El cinquè aniversari dels Poetes impossibles

“La substància d’una obra és l’impossible -el que no hem pogut assolir, el que no ens podia ser donat: és la suma de totes les coses que ens van ser negades.” Amb aquesta cita d’Emil Cioran, en Ricard Mirabete ens convocava a celebrar el cinquè aniversari de ‘Poetes Impossibles’, les trobades líriques que organitza a la llibreria La Impossible. La poeta Marta Pérez i Sierra signa aquesta crònica.

Poetes Impossibles és un recital mensual coordinat pel poeta Ricard Mirabete que se celebra des de fa cinc anys a la llibreria La Impossible de Barcelona. Sempre en dissabte, a les 18,30 hores. El passat 14 de desembre de 2019 ho celebràrem amb una trobada que a tots els que assistim habitualment ens feia molta il·lusió. Poetes Impossibles complia cinc anys justos. Es veu que això de comptar síl·labes i quadrar versos en Ricard s’ho pren molt seriosament i ho aplica també al temps, o bé, la casualitat del calendari ha volgut il·luminar el mon poètic. Així ho explica el poeta Albert Planelles:

Vaig tenir el goig de ser uns dels inauguradors del cicle de poetes impossibles. Era el 14 de desembre de 2014. Vam recitar Ricard Mirabete, Josep Ballesteros, Pilar Solé, Marta Pérez i Sierra i jo mateix. Crec que el mèrit d’en Ricard i del cicle és doble. D’una banda consisteix a acollir moltes veus diferents, cordes poètiques molt diverses i fer-les compatibles a cada trobada del cicle. De l’altra, aconsegueix una atmosfera amb una certa informalitat, lluny de l’encarcarament de moltes presentacions de llibres. Com que no es tracta de presentar sinó d’escoltar i comentar poesia, es crea un clima de proximitat entre oïdors i poetes molt agradable, de manera que, sense ser-ho, s’acosta més aviat al tarannà dels clubs de lectura, però amb l’avantatge de comptar amb la presència dels autors.

Llarga vida als poetes impossibles!

En Ricard, coneixedor en profunditat dels poetes del país, lector que es manté al dia de totes les novetats i persona amb bon criteri, té la capacitat de triar els participants adients per un recital atractiu i interessant.

Vull remarcar la bona tria de poetes (sobretot, joves) i l’excel·lent presentació de l’acte per part de Ricard Mirabete, persona de gran sensibilitat.

Jordi Pàmias

En aquests cinc anys de Poetes Impossibles hem passat pel cicle 101 poetes. Hi som tots en el magnífic cartell d’aniversari. Han establert diàleg poetes com Anna Bou i Jordi Roig o Gemma Casamajó,i Montserrat Rodés que ens han mostrat el seu paisatge: la memòria, l’espai i el temps que configura la seva poètica. O  propostes singulars com les d’Stefano M.Cingolani i Carla Fajardo. A tres bandes, com amb Maria Josep Escrivà, Joan Vigó i Anna Enrich, creativitat desbordant, Jordi Valls, Romà Seguí i Joan Vinuesa, tres poemaris de Tanit Edicions o Pius Morera, Carles Rebassa i Ester Xargay on l’excel·lent poesia, el bon humor i els diferents registres es barregen. Ocasionalment, de quatre en quatre, com la sessió amb Víctor Mañosa,Toni Quero,Marc Romera i Marc Rovira. I sempre, com diu en Ricard Mirabete, poetes irrepetibles.

Destacaria d’aquest cicle la flexibilitat de l’espai que Ricard Mirabete ha sabut crear, un espai que permet tant un recital més arrapat al text com expansions i reflexions en el cas que l’autor així ho vulgui. En aquest espai hi he conegut personalitats sensacionals.
Xavier Zambrano

Artistes que han ofert poemes del seu darrer llibre, o inèdits, tot buscant la coincidència o el contrapunt amb el company. La coneixença provoca complicitat. Llegiu què en diu en Ricard Garcia al seu blog, sobre la seva relació amb en Jordi Solà Coll amb qui va fer el recital Poetes Impossibles d’aquell mes:

… el cas és que una cosa i l’altra han creat entre nosaltres complicitats que de ben segur ens ajudaran dissabte a parlar de poesia i a compartir-la.

Del blog Cupressus sempervirens d’en Ricard Garcia

Poetes Impossibles és complicitat i intercanvi, cinc anys de vincles i versos. Diàlegs que han establert connexions fructíferes com explica la poeta Mireia Companys en la cita que segueix:

Jo vaig participar en un dels primers recitals del cicle “Poetes impossibles”, el març del 2015, en un acte compartit amb la Isabel Ortega que recordo amb molta emoció. Des de llavors he assistit com a públic a molts recitals del cicle i, com alguns altres dels poetes que hi han participat, m’hi sento molt vinculada. Crec que en Ricard Mirabete ha intentat –i ha aconseguit- bastir no només un cicle poètic, sinó un espai de complicitats i d’intercanvi, que es caracteritza per la seva voluntat de donar cabuda a veus molt diverses i per incitar a la reflexió i el diàleg. Considero que els “Poetes impossibles” suposen una mostra molt representativa de l’actualitat del panorama poètic català, i a mi m’han permès gaudir de poetes prou coneguts, descobrir noves veus i crear vincles importants.

Mireia Companys

No hauria estat possible sense la col·laboració compromesa de les estimades llibreteres Olga Federico i Mireia Perelló de La Impossible. Amb el caliu dels llibres, el bon humor sempre present i la seva paciència, converteixen la sala en un acollidor espai per a una tertúlia poètica d’alt nivell. La Impossible bé podria ser en aquestes sessions un dels “Celobert” de la Rosa Font “espai de la creació que rep llum i que alhora il·lumina”. Des d’aquestes ratlles el nostre sincer agraïment.

La Impossible fa que tot sigui possible. Ja ho diu el seu eslògan: “Siguem realistes, demanem l’impossible.”

Hem celebrat aquests cinc anys amb els poetes Marta Pera i Biel Barnils que ens van emocionar i fer riure. Què no pot fer la poesia! Com diu la poeta Susanna G. Turigas, desitgem que Poetes Impossibles continuï uns quants anys més

Crec que estarem d’acord que el format que proposa en Ricard i l’ambient de la llibreria estan en perfecte sintonia. És una trobada amb els/les autors/es de molta proximitat. La presentació breu, discreta, situa a l’autor, donant-li prou espai per a interactuar directament amb el públic. Jo vaig fer parella amb la Mar Fontana. Em vaig trobar molt a gust. Sovint l’encert també està en les connexions, aconseguir que les veus participin en un diàleg. El Ricard coneix bé l’obra dels autors que convida i les possibilitat d’aquest diàleg. Aquest coneixement de l’obra dels autors que tria, és una garantia. No respon a cap altre criteri. 

La bona sintonia dins la llibreria acostuma a propiciar que la tertúlia tingui continuïtat a fora, en un ambient distés i no poques vegades amb la presència dels autors. He tingut l’oportunitat d’assistir a menys sessions de les que voldria i tinc l’esperança que el Ricard vulgui continuar uns quants anys més!

Feliç aniversari Poetes Impossibles!