan diferent, que no sembla la mateixa autora, i et meravella la seva imaginació i destresa a l’hora de tractar temes ben actuals i punyents com les guerres, l’apropiació cultural i emocional, el canvi climàtic, l’abús,… hi surt tot, i de maneres ben sorprenents.

Sílvia Romero: Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l’original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d’un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?

Elisabet Ràfols: És el repte de la traducció, és clar. I fer-ne cinc cèntims és difícil perquè cada cas és únic, no hi ha regla d’or. En el procés de traducció, llegeixes, entens, sents, interpretes i arribes a la teva solució que segurament no és la de ningú més.  I és ben bé això, jo interpreto el text en català,  com interpreta un músic una partitura, buscant la veu de l’autor, i interpretant-la amb la meva veu, que ve determinada per la llengua, és clar, però també pel meu cor i el meu intel·lecte.

Sílvia Romero: També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d’altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?

Elisabet Ràfols: Sense regla màgica. Potser amb més paraules, potser amb termes aproximatius. I quedant-te sovint amb el dubte si la teva decisió era la bona.

Elisabet Ràfols en una foto d’arxiu particular.

Sílvia Romero: Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?

Elisabet Ràfols: És clar, això ajudaria molt. Ara bé, això no sempre és possible, si penso en les limitacions de temps, i la precarietat de la professió a Catalunya.

Sílvia Romero: Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?

Elisabet Ràfols: Diria que tan empàtica com un escriptor, com un intèrpret, sigui del tipus que sigui, perquè en tots aquests casos el que es fa és fer parlar els altres a través nostre. Cal tenir talent, habilitat en l’escriptura i llegir molt.

Sílvia Romero: Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l’instant estrella de “La veu del traductor”. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.

Elisabet Ràfols: Un desig: que la traducció literària arribi a tenir el reconeixement merescut per tal que no sigui tan difícil, per no dir gairebé impossible, viure’n.

Últims títols traduïts:

Florescència de Kopano Matlwa. València: Sembra Llibres, 2018

Ismene de Carole Fréchette. Dirigida per Imma Colomer i interpretada per Fina Rius,  2017

Huckleberry Finn de Martí Sales. Toronto: BookThug Press, 2015. Amb Ona Bantjes-Ràfols

Penso en Yu de Carole Fréchette. Sala Beckett, dirigida per Imma Colomer, 2015.

La doble vida de Cassiel Roadnight de Jenny Valentine. Barcelona: Editorial Cruïlla, 2014

Sílvia Romero i Olea

Sílvia Romero i Olea

Escriptora i conductora de Clubs de lectura.

1 comentari

  • Antònia M. Maura
    24 de Gener de 2019 at 4:44 pm

    M’ha agradat molt l’entrevista i les respostes complexes i matisades de l’Elisabet.

Fes el teu comentari