Carme Fenoll: “Les biblioteques han d’estar al dia en l’oferiment de formació i tecnologia per fer front a la bretxa digital”

Carme Fenoll (Palafolls, 1977)ha estat reconeguda amb el II Premi Ressenya que l’Associació de Periodistes Culturals de Catalunya atorga a una personalitat que hagi treballat per a la difusió de la cultura. El guardó reconeix el treball per acostar les biblioteques i els llibres als diferents segments de públics i la tasca de difondre el valor de les biblioteques a través d’inciatives creatives i renovades. Conversem amb la Cap de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. La Carme va decidir que volia ser bibliotecària als 14 anys, edat en què algunes feines vocacionals comencen a trucar a la porta. “Una de les meves passions era la lectura, ja de petita, i estava enamorada d’un espai que m’obria les portes al coneixement”. Aquell record d’infantesa i joventut la portar a fer realitat la seva determinació. “A casa s’ho van prendre molt bé, quan els ho vaig dir. Estaven contents de tenir una rata de biblioteques”, recorda la Carme. “La meva mare, mestra, em va dir que ella quan era jove s’havia anat a informar perquè també havia volgut ser bibliotecària, però li havien dit que si treballava de bibliotecària no es podria casar. Han canviat els temps…”, rememora. Pel que ens explica, Carme Fenoll duia el gen bibliotecari a la sang i dia a dia treballa per contagiar la seva passió a tants d’altres lectors.

 

Carme Fenoll | Foto de Carles Domènec.

Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, ha estat guardonada amb el Premi Ressenya 2016 | Foto de Carles Domènec.

Laura Basagaña: Quins reptes acaren les biblioteques en el moment actual?

Carme Fenoll: Em sembla que el principal repte que les biblioteques és el de continuar sent útils a la seva comunitat. La bona valoració de les biblioteques catalanes en els darrers temps ha estat motivada perquè han estat capaces d’adaptar-se als nous temps, de saber planificar i de no témer la incorporació de les noves tecnologies. I què demanda la societat actualment que la biblioteca pot oferir? Doncs per exemple: un accés fàcil i ràpid al coneixement, espais agradables de treball i de relació, personal format i atent a les seves necessitats.

L.B: Les biblioteques, però, canviaran molt, en el futur. La tecnologia ho està transformant tot! Aviat anirem a la biblioteca amb ulleres 3D?

C.F: El repte tecnològic que assumim des de la positivitat, ens comporta plantejar nous serveis virtuals (actualment, per exemple, el servei de préstec de llibres electrònics eBiblio) i estar al dia en l’oferiment de formació i tecnologia per fer front a la bretxa digital. Com seran les biblioteques del futur, no ho sabem, però segur que incorporaran molts dels àmbits que avui trobem en galeries d’art, cinemateques i universitats.

Si l’experiència amb ulleres 3D qualla i millora l’experiència de lectura o d’accés a la informació, segur que s’incorporaran a les biblioteques. Les pràctiques internacionals indiquen una introducció de la tecnologia cada vegada més àmplia –impressores 3D, beacons…- però a mi em fa l’efecte, que dins dels equipaments, el que haurem de cuidar més és les persones que atenen al públic: la predisposició i complicitat amb els usuaris.

L.B: Els llibres canvien i les biblioteques, llavors, també…

C.F: Per força! S’adapten als nous temps, incorporen gadgets, suports, posen a l’abast de tothom el coneixement. Les biblioteques catalanes porten 100 anys adaptant-se a la seva societat i seguint el lema de l’Any de les biblioteques, em sembla que en tenim “per molts anys”.

L.B: Quines accions concretes s’estan treballant per al foment de la lectura?

C.F: D’una banda, des del Servei de Biblioteques impulsem accions adreçades als professionals al front de la biblioteca, com són el programa formatiu encarat a la prescripció literària i la continuïtat del projecte 10×10 amb els editors catalans.

D’altra banda, les biblioteques públiques, veritables motors culturals dels seus territoris, diversifiquen cada vegada més la seva programació cultural. Des del Servei nacional, impulsem accions que puguin despertar l’interès de lectors d’arreu del territori: actualment tirem endavant 6 clubs de lectura virtuals especialitzats; clubs de lectura que ens relliguen amb altres equipaments culturals (Llegir el teatre, #16òperesBIB), la quarta edició del projecte Biblioteques amb DO o la continuació del projecte #Decapçalera, que apropa als autors a les biblioteques, entre d’altres.

L.B: I per aquest 2016…?

C.F: Enguany volem iniciar dos nous grans projectes adreçats al públic infantil i juvenil. Un d’ells, enfocat a donar una alternativa d’oci lector a l’estiu a les biblioteques.

L.B: De quina forma ha canviat el perfil i tasques del bibliotecari des dels seus inicis fins al moment present?

C.F: El perfil del bibliotecari s’ha anat adaptant als nous temps. Hi ha una línia de continuïtat que ha marcat l’Escola de bibliotecàries (actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació) amb la intenció de mantenir un nivell alt de formació i aportar un alt grau de compromís professional. A ulls del ciutadà, diria que la figura del bibliotecari actualment és més amable i propera que fa només trenta anys.

“Aquest 2016 volem iniciar dos nous grans projectes adreçats al públic infantil i juvenil. Un d’ells, enfocat a donar una alternativa d’oci lector a l’estiu a les biblioteques”

L.B: La transformació del paradigma comunicatiu avança ràpid. Com s’estan adaptant les biblioteques al concepte de literatura digital i nous canals d’aprenentatge, fusió d’arts visuals, informàtica, literatura i big data?

C. F: Des del mes de juny de l’any passat, disposem d’una plataforma de préstec digital des d’on oferim un accés públic i gratuït a la lectura en digital. Aquest 2016 volem desplegar també el projecte LABO de coordinació biblioteca pública i universitària (com exemple, el projecte CODECLUB a les biblioteques, que vam iniciar amb UdG, UPC i UOC). En definitiva, les biblioteques no volem perdre pistonada i continuem apostant per innovar en tots aquells camps que ens posen en sintonia amb les necessitats dels ciutadans.

L.B: Quines sinergies es poden establir entre biblioteques, universitats, escoles i museus?

C. F: Entre universitats: iniciem un projecte pilot que es diu LABO (Laboratori d’Aprenentatge de Biblioteques Obertes) que de moment agrupa 9 accions concretes i que hem iniciat des del Servei de Biblioteques amb la UOC, la UPC i la UdG: creiem que els recursos públics en biblioteques han de ser més transversals. Cal fer possible que els ciutadans vegin el ventall d’oferta bibliotecària pública amb les mínimes barreres possibles.

L.B: Quins vincles establiu amb les escoles?

C.F: El vincle entre biblioteques i escoles cal que passi perquè tots els agents treballin per dinamitzar al màxim aquesta interacció. Cal remarcar que les biblioteques escolars són els veritables primers agents de foment lector i d’accés a la informació dels nostres infants. La biblioteca pública i l’escolar de cada territori haurien de tenir un full de ruta anual marcat.

L.B: Quines relacions s’estableixen entre biblioteques i arxius en equipaments culturals?

C. F: Cada vegada es parla més de GLAM (Galleries, Libraries, Archives and Museums), perquè crec fermament que el ciutadà veu paral·lelismes en serveis i hàbits d’ús. Biblioteques i arxius han fet experiències –poques encara- d’accions compartides i ara cal buscar bones pràctiques que ens permetin conèixer-nos més i treballar més coordinadament. La nova acció de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni també anirà enfocada a facilitar-ho.

“Les biblioteques escolars són els veritables primers agents de foment lector i d’accés a la informació dels nostres infants. La biblioteca pública i l’escolar de cada territori haurien de tenir un full de ruta anual marcat”

L.B: Quines inciatives interessants a tall europeu i a tall mundial caldria que incorporessin les biblioteques aquí?

C.F: Hi ha moltes pràctiques que a mi m’agraden. Per posar-vos algun exemple, destacaria els MakerSpaces, tota una tendència a nivell bibliotecari, que permet la creativitat col·laborativa a les biblioteques. Recomano l’article que es va publicar a Infotecarios.

També volidra destacar el programa de foment de les biblioteques escolars a nivell nacional, amb estructures i projectes com els de Galícia o Portugal, per exemple.

“Cada vegada es parla més de GLAM (Galleries, Libraries, Archives and Museums), perquè crec fermament que el ciutadà veu paral·lelismes en serveis i hàbits d’ús.”

L.B: Les biblioteques han d’eixamplar-se i sortir de les quatre parets d’un edifici per instal·lar-se al bosc, en pobles petits, albergs de muntanya i hotels de tot el territori? Tenim els bibliobusos i les biblioplatges, però hi ha més iniciatives destacades?

C.F: Sí, i fa temps que ho fan amb èxit. Catalunya té en funcionament 11 bibliobusos, durant l’estiu funcionen una setantena de biblioplatges i bibliopiscines i són moltes les accions a nivell de municipis petits. Per regular aquest últim punt, l’any passat des del Govern es va aprovar una Instrucció que permet donar més suport a les biblioteques de municipis de menys de 5000 habitants.

En el seu dia a dia, la majoria de biblioteques despleguen projectes d’extensió bibliotecària (lectures a hospitals, a domicili –amb voluntaris-, a parcs…).

L.B: Quins tres motius tenen les biblioteques per estar contentes i en quins tres aspectes cal seguir treballant fort?

C.F: Considero que podem estar contents amb la nota que la ciutadania posa en totes les mostres i sondejos que realitzen les biblioteques per saber l’opinió dels serveis bibliotecaris. També, hem de celebrar el bon nivell dels equipaments i dels serveis que ofereixen les biblios i, en acabat, la implicació dels professionals de les biblioteques i la seva capacitat d’adaptació.

Com a reptes, tenim aconseguir una major eficiència del sistema bibliotecari que pot explorar noves vies de coordinació (entre biblioteques escolars, públiques, especialitzades, universitàries i Nacional); vetllar per al manteniment d’un bon nivell de col·leccions i estructures amb pressupostos més estables i línies d’actualització de mobiliari, equips tècnics, etc. I, finalment, continuar treballant per la visibilitat i comunicació de la feina que fan les biblioteques, sobretot en la seva vessant social.

L.B: Quins llibres tens anotats a la llista “per llegir” i quin tens esperant-te a la tauleta de nit?

C.F: En aquests moment a la tauleta de nit tinc l’últim llibre de Miquel Baixauli, Ningú no ens espera (Ed. Periscopi), que és una delícia que cal llegir amb llapis en mà. També m’han recomanat moltque llegeixi les novel·les de Marilynne Robinson, així que començaré per Lila (Edicions de 1984).

L.B: De tots els viatges que has fet pel món, anant a visitar biblioteques i experiències diverses, amb quina anècdota o experiència et quedes?

C.F: Em quedo amb la manera d’entendre la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat de Nova York. Es tracta d’un servei totalment bàsic i arrelat dins l’experiència de societat.

L.B: Felicitats pel Premi Ressenya, Carme!

C.F: Un plaer, haver conversat amb vosaltres!

Guardar

Laura Basagaña

Laura Basagaña

Editora de Llavor Cultural.

1 comentari

  • Martí Bonet
    14 de febrer de 2017 at 7:14 pm

    Una gran cap de Biblioteques posada a dit pel conseller que acaba de perdre el concurs de la plaça que ha ocupat sense passar cap procés de selecció durant 5 anys. Segur que la persona que la substituirà estarà a la seva alçada i es preocupara més de les biblioteques i de fer d’autèntic cap de elles que de una dinamitzadora cultural que era el que feu Carme Fenoll durant 5 anys.

Fes el teu comentari