4 km de llibres per l’edició més compromesa de La Setmana del Llibre en Català

Fa anys que la rentrée literària ve marcada per la Setmana del Llibre en Català, que arriba aquest any a la seva 34ª edició, ja definitivament instal·lada a la Plaça de la Catedral de Barcelona. Tot i que la setmana fa estona que ha estat depassada per arribar als 10 dies del que ja és una fita imprescindible de la literatura en català, que destaca per ajuntar en un mateix espai el bo i millor dels llibres i revistes en la nostra llengua – comercials o independents, d’actualitat i de fons, per a adults i per a infants–, a més d’un punt de trobada entre autors, lectors i editors.

Montse Ayats, presidenta de l'AELLC, Joan Sala, president de La Setmana, i Valentí Farràs, director del Caixafòrum en roda de premsa | Foto: Antònia Massanet.

Montse Ayats, presidenta de l’AELLC, Joan Sala, president de La Setmana, i Valentí Farràs, director del Caixafòrum en roda de premsa | Foto: Antònia Massanet.

La Setmana arrenca el proper divendres 2 de setembre però avui se n’ha fet la roda de premsa de presentació, a càrrec de Montse Ayats, presidenta de l’AELLC, Joan Sala, president de La Setmana, i Valentí Farràs, director del Caixafòrum, que n’ha acollit l’activitat.

Montse Ayats ha presentat les dades de l’Estudi sobre el sector de l’edició i el llibre en català 2015, assenyalant-ne el progressiu creixement, tant pel que fa a producció com a facturació. L’estudi de l’AELLC mostra que dels 80.000 llibres editats l’any passat a l’Estat, 11.000 eren en català, el que representa 1 de cada 4 llibres venuts a Catalunya. Els llibres en català han suposat també uns ingressos de més de 230 milions d’euros, dels més de 2.200 milions que va facturar el sector del llibre a tot l’Estat.

A tot això, Ayats fa notar que tot i l’increment de títols en català s’ha reduït el tiratge de les edicions i que la major part del volum de llibres correspon als llibres de text, a més de la preocupant tendència a la baixa –per segon any consecutiu–, de les vendes de literatura infantil i juvenil. La presidenta dels editors també ha destacat l’alentiment en les vendes del llibre electrònic, que només representa un 5% del total de facturació.

Per altra banda, s’ha de celebrar l’increment d’obres en l’àmbit de les ciències socials i de les humanitats, així com del llibre científic i tècnic. Assenyala Ayats, però, que per guanyar prestigi i credibilitat en el sector cal incrementar el número de títols en altres llengües, augmentar la producció d’exemplars i els ajut institucionals per superar aquest decalatge, tot i que cal remarcar l’esforç de les editorials en català per fer traduccions.

En aquest sentit va el premi a la trajectòria d’aquest any, dedicat a la traductora Anna Casassas. Aquesta és la 20ª edició d’aquest premi, que aquest any compta amb la col·laboració de Jaume Plensa, que ha creat una escultura per obsequiar a la premiada, que se li lliurarà el dimecres 7 de setembre, així com la il·lustració de les bosses promocionals de La Setmana.

Ayats, en nom del sector, demana més suport del Departament de Cultura, la inversió del qual ha representat tan sols un 4% de la facturació, pel que resultaria útil una major dotació al Servei d’Adquisició Bibliotecària.

També s’ha posat èmfasi en la necessitat de crear nous lectors i posar en valor el llibre i la lectura, pel que s’ha de treballar estretament amb el Departament d’Ensenyament però també amb els mitjans, a fi que la cultura i la lectura tinguin un paper més preponderant, amb un mitjans públics amb una funció més definida en aquest sentit. A La Setmana estan programades també tres taules rodones per trobar solucions al foment de la lectura, motivades pel debat a Vilaweb del febrer on Ayats ja demanava “anar per feina”.

Així, el 2 de setembre a les 20h, hi haurà una taula sobre com fomentar la lectura als trajectes en transport públic; el dilluns 5 a les 20h en tindrà lloc una altra sobre com crear més lectors en català; i, per últim, el dimarts 6 a les 18h hi haurà un debat sobre com potenciar les polítiques per fomentar la lectura en català. Per la seva banda, Joan Sala ha explicat també la campanya de foment de la lectura de La Setmana juntament amb TMB, titulada “Devora’ls”, amb una sèrie de cartell als seus espais, per la que també han disposat d’ajuts d’Abertis i del Ministeri de Cultura.

El director de la Setmana, per la seva banda, ha començat assenyalant els 4 km de lleixes de llibres editats en català que es podran veure a partir de divendres a la Plaça de la Catedral. Segons ell, en els últims anys La Setmana s’ha consolidat com a espai de novetats, on descobrir la rentrée literària, però que tot i això no impedeix que els llibres i revistes de fons siguin els més venuts. L’any passat d’aquests se’n van vendre 11.200, però només unes 200 novetats.

També hi ha novetats en les instal·lacions, aquest any es compta amb 63 mòduls i 150 expositors, un 28% més que any passat, a més de l’IQUIOS.cat, que compta amb 500 capçaleres de revistes. Els visitants es trobaran en aquesta edició amb uns nous i moderns mòduls, en sintonia amb l’estètica del Mercat de Santa Caterina, que els protegiran dels plugim ocasiona de passades edicions i permetran un itinerari de visita més ordenat.

Són destacats els dies dedicats a la literatura d’àmbits geogràfics específics, com el dia del País Valencià o l’especial presència d’Andorra en aquesta edició de La Setmana. Les Balears no podran tenir el seu espai específic perquè l’antic Gremi d’Editors, està en procés de reconstrucció com a associació, però s’espera la seva participació de cara a l’any que ve. També tindran els seus dies a La Setmana l’ensenyament, les biblioteques, les revistes i la premsa en català i fins i tot hi haurà el dia dedicat a Ramon Llull.

En aquesta edició s’han programat 254 activitats, entre les que destaquen “Fem una Moritz amb…”, així com els vespres de poesia i música, l’escenari dels petits lectors, amb 65 activitats, els premis literaris, els ja clàssics itineraris literaris –fins a 13 en aquesta edició– o els premis, com el Premi Sant Joan BBVA o el Josep Maria López-Picó, entre molts altres. També són destacats els matins de La Setmana –dedicats a un col·lectiu–, les tardes de La Setmana –presentacions temàtiques de llibres–, així com l’espectacle “Paraules d’amor”, amb dramatúrgia de Joan Oller, o els homenatges a Montserrat Roig, Caterina Albert, Rafael Tasis o Gabriel Ferrater. A més de les habituals signatures dels autors i rodes de premsa.

Entre els autors i autores que presentaran les seves obres es troben Carme Riera, Jordi Cussà, Sebastià Bennàssar, Ramon Solsona, Natza Farré, Andrea Rodés, Carles Rebassa, o Marta Pérez i Sierra i Ricard Mirabete. Mentre que entre els autors internacionals Grégoire Polet, Milo de Angelis, Sêrge Alternes o Galina Mickínová s’emporten el protagonisme.

Però allò que potser fa més destacada la Setmana del Llibre en Català és que es tracta de l’edició més compromesa, com esmenta el seu eslògan. El diumenge dia 4 a les 13h serà el punt àlgid d’aquesta iniciativa dedicada als refugiats, amb la lectura del manifest. Abans, dues taules rodones donaran veu als testimonis de persones refugiades i a corresponsals que han treballat a zones de conflicte i el PEN Català farà una lectura de textos d’autors refugiats.

Joan Sala ha conclòs la seva intervenció assenyalant el futur de La Setmana com a saló literari i com per això calen espais extres que puguin acollir totes les activitats – actualment limitades a un màxim de 2 per estand, quan alguns d’aquests són compartits per fins a 3 editorials–. Però també per tal de poder acollir editors i autors de fora i fer de La Setmana una fira professional que pugui donar resposta a les necessitats del sector.

 

Antònia Massanet

Antònia Massanet

Poeta i escriptora.

Fes el teu comentari